Olga Ortiz és metgessa al CAP de Sant Ildefons (Cornellà), un dels primers barris en què la Conselleria de Salut va organitzar cribratges massius de proves PCR, durant l’última setmana d’agost, amb l’objectiu de detectar a persones amb Covid que fossin asimptomàtiques. Dels 4.650 veïns que van acudir a la carpa proveïda per realitzar aquests test, 540 van donar positiu. Segons la doctora, una de les principals característiques de Sant Ildefons és que “té un nivell socioeconòmic baix, un dels més baixos de Catalunya. Hi ha grans blocs de pisos petits, d’uns 50 metres quadrats, amb molta concentració de persones”. Com a mostra, cita un exemple de fa pocs dies: “Vam atendre a una família de cinc persones, amb la mare positiva, que viu en una sola habitació dins d’un habitatge. Ens vam organitzar amb els serveis socials perquè els portessin menjar, però no es pot fer un aïllament en una habitació amb cinc persones, així que vam tramitar el trasllat a un Hotel Salut de Barcelona perquè realitzessin allí la quarantena”.
No tots els pisos de Sant Ildefons reuneixen aquestes condicions, però sí una gran majoria, i és freqüent que no tinguin ascensor o, si el tenen, que sigui per a edificis de nou pisos amb quatre portes per replà, amb el conseqüent risc de contagi en un espai tan petit sense airejar pel qual circulen desenes de persones al dia. Ortiz, que porta gairebé 30 anys treballant en aquest ambulatori, ha conegut històries molt variades amb la Covid, com la d’un home que va donar positiu en coronavirus i, quan van anar al seu domicili a comunicar-li-ho, els van dir que vivia en un cotxe al carrer. Va costar localitzar-lo, però finalment, amb l’ajuda de la Policia Local, el van trobar.
La barrera idiomàtica d’algunes famílies estrangeres juga en contra en l’aïllament, sobretot quan no hi ha mediador cultural, com és el cas d’aquest CAP: “Vaig trucar a un pacient malalt de Covid per al control de símptomes i quan vaig mirar a la història, vaig veure que havien programat les PCR per a la família, que eren la dona i cinc fills, i que no havien vingut a fer-la. Jo li preguntava i ell em deia a tot que sí. Vaig veure que no m’estava entenent. Li vaig demanar el telèfon de la filla gran, i la vaig trucar. No sabien que havien de fer-se els test i estaven tots al carrer, menys el pare, que estava aïllat en una habitació. No és l’únic cas”.
Una altra de les particularitats del barri de Sant Ildefons és l’elevada taxa d’atur. Segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de juny, el conjunt de la ciutat de Cornellà té una taxa propera al 13 per cent. En el cas de l’atur juvenil, puja al 36 per cent. Davant la por de perdre la feina, Ortiz va presenciar com un home, camioner, es negava a fer-se la PCR perquè necessitava treballar. “Estem en una situació de risc important de salut pública, però no podem obligar-lo a fer-se la PCR. Sí que ho notifiquem, però dubto que hi hagi una xarxa que pugui controlar aquest tipus de casos”.
El que funciona en aquest municipi del Baix Llobregat, assenyala Ortiz, és la xarxa social: “En la crisi de 2010, es va sobreviure perquè les famílies fan molta pinya. Els avis han ajudat moltíssim, amb una pensió vivien, no una, sinó tres famílies. Vivia la família de l’avi, més potser la família dels dos fills. A Cornellà, tenim un grup comunitari molt potent a tots els nivells, amb ajuntament, policies, sanitaris, escoles, associacions de veïns… Al juny, les cues de les PCR arribaven fins al mercat que posen alguns dijous, i una de les nostres infermeres, que va a les reunions d’aquesta Xarxa Solidària Ciutadana, va trucar a l’Ajuntament; van venir, van senyalitzar i van apartar els llocs del mercat, i va ser gràcies a la xarxa”.
Des dels ambulatoris s’atén tradicionalment als pacients amb malestar, malalties diverses i patologies cròniques, al que ara s’afegeix la realització de les proves PCR i el seguiment a les persones que han donat positiu i els seus contactes, que també han d’estar en quarantena. Això ha produït una sobresaturació dels CAP, on els professionals veuen augmentar la seva jornada després de mesos d’estrès i baixes laborals. Només a Sant Ildefons, hi va haver durant l’estat d’alarma 23 baixes per Covid, en un centre de prop de 80 treballadors. “La gent de la primària està molt cremada. Sense menysprear la feina de ningú, molts dels nostres companys van anar a les Urgències de Bellvitge, a residències de gent gran, a Hotels Salut, i per a això es van tancar ambulatoris i es va concentrar la feina en alguns CAP. Igual que nosaltres ajudem a reforçar, no estaria malament que ara ens reforcessin”.
En aquesta mateixa línia, el sindicat Metges de Catalunya, considera que el pla presentat per la Generalitat per enfortir l’atenció primària amb noves contractacions és insuficient perquè el sector arrossega retallades des de fa una dècada. La Conselleria de Salut ha anunciat la construcció de cinc nous espais hospitalaris per fer front al coronavirus, però sindicats sanitaris reclamen aprofitar les infraestructures sanitàries existents i prioritzar la inversió en els ambulatoris davant la saturació del personal.
