El Gobierno ha aprovat la llei que regula les condicions laborals dels repartidors a domicili per part de les plataformes digitals, coneguda com a Llei de ‘riders’. Aquesta llei, que obliga a contractar els seus treballadors en un termini màxim de tres mesos, parteix d’un acord entre el Ministeri de Treball i Economia Social, els sindicats CCOO i UGT i les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme. El document reconeixia la presumpció de laboralitat dels treballadors que presten serveis retribuïts de repartiment a través d’empreses que gestionen aquesta tasca mitjançant una plataforma digital. Reconeixement ja fet pel Tribunal Suprem.
Un altre element és el fet que l’acord preveu que els repartidors a través de la representació legal dels treballadors hauran de saber quins algoritmes i quins sistemes d’intel·ligència artificial regeixen. Així es podrà saber quines normes poden incidir en les condicions laborals. És a dir, l’acord fixarà que “les empreses hauran d’informar dels paràmetres, regles i instruccions en els quals es basen els algoritmes o sistemes d’intel·ligència artificial que afecten a la presa de decisions que poden incidir en les condicions de treball, l’accés i el manteniment de l’ocupació, inclosa l’elaboració de perfils”.
Mentre alguns sindicats celebren aquest pas i ho veuen com una oportunitat per treballar més enllà i expandir-ho a altres sectors, altres es mostren incrèduls i opinen que s’ha perdut una escletxa on exigir més. A banda, associacions com Repartidores Unidos o l’Asociación Profesional de Repartidores Autónomos (APRA) van convocar manifestacions pel mateix dimarts, dia d’aprovació de la llei, en diverses ciutats de l’estat espanyol per mostrar el seu rebuig a una llei que, al seu entendre, deixarà a més de 15.000 repartidors sense ocupació.
CCOO: La Llei Rider, una oportunitat contra l’explotació laboral en el repartiment a domicili
A principis d’abril, CCOO va elaborar un estudi anomenat ‘Repartidors i repartidores de plataforma digital’ per conèixer la situació laboral de les persones que treballen com a repartidores de plataformes digitals com Glovo, Deliveroo i Uber Eats. L’estudi mostrava l’alta desprotecció de les dones i les persones en situació administrativa irregular.
Ara, amb la llei, celebren que tot això pugui començar a canviar. De fet, com compartien ahir a través d’un article d’opinió de CCOO signat per Carlos del Barrio i Carmen Juares, el sindicat creu que “la “Llei Rider” suposa un pas endavant per a una millora en les condicions laborals. Mitjançant la laboralització, s’obre una finestra d’oportunitat per a l’organització en el centre de treball, per mitjà d’eleccions sindicals i la representació legal de treballadores i treballadors, així com l’aplicació del conveni col·lectiu”.
En el mateix text, aprofiten per denunciar que tot i existir un acord entre Govern, patronal i sindicats, les darreres setmanes s’ha vist com les empreses del sector com Glovo, Deliveroo, Uber Eats o Stuart i en alguns casos organitzacions de repartidors han criticat i s’han mobilitzat contra una llei que “en la seva part essencial només explicita al text de l’Estatut dels Treballadors, tal com ja recullen la major part de les sentències que s’han obtingut durant anys de judicialització. Aquestes empreses han generat un fals debat entorn de la possibilitat de poder escollir el règim (general-autònom), cosa que no és que sigui il·legal amb l’entrada en vigor de la llei, sinó que ja ho era abans”.
Així, afegeixen que CCOO porta mesos advertint que les empreses del sector no només s’estan mobilitzant per intentar tombar la llei, o pressionant a patronals com Foment, sinó que estan intentant mantenir el model de negoci per la via de la subcontractació il·legal a través d’ETT o incentivant la creació de falses cooperatives, com ja es feia en l’àmbit de les càrnies.
Veient que avui existeixen al sector, empreses que ja fan contracte laboral, però que tampoc compleixen amb la llei, des del sindicat asseguren que estan treballant conjuntament amb la Conselleria de Treball i la Inspecció de Treball de Catalunya per tal que el procés de laboralització es doni respectant els drets de les persones treballadores. “No permetrem que per la porta de darrere les plataformes intentin oferir contractes parcials amb frau constant en la jornada o incompliments de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, i per tant, no acceptarem la creació de falses cooperatives amb falsos autònoms. Exigim a les empreses del sector que simplement apliquin el dret del treball”, conclouen.
UGT: Llei positiva però manifestament insuficient per a la realitat
Dilluns dia 10, la UGT a nivell estatal va presentar un informe que posava de manifest les pressions de les plataformes digitals per a deixar en la mínima expressió la llei rider. El sindicat considera que és una llei positiva però manifestament insuficient per a la realitat i les necessitats de les persones treballadores d’aquest sector. Per al sindicat, “el Gobierno tenia l’oportunitat d’avançar en aquesta situació i regular profundament el sector, però ha sucumbit a la pressió i el lobby de les plataformes, deixant-la en la seva més mínima expressió”.
De la llei, a través del Secretari de Política Sindical d’UGT, Gonzalo Pino, al costat del delegat d’UGT a Deliveroo, Felipe Díez, i el rider, Fernando, delegat sindical d’UGT a Glovo, la UGT reflecteix dos aspectes fonamentals: la translació de la sentència del Tribunal Suprem del 25 de setembre de 2020, en la qual s’estableix que els treballadors de les plataformes són treballadors assalariats i, d’altra banda, la possibilitat que els representants sindicals accedeixin als algorismes laborals que organitzen el treball.
