També l’agenda econòmica d’Espanya per a aquesta tardor ve carregada de novetats que suposen un important repte, ja que influeixen directament en les decisions econòmiques diàries dels seus ciutadans.
Torna una vella coneguda: la inflació
En primer lloc, ha tornat a aparèixer un concepte que havia desaparegut dels titulars econòmics dels últims anys: la inflació . En efecte, a Espanya fa només un any s’estava parlant d’una taxa d’inflació del -0,4%, és a dir, negativa.
A partir d’abril de 2020 els preus, lluny d’augmentar, van mostrar una tendència lleugerament negativa a causa de l’efecte covid i les mesures posades en marxa per afrontar l’expansió del virus. No obstant això, des de començaments de 2021 la tendència ha estat totalment oposada, sens dubte gràcies a la recuperació econòmica i malgrat les variants de virus que segueixen apareixent i limitant aquesta recuperació.
No és tan preocupant el fet que la taxa d’inflació sigui positiva com la rapidesa amb la que està arribant a cotes relativament elevades, tenint en compte que el Banc Central Europeu té un objectiu d’inflació simètric del 2% a mitjà termini. De fet, des de maig ha mostrat nivells propers al 3%, assolint a l’agost el 3,3%, creixement interanual que no s’observava des de 2012. I aquest fenomen no és exclusiu d’Espanya.
La inflació també està mostrant un intens creixement en llocs com els Estats Units o la pròpia zona euro.
Davant d’aquesta situació, la pregunta és: existeix realment un problema? En recents declaracions, el Governador del Banc d’Espanya ha assenyalat: “S’espera que l’actual augment de la inflació sigui en gran mesura transitori”.
Un cop d’ull ràpid a la gràfica anterior permet extreure una conclusió important: la inflació subjacent (que descarta els aliments no elaborats i els productes energètics i que serveix per mesurar la temperatura de l’economia) no està experimentant un increment sostingut dels preus, situant-se a l’agost en un creixement del 0,7%.
Per tant, l’increment dels preus prové dels aliments no elaborats (amb un augment del 2,6%) i, principalment, dels productes energètics (amb un increment del 23,5%). Aquí destaca el fort increment dels preus de l’electricitat, el gas i altres combustibles, amb un augment interanual del 27,3%.
Un recent informe del Banc d’Espanya assenyala com a principals causes d’aquest increment de preus:
- La intensa reducció dels preus en activitats de serveis com l’hostaleria i l’oci que es van observar en l’estiu de l’any 2020.
- L’evolució dels preus de l’energia no elèctrica.
- L’augment del preu de l’electricitat.
No obstant això, el BDE no descarta l’efecte que puguin provocar en el futur els colls d’ampolla en les cadenes globals de subministraments i que limiten la capacitat productiva de les empreses de certs sectors, com l’automobilístic.
Puja el preu de la llum
L’increment del preu de l’electricitat es vincula a una altra de les grans preocupacions dels espanyols per aquesta tardor: el cost de la llum. En les últimes setmanes s’han anat encadenant màxims històrics en el seu preu. Al setembre va arribar als 142 euros per MWh de mitjana, un màxim històric que suposa un increment del 240% respecte al setembre del 2020 i que posiciona Espanya com un dels països de l’OCDE on més s’ha encarit el cost de la energia.
La pujada de preus en el mercat majorista té la seva traducció en la factura dels consumidors del mercat regulat (tarifa PVPC) com es mostra en el quadre, que conté les dades ofertes per l’OCU. Com es pot observar, la factura mensual mitjana no ha deixat de pujar al llarg d’aquest any fins a arribar al setembre un increment interanual del 48%.
Aquest fort increment en el preu de la llum no és un problema menor: suposa un dels principals costos no només per a les famílies (moltes de les quals es troben ja en situació de pobresa energètica), sinó també per a empresaris autònoms, que parteixen de una situació delicada arran de la pandèmia.
Molts d’ells pateixen incertesa pel que fa a la demanda dels seus productes. Això, a causa de les restriccions posades en marxa en les diverses regions però també per l’increment en els seus costos de producció, entre els quals destaquen el cost de la llum i els costos laborals.
De fet, el Banc d’Espanya ha alertat d’un possible efecte indirecte a considerar: si l’increment del preu de l’electricitat fora persistent, les empreses electrointensives acabarien per imputar aquest major cost en els preus dels seus béns i serveis, el que a la vegada contribuiria al fet que la inflació no fos un efecte merament transitori.
Puja el salari mínim interprofessional
D’altra banda, i també vinculat amb els costos empresarials, es troba l’acord per a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) assolit entre el Gobierno i els sindicats (sense l’acord amb la patronal CEOE) pel qual es fixa l’SMI en 965 euros bruts al mes.
Això suposa un nou increment de costos per a les empreses, algunes d’elles en una situació realment vulnerable sota els efectes de la pandèmia, pel que cap el dubte sobre l’efecte que tindrà aquesta reforma en l’economia espanyola, incloent-hi els àmbits de l’ocupació i la inflació.
En aquest sentit, el Banc d’Espanya va assenyalar en un recent informe que la pujada del salari mínim interprofessional de 2019 va comportar un menor creixement de l’ocupació amb menors salaris. Això podria servir de precedent, si bé és cert que l’increment acordat ara és d’un 1,6%, davant el 22,3% que va suposar incrementar l’SMI des de 735,9-950 euros al mes, tal com s’observa en el gràfic.
Fons europeus i deute públic
Finalment, dins de l’agenda econòmica de tardor hi ha també dos temes que no desapareixeran de les portades a curt termini. D’una banda, l’arribada dels fons europeus, el primer pagament de 9 000 milions d’euros va arribar a l’agost.
Aquests ingressos haurien de suposar una oportunitat única de modernitzar i reformar l’economia espanyola, reforçant la seva competitivitat i ajudant a superar els aspectes estructurals que limiten el creixement econòmic a llarg termini, com és el cas del fort augment del deute públic espanyol, que és un altre gran problema econòmic al qual s’enfronta Espanya a llarg termini.
En definitiva, comença una tardor econòmica especialment interessant, protagonitzat per importants reptes i algunes oportunitats que marcaran el camí de l’economia espanyola en els pròxims mesos.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