La importància de la xarxa veïnal
A prop de Sant Ildefons, els barris de Collblanc, la Torrassa i la Florida, a l’Hospitalet, van ser els primers a registrar rebrots a l’àrea metropolitana de Barcelona, fins al punt que el 12 de juliol la Generalitat va restringir la mobilitat en els tres, i va tancar cinemes, teatres i locals d’oci nocturn durant 15 dies.
Lola Sirre és treballadora social del CAP Florida Equip Florida Sud des de fa dos anys. Destaca que una de les singularitats de barri de la Florida és que és un dels més densos d’Europa, amb prop de 30.000 habitants en 0,38 quilòmetres quadrats. “Socialment, és un barri molt vulnerable. Gairebé la meitat de la població és emigrant, i una part important està formada per persones grans que viuen soles”, explica Sirre.
Hi ha persones de 80 anys amb patologies que viuen en un sisè pis sense ascensor. Conec a pacients que no surten de casa des de fa anys, i els fem les visites a domicili
Pel que fa a nivell econòmic, a la Florida hi ha “un percentatge alt de persones amb baixa formació qualificada i de persones en situació irregular, que comporta que només poden accedir a una feina precària i d’economia submergida, fet que provoca una situació econòmica d’ingressos baixos i inestables”.
Es tracta també d’un barri “envellit” en què la majoria d’habitatges són antigues, petites i sense ascensor, el que provoca que moltes persones grans pateixin aïllament social. “Hi ha persones de 80 anys amb patologies que viuen en un sisè pis sense ascensor. Conec a pacients que no surten de casa des de fa anys, i els fem les visites a domicili”, comenta Sirre.
L’habitatge precari és, de nou, un dels hàndicaps en un barri multicultural amb pocs recursos econòmics: “Una bona part de la població resideix en pisos multicompartits en els quals els nuclis de convivència són de més de sis persones, moltes vegades sense vincle familiar, que comparteixen espais comuns de l’habitatge. També ens hem trobat amb famílies senceres que viuen en una mateixa habitació”.
Traslladant aquestes fragilitats a la situació d’estat d’alarma, Sirre destaca que, “des de l’Institut Català de la Salut, juntament amb la col·laboració de diferents administracions, per donar resposta als malalts de Covid-19, es va crear el recurs Hotel Salut Renaissance a l’Hospitalet per poder complir correctament l’aïllament. Els pacients del CAP La Florida que han patit la malaltia han valorat molt positivament aquest recurs perquè donava resposta a la demanda de no poder realitzar l’aïllament i a la por a contagiar a la resta del nucli de convivència”. Des de juliol, es va deixar d’utilitzar el Renaissance i els pacients són traslladats ara a l’Hotel Salut SB Plaça Europa.
Per Sirre, “és rellevant la mirada de la feina social i sanitària en el marc de la pandèmia perquè tota la part científica de la medicina va acompanyada de problemes socials, i necessites fer com un trencaclosques amb l’equip mèdic i l’equip social, perquè una cosa va lligada a una altra. És molt important el treball sociosanitari en aquesta pandèmia per coordinar i vehicular totes les demandes dels pacients”.
En el cas de l’atenció a la gent gran, des del CAP han col·laborat amb la xarxa comunitària del barri per fer seguiment a aquestes persones i ajudar-los en tasques quotidianes com baixar les escombraries o portar-los la compra, gràcies als voluntaris. “La gent gran tenia molta por. Aïllar-te durant tres mesos, a casa, sol… Al final desconnectes del dia a dia. En coordinació amb l’Ajuntament i les entitats del tercer sector, i amb el seguiment dels equips de salut i les trucades telefòniques, els acompanyem. Això és positiu perquè senten que no estan sols. Amb una trucada en la qual et expliqui com està vivint tot això, fas que es senti acompanyat i això allibera una mica a nivell emocional”, sosté.
“El codi postal determina la qualitat de vida”
Les xarxes comunitàries i les entitats socials de barri són un altre punt de referència per a moltes persones vulnerables en època de pandèmia perquè estan en primera línia amb els més desfavorits i col·laboren en frenar les desigualtats. És el cas de l’Associació Educativa Ítaca, que treballa des de 1976 a Collblanc-Torrassa amb infants i joves i té des ludoteca per al gaudi dels més petits fins a projectes d’inserció laboral. El seu director, Felipe Campos, remarca que la densitat de població de la zona és similar a la de moltes zones de Bombai, ja que en menys d’un quilòmetre quadrat conviuen més de 60.000 veïns, el que el converteix en un territori d’una alta diversitat cultural, amb més de 120 nacionalitats diferents, més de 70 llengües i una gran pluralitat religiosa.
“Amb totes aquestes dades, podem intuir que amb una densitat de població tan gran hi ha un greu problema d’habitatge. Tenim pisos antics i aquest és un fet determinant que afecta la salut. Ens han dit que aquesta crisi afecta a tots per igual, siguem rics o pobres, però no és cert. Potser és el mateix mar, però no tots anem en el mateix vaixell, i els barris determinen de manera directa com és un confinament o una prova diagnòstica”.
Camps ha vist la “por” a fer-se un test perquè “no és igual si et trobes en una situació administrativament irregular, no és igual si tens feina, si tens contracte o si treballes en l’economia submergida. Són elements que fan que el codi postal determini la qualitat de vida d’un nen, un adult o d’un conjunt familiar”. Entitats com Ítaca, generen projectes socioeducatius per tal de “garantir la dignitat i l’equitat en les polítiques tant de protecció a la infància com de protecció i garantia de drets a famílies de barri”.
