Sergi Raventós s’ha dedicat durant més de vint anys professionalment en l’àmbit de la salut mental com a treballador social. Doctor en sociologia per la UAB, és també un dels membres fundadors de la Xarxa de la Renda Bàsica, des d’on s’ha dedicat a explicar i promoure els beneficis que comportaria per la gran majoria de la població l’aplicació d’una renda bàsica universal. Aquesta legislatura, fruit del pacte d’investidura entre la CUP i ERC, es va constituir l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal i se li va oferir la possibilitat de liderar el projecte de dissenyar i implementar el primer experiment de la renda bàsica a tot l’estat espanyol.
Sovint es presenta la renda bàsica universal (RBU) com un “dret a l’existència”: què significa exactament?
Això és molt important. Abans de parlar del pla pilot o dels diversos experiments que s’estan fent a nivell mundial en aquest àmbit és important entendre què és la renda bàsica.
Què és la renda bàsica universal, doncs?
Com a idea es pot remuntar ja a alguns autors dels segles XVI i XVII, que, amb altres paraules, defensaven que una persona necessita uns ingressos per poder existir; uns ingressos que, més o menys, equivalguin al llindar de la pobresa que cobreixi l’existència material d’una persona. Una assignació individual, incondicional i universal per tota persona resident en un territori, generaria una sèrie d’efectes – molt analitzats i estudiats, per altra banda -, que anirien molt més enllà que acabar amb la pobresa.
Quines són les tasques i competències de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal que vostè coordina?
Nosaltres tenim el repte de dissenyar, organitzar, planificar i posteriorment implantar el Pla Pilot de la Renda Bàsica. És una feina que portarà temps. Primer haurem d’elaborar una mostra de població, que distingirà entre grups d’edat i socials als que vulguem que arribi aquesta renda incondicional. Després, un cop tinguem els resultats, ho compararem amb les rendes condicionades que coneixem. A partir d’aquí haurem de veure com implementar un sistema de renda bàsica universal.
Significa això que les competències de l’oficina no són només propositives, sinó executives? És a dir, tindran capacitat, no només per dissenyar el pla, sinó implantar-lo?
L’encàrrec que tenim ara per ara és el de dissenyar el Pla Pilot, executar-lo i avaluar-lo. Després el govern haurà d’analitzar els resultats i veure si conviden a avançar cap a un sistema de renda bàsica universal.
Fer una RBU a Catalunya és quelcom molt complicat, tot i que no impossible
Quin és el calendari que tenen entre mans?
Volem organitzar tot el disseny i la planificació del pla pilot durant el 2022. A finals del 2022 ens agradaria començar a executar-lo, però si no arribem serà en el 2023 i 2024. Durant els primers mesos del 2025, en faríem l’avaluació.
Ha comentat que el Pla Pilot distingeix entre grups d’edat i per franges socials. Cal entendre, llavors, que no es tractaria d’una renda universal, ja que no se’ls hi donaria a tots els ciutadans independentment de la seva edat o renda?
Ha de quedar molt clar que un pla pilot no és una aplicació d’una renda bàsica a tot el territori i població, en aquest cas, Catalunya. Un pla pilot, o experiment de renda bàsica com els que s’han fet i s’estan fent arreu del món, són experiments que tenen una sèrie de particularitats i limitacions. El que podem fer, per ara, és agafar una mostra que sigui representativa del teixit social i econòmic català i veure quins resultats obtenim. Si són positius, que jo penso que ho seran, han de servir per avançar cap a l’aplicació d’una renda bàsica universal a tota la població.
En l’hipotètic cas que els resultats de l’experiment fossin positius i hi hagués la voluntat política de tirar endavant una renda bàsica universal a Catalunya, seria possible legalment i econòmic?
Fer una RBU a Catalunya és quelcom molt complicat, tot i que no impossible. És evident que no disposar d’un estat propi amb capacitat de tributació fiscal ho complica enormement. Ara bé, si volguéssim aplicar la RBU aquí a Catalunya s’haurien de fer uns passos importants que caldrien d’uns grans consensos a escala política i social. Si es fessin tot un conjunt de coses al mateix temps, podríem arribar a aconseguir quelcom similar a una renda bàsica.
Com s’hauria de fer?
Si tinguéssim la capacitat de reduir i limitar totes les prestacions existents en una renda bàsica, i augmentéssim determinats impostos com l’impost de successions o l’impost de patrimoni, podríem avançar cap a una renda bàsica. Però és evident que hi ha un conjunt d’aspectes que podrien entrar en col·lisió amb el sistema jurídic espanyol, com, per altra banda, ja estem acostumats a veure constantment.
L’oficina s’ha creat aquesta legislatura fruit de l’acord d’investidura i el pacte entre la CUP i ERC. Significa que aquestes dues forces estarien a favor d’implementar una RBU?
Em consta que tan dins d’ERC com de la CUP s’ha anat evolucionant positivament cap a una renda bàsica, i que avui dia són dues organitzacions polítiques favorables a la seva implementació.
Així i tot, la CUP no està dins del govern, però Junts per Catalunya sí que hi és: quina és la posició de Junts respecte de la renda bàsica?
