“No hi ha ningú més precari que una dona, treballadora sense papers i interna les 24 hores”, amb aquesta definició, Carles Bertran, director del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), definia, en roda de premsa la situació de les treballadores les la llar i les cures amb les quals treballa aquest organisme de CCOO des de fa anys. Un dels principals problemes amb els quals s’enfronten aquestes treballadores és el seu aïllament: viuen 24 hores a casa dels seus patrons i tenen molt poc temps per socialitzar-se. Per això, el CITE, amb la col·laboració d’associacions com Libélulas, Mujeres Migrantes Diversas i Mujeres Pa’lante, entre altres, ha elaborat una sèrie de càpsules audiovisuals que es difondran per les xarxes socials amb l’objectiu d’arribar a les treballadores i fer-los-hi conèixer els seus drets i els mecanismes per defensar-se.
Les càpsules audiovisuals duren 1,5 minuts com a màxim. Han estat elaborades pel servei de premsa de CCOO i compten amb la participació de treballadores de la llar que són referents per al col·lectiu. Estan pensades per què les treballadores de la llar i les cures les puguin rebre als seus telèfons mòbils i intercanviar-se-les per les xarxes socials. En aquest sentit una via de contacte habitual és WhatsApp, segons han explicat.
Els títols de les càpsules diuen molt del que són les preocupacions de les dones estrangeres i treballadores de la llar. Així, el primer és: “¿Sabes que tienes derechos laborales aunque no tengas papeles?“. El segon: “¿Sabes que puedes dejar un trabajo aunque no haya firmado un contrato?”. El tercer és : “¿Sabes cuál es la jornada máxima de trabajo?” i la quarta: “¿Sabes qué tienes que hacer si te despiden?”. Aquestes són les que hi ha preparades fins ara, però la campanya tindrà fins a 7 missatges. Aquests van tant dirigits a les treballadores com al conjunt de la societat i també a les persones empresàries que, segons les queixes, molts cops afirmen no conèixer quins són els drets de les persones que contracten al seu servei o fan una lectura esbiaixada del que consideren que és la normativa.
A la roda de premsa hi havia Carles Bertran i Toni Mora, ambdós de CCOO. Mora és secretari de política territorial i acció social de CCOO. També han estat presents, Isabel Valle, de Libélulas, Paula Santos, de Mujeres Migrantes Diversas i Fany Galeas, de Mujeres P’alante.
Les líders dels col·lectius de dones treballadores de la llar conten i no acaben de la situació que viuen en els seus treballs. Entre aquestes hi ha el cobrar menys del que estipula la llei, haver de pagar per l’habitació, l’aigua i la llum de la casa on estan internes, no tenir temps de descans o veure com directament no els paguen la feina que fan.
Assetjament sexual
En l’aspecte més radical hi ha l’assetjament sexual que en ocasions viuen les treballadores internes. En aquest sentit, Isabel Valle ha fet un relat impressionant d’una treballadora sense papers que va anar a un domicili i va patir abusos sexuals, va marxar espantada de la casa i va tenir la sort que uns policies la van veure plorant. Hi va haver intervenció policial i ara l’acusat dels fets fa més d’un any que està empresonat a l’espera de judici, perquè la treballadora va poder demostrar l’agressió, ja que duia restes de semen a la roba, tot i que no hi va haver consumació de l’acte sexual. Les altres dues treballadores van afirmar que l’assetjament sexual és més habitual del que es pensa en aquestes feines en les quals hi ha una dona sense papers, en situació de gran debilitat i desconnectada dels seus cercles habituals.
De fet les càpsules informatives que s’emetran per les xarxes són el resultat de les consultes que les mateixes treballadores migrants fan a les consultes i cursos de capacitació que imparteix el CITE. Només un detall per fixar la situació de les dones migrants treballadores de les llars: les reunions les fan els diumenges per la tarda, l’únic moment que moltes d’elles tenen de lleure si estan internes.
El CITE no només dóna informació i assessora sobre els drets laborals i de ciutadania a aquestes treballadors, sinó que també les capacita amb cursos de català i de coneixement de la societat catalana, cosa que serveis pel seu millor arrelament i perquè així obtinguin amb més facilitat els permisos de treball.
El treball de les associacions de dones migrants té també un gran objectiu estratègic: aconseguir que Espanya ratifiqui el conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), cosa que possibilitaria que aquests col·lectius poguessin estar inscrites regularment a la Seguretat Social i tenir drets laborals plens com vacances o subsidi d’atur entre altres. En aquest sentit, tant Bertran com a Mora han apostat que un futur govern progressista tingui en compte aquestes demandes i regularitzi la situació laboral i social de milers de treballadores.
CCOO s’ha mostrat satisfeta del treball conjunt fet amb les associacions culturals i d’ajuda mútua de dones migrants. En aquest sentit ha avançat que a principis de 2020 pensa crear un àmbit dins de la federació de la Construcció i Serveis on puguin afiliar-se les dones que així ho considerin oportú.
