Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’atur registrat a Catalunya al juny es va reduir en gairebé 6.200 persones respecte al maig (-1,9%), arribant així un total de 319.519 aturats, un 3,4% menys que el juny de l’any passat, unes xifres que no es veien des de la crisi del 2007-2008. “Però tot i que l’atur baixa dràsticament, ens mantenim en les mateixes taxes del 24-25% de població en risc de pobresa des de fa anys, i part d’aquestes persones estan treballant”, explica la vocal de pobresa de la federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Teresa Bermúdez. “De fet, un 16% de les persones treballadores són pobres”, rebla.
El primer semestre d’enguany s’ha tancat amb l’arribada de 9,25 milions de turistes estrangers a Catalunya, la xifra més alta dels darrers deu anys. Però el personal que aquest estiu continuarà fent possible el funcionament de la indústria turística, molt sovint entra dins la categoria de “treballadors pobres”. “Tothom pensem que la feina és el millor via per sortir de la pobresa, i és contradictori constatar com no acaba de ser així”, exposa Bermúdez.
“En paral·lel, als mitjans veiem que hi ha empreses que registren beneficis econòmics milionaris, i que creen llocs de feina, i això no concorda amb la taxa de risc de pobresa. Per tant, volem posar sobre la taula que no qualsevol feina la podem donar per vàlida, que no totes les feines són dignes”, sentencia.
ECAS ha posat en marxa aquest estiu la Campanya pel treball digne, que advoca per unes condicions laborals mínimes com a “pilar bàsic per evitar l’exclusió social i avançar cap a una societat més justa i cohesionada”. “La cronificació de la pobresa i la perpetuació de desigualtats a Catalunya són un risc per a la cohesió social”, alerten.
Salaris, habitatge i inflació
Bermúdez apunta a tres factors que expliquen l’existència de treballadors que no arriben a final de mes amb condicions: “L’habitatge és un element generador: el lloguer mitjà ha augmentat més d’un 56% en els darrers 10 anys, mentre que els salaris han crescut només un 20%. Aquí hi ha un desequilibri que provoca una pèrdua de poder adquisitiu.” A més a més, la cistella de la compra també s’ha disparat, fent que els treballadors amb sous més precaris tinguin un maldecap afegit.
“Estem sobrepassats -sentencia Bermúdez-. Ens trobem amb unes feines precàries, perquè per exemple són mitges jornades, o que el sou continua estant per sota del llindar del risc de pobresa.” L’entitat detalla que el llindar de risc de pobresa per a una llar unipersonal a Catalunya és de 13.311€/any, i de 27.953€/any per a llars amb dos adults i dos nens. Malgrat l’atur cada cop més reduït, milers de treballadors a Catalunya no arriben a percebre aquests salaris. El Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a aquest 2025 és de 16.576€/any distribuïts en 14 pagues de 1.184€.
“Ha pujat el SMI, i és una molt bona notícia, però no hi ha compensació, els preus han pujat de manera més significativa”, exposa Bermúdez. “Moltes persones continuen sent excloses del dret a l’habitatge”, hi afegeix.
Mà d’obra importada
El sistema econòmic vigent, però, es beneficia d’aquesta situació. “Malgrat que hi ha empreses que cada vegada els va millor, ho fan a costa de mantenir unes condicions que són insuficients perquè els seus assalariats puguin sortir de la pobresa. Hi ha empreses amb beneficis escandalosos, i els seus treballadors han de viure en una habitació rellogada”, exemplifica.
Els sectors del turisme, de les cures i de l’agricultura són on es donen més situacions de precarietat. Sectors on, de fet, la població estrangera hi presenta altes taxes d’ocupació. El 68,7% del sector agrari el conformen treballadors estrangers; el de la llar, el 50,7%, i l’hostaleria, el 35,6%, segons dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu del Departament d’Empresa i Treball.
“La població migrada accedeix a feines amb menor remuneració i amb pitjors condicions. I moltes vegades això passa per la pròpia llei d’estrangeria, que és un factor d’exclusió. Si no tens permís de residència, no pots treballar, hi ha dificultats per renovar permisos, dificultats per homologar títols…”, destaca Bermúdez.
De fet, una de les testimonis recollides per la campanya, la Fatima, destaca: “Sóc advocada però no he pogut homologar el meu títol, però aquí només em proposen feines precàries i poc qualificades.” En aquesta mateixa línia, un altre testimoni, en Jaume, exposa: “Si ensenyo el meu DNI em descarten directament per l’edat, sense tenir en compte la meva experiència.” Davant de casos tan dispars, ECAS avisa: “Actualment, Catalunya i Espanya estan entre els territoris d’Europa amb les taxes més altes de pobresa i risc d’exclusió social.”
Les 67 entitats socials que conformem la Comissió d’Inserció Sociolaboral de l’entitat, alhora, alerten que “sense la tasca de les entitats socials, el percentatge de persones en situació o risc d’exclusió social a Catalunya seria superior al 25% actual”, i es mostren molestes amb la Generalitat per la supressió de programes d’ocupació com ‘Singulars’, que donava suport a més de 3.500 joves cada any, al programa ‘MAIS’, enfocat a persones receptores de la Renda Garantida de Ciutadania, i a la reducció global del pressupost destinat a les polítiques actives d’ocupació.
“Quan es donen dades de l’atur, s’hauria de fer un anàlisi més fi de la situació”, conclou Bermúdez. L’entitat veu la situació com a “enquistada”. Els milions de turistes que passegen rambla amunt i rambla avall, de moment, no.