No obstant això, el sindicat assenyala que el Gobierno ha de completar de manera més exhaustiva aquesta llei de mínims, per la qual cosa asseguren que la UGT mantindrà la seva acció sindical en les empreses per a vigilar el compliment de la normativa i la defensa dels drets laborals davant els abusos d’aquestes plataformes.
El sindicat denuncia que aquestes empreses han anat creant associacions entorn de grups de treballadors afins, disposats a defensar aquest model liberal i abusiu, intentant legitimar la desregulació laboral de les plataformes amb les persones repartidores. “Davant la crisi generalitzada del mercat laboral, les plataformes han aconseguit generar un escenari on el treball precari i fraudulent sembla una opció viable”, opinen. I afegeixen que això “els ha permès plantejar que la regulació seria una amenaça per a l’única font d’ingressos a la qual poden accedir els repartidors”.
IAC: Stop subcontractació i precarietat!
Des de la IAC afirmen que la “Llei Rider” és un pas insuficient. Recorden que a l’estat Espanyol s’han guanyat fins a 47 sentències contra la figura dels falsos autònoms. Demostrant en tots aquests casos que no hi havia “inseguretat jurídica” si no manca de voluntat política d’aplicar la llei. Partint d’aquí, apunten que es podia haver afavorit una llei molt més ambiciosa que no es reduís únicament als riders, que ja tenien sentència favorable del Tribunal Suprem.
També afegeixen que la llei hauria tingut molt més sentit si anés acompanyada de la derogació de la reforma laboral, ja que entenent que “les plataformes ara migraran massivament cap a falses cooperatives i subcontrates”. Un tercer punt que volen denunciar és el fet que la llei al BOE es publica després de 8 setmanes. Per tant, es farà efectiva a l’agost. Cosa que per la IAC respon a una manipulació de la patronal, ja que aleshores és quan menys demanada hi ha i per tant com més acomiadaments hi haurà i menys protecció pels riders.
En el mateix comunicat que ha compartit la IAC, volen recordar que el Ministeri de Treball “no ha laboralitzat a ningú ni laboralitzarà a ningú”, sinó que “la laboralització l’ha aconseguit la classe treballadora després de 4 anys de lluita i mig centenar de sentències a l’esquena”. Tot i aquests punts, consideren que aquest és positiu de cara a permetre major representació i protecció dels riders per part dels sindicats i una major capacitat d’autoorganització.
CGT: Molt soroll per no res
En un comunicat, la CGT ha volgut recordar que quan es van anar estenent les aplicacions de plataforma, les empreses van vendre-les com un avenç tecnològic, neutre com l’aigua i on qui tenia el problema era qui no ho acceptava, no s’adaptava al futur. Però que en realitat, über, deliveroo, glovo i tants altres “de futur, d’innovació no ofereixen res: es limiten a adaptar una interfície nova pel vell concepte del treball a preu fet, sense garantia de Salari Mínim ni abonament de les cotitzacions socials que correspondrien”.
Així, entenen que som davant un model de negoci basat en el frau i l’explotació per sota dels mínims legals de garanties pel treballador. Apunten en aquesta línia que “no és d’estranyar que Über hagi de pagar 498 milions d’Euros com a conseqüència de la regularització de conductors a Gran Bretanya” ni tampoc les 47 sentències acumulades a l’estat espanyol per frau a la seguretat social.
Davant aquesta situació, la CGT considera que el govern de l’estat tenia l’opció d’iniciar un procés de regularització massiva a tot el sector, però que ha triat “el camí del mig amb una legislació ad-hoc acordada amb la patronal per fer un vestit a mida”. Aquest vestit a mida al qual es refereix expliquen que tracta dos punts essencials: una presumpció de laboralitat dels treballadors d’economies de plataforma que distribueixin mercaderies i una obligació d’informació de l’algoritme del servei a la representació dels treballadors (el sistema d’intel·ligència artificial que premia a uns riders i castiga a uns altres). Però afirmen que “també hi ha molts altres punts que no ha tingut en compte”.
Seria per exemple el fet que estem davant una “presumpció”, no una obligació. Per tant, per la CGT, “és de suposar que els litigis judicials continuaran, les empreses no canviaran el seu posicionament perquè el ‘problema’ continua individualitzat”. A més, entenen que aquest petit reconeixement, recolzat per una allau de sentències en la mateixa línia, es limita als riders. És a dir, queden exclosos altres sectors com conductors o treballs de la llar.
A banda, i donada la realitat del sector, els elements més greus a tenir en compte d’ara endavant són que la llei no prohibeix la subcontractació. La CGT sospita que “les empreses podran rentar-se les mans derivant responsabilitats a subempreses pantalla o creant falses cooperatives de treballadors per burlar les mínimes garanties”. Un altre element és que la llei no aborda el problema de les persones migrants que treballen sense papers. Des de la CGT de Catalunya consideren que el govern hauria d’haver regularitzat la situació laboral de les persones que han estat treballant per alguna de les empreses de riders.
Una última consideració que aporten des del sindicat és la necessitat d’estar alerta davant el fet que Glovo ha abandonat la CEOE i està creant una associació d’empreses de repartiment, el que a l’entendre de la CGT suposarà més d’hora que tard, la creació d’una patronal del sector.