Desconec la posició de Junts per Catalunya. Suposo que hi deuen haver sectors dins de Junts que se la miren d’una manera crítica, i d’altres que hi poden ser favorables. No diré noms per no comprometre’ls, però em consta que hi ha gent dins de Junts que històricament s’hi han posicionat a favor.
Hi ha qui diu que el que necessita realment la gent és una feina que li permeti obtenir aquests ingressos.
Aquest és el debat des de fa molts anys: feina o ingressos? Jo crec que cada vegada està quedant més clar que la feina és un bé més escàs i de menys qualitat per la gran majoria de la població. D’entrada, les taxes d’atur són força elevades. La precarietat en el mercat laboral és quelcom manifest. A tot això se li ha de sumar un fet tan extraordinari com preocupant, que és el percentatge de població que és pobre tot i tenir una feina. Per tant, el treball ha deixat de ser una garantia d’ingressos com la que existia fa cinquanta anys.
El treball ha deixat de ser una garantia d’ingressos com la que existia fa cinquanta anys
Anem amb les crítiques: una d’elles diu que la renda bàsica desincentivaria la voluntat de treballar fet que contribuiria a fer el sistema insostenible en disminuir la contribució a les arques públiques.
És una de les crítiques recurrents. Jo penso – i tots els estudis fets fins data d’avui així ho corroboren -, que la renda bàsica no col·lideix amb el fet que la gent vulgui deixar de treballar. La diferència és que treballaríem en millors condicions, i potser treballaríem menys hores, fet que ajudaria a repartir més els treballs, i, en el cas d’Espanya, això tindria un efecte positiu en la reducció de l’atur. Aquesta és una crítica que, d’entrada, no té un suport empíric si ens atenim als experiments o a les enquestes realitzades. S’ha de tenir en compte, per altra banda, que la quantitat de la renda bàsica que estem parlant estaria entre els 800 € o 900 € mensuals, fet que tampoc convida a fer determinades coses tenint en compte els preus dels lloguers i dels productes en general.
Llavors creu que no tindria cap efecte sobre el mercat de treball?
No exactament. El que sí que podria passar és que en determinades feines que avui dia estan molt mal pagades i que s’han demostrat molt importants durant la pandèmia, com podrien ser les treballadores de la neteja, de l’alimentació, o de l’àmbit sanitari es revaloressin.
L’altra crítica molt comuna diu que si es donés un ingrés incondicional a tothom tindria repercussions macroeconòmiques immediates en forma d’inflació dels preus.
És important tenir clar, perquè a vegades aquesta crítica es fa des del desconeixement, i d’altres, des de la mala fe, que per finançar la renda bàsica no es creen diners nous, sinó que es distribueix l’existent. Una distribució que implicaria, evidentment, gravar més als rics perquè pogués revertir a la gent més necessitada. No ha de tenir efectes en la inflació. Alhora la renda bàsica no és incompatible amb una política per part dels governs per controlar, per exemple, els preus dels lloguers, de l’alimentació, de l’energia, etc. De fet, la renda bàsica hauria d’anar acompanyada d’altres mesures per evitar que això no es produís.
L’última crítica, que potser és més subtil o silenciosa, és la que preveu que qui més oposició podria mostrar a una renda bàsica són sectors de l’administració pública, sindicats i tercer sector que veurien amenaçada la seva feina, ja que la implementació d’una renda bàsica suposaria l’eliminació de totes les subvencions i ajudes condiciones inferiors al valor de la renda bàsica, fet que tindria un impacte directe en certes funcions administratives que deixarien de ser necessàries.
Aquest és un aspecte important que no està mancat de raó. A vegades hem assistit a susceptibilitat i una certa inquietud quan hem parlat amb determinats sectors com els que has citat. D’entrada jo diria el següent: espero que tots concebem que l’objectiu fonamental sigui acabar amb la pobresa i reduir les desigualtats. Això ha de passar per damunt de qualsevol altre interès que hi pugui haver. Dit això, entenc que si hi ha preocupació per part d’aquests sectors, però hem de buscar la manera perquè s’entengui que tothom hi sortiria guanyant i que, a més, aquesta gent podria fer altres tasques que poden ser molt més necessàries.
El Papa Francesc es va pronunciar fa unes setmanes, sense explicitar, que estava a favor d’una renda bàsica universal. És evident que la popularitat de la proposta va en augment. Creu que la renda bàsica serà la nova política que substitueixi o arregli les mancances dels estats del benestar?
Crec que la renda bàsica formarà part, conjunt amb altres polítiques, d’un debat cada vegada més intens i necessari. Hem d’avançar cap a aquesta direcció. Qualsevol persona que analitzi les dades dels estats del benestar veu que les actuals prestacions no aconsegueixen acabar la pobresa ni reduir determinats índexs de pobresa estructural que la renda bàsica, per definició, eliminaria. Que autoritats com el Papa, com l’ONU, o com el Financial Times consideren que la renda bàsica és una proposta que cal posar sobre la taula mostra juntament amb altres polítiques com augmentar els impostos a la gent més rica, penso que n’és un clar indicador d’aquesta popularitat creixent. Més que res que si no ho fem aviat les nostres societats col·lapsaran. Jo espero i desitjo que la renda bàsica universal sigui una realitat en els pròxims temps.
