La companyia aèria irlandesa, Ryanair acumula una estela de fraus laborals contra els treballadors: vulneració del dret a la vaga, incompliments en la contractació, cessió il·legal de treballadors, un ERO improcedent, rebaixes salarials contràries a la llei i l’acomiadament dels principals representants sindicals.
L’empresa feia arribar l’any 2002 a Espanya el model low cost amb tarifes agressives i promocions de vols per cinc i deu euros. Van convertir l’aeroport de Girona en el seu centre d’operacions, mentre la Generalitat li concedia subvencions per lligar a la gegant irlandesa en territori català, en concepte de “promoció turística”.
L’inici d’una mala relació amb els drets laborals
Els baixos preus, ràpidament es van traslladar en males condicions laborals de la seva plantilla. L’any 2010, Inspecció de Treball imposava una multa a Ryanair per “conducta temerària contrària als drets dels treballadors”, ja que l’empresa no registrava als seus treballadors transnacionals, una infracció tipificada com a “molt greu”, segons la llei espanyola.
L’empresa contractava als treballadors segons la legislació irlandesa. Per tant, tot i operar en bases espanyoles, la cotització a la Seguretat Social, o les prestacions nacionals no ho són. L’any 2018 s’iniciava una reivindicació, encara vigent avui dia. Els treballadors de tota Europa es manifestaven, llavors, per exigir un model sostenible i l’aplicació de la legislació del país segons la base d’operacions. També, demanaven un reconeixement dels representants escollits pels sindicats, ja que l’empresa insistia a designar-los ella, considerat il·legal segons la Llei Orgànica de Llibertat Sindical. A més, ja denunciaven l’assetjament, les sancions a treballadors per baixa mèdica, l’enviament de cartes intimidatòries als treballadors que exercien el dret a vaga i amenaces amb acomiadaments, com a pràctica habitual de l’empresa.
Davant la falta de voluntat de la companyia de resoldre el conflicte obert amb la plantilla de treballadors, a Espanya s’ha demanat de manera continuada un paper més actiu del Govern. A més, els sindicats de l’empresa d’Itàlia, Portugal, Bèlgica, Holanda i Espanya es reunien amb la Comissió Europea perquè intercedís. Ryanair, lluny de reconèixer el dret a vaga, davant les mobilitzacions dels treballadors, els responsabilitzava de les anul·lacions amb correus als clients on es transmetia “les molèsties per la cancel·lació del vol XX, a causa d’un atac de la tripulació que està completament fora de control”.
El novembre de 2018, les sancions d’Inspecció de Treball contra l’empresa continuaven per “vulnerar el dret a vaga dels tripulants de cabina” durant el mes de setembre i proposava sancions per “quinze infraccions greus i una molt greu”. A més, els sindicats USO i SITCPLA iniciaven una batalla judicial a l’Audiència Nacional per la vulneració del dret a vaga i llibertat sindical. L’empresa va descomptar la totalitat de la “bonificació de productivitat” als treballadors que s’hi van adherir i va enviar qüestionaris per a saber qui feia vaga, amb trucades telefòniques dels caps i amenaces disciplinàries. A Inspecció de Treball es va sumar una sentència de l’Audiència Nacional que va declarar “nuls els serveis mínims” de les vagues de juliol de 2018.
El juny de 2019 USO i SITCPLA es tornaven a plantar davant l’incompliment de l’acord al qual van arribar al gener del mateix any amb Ryanair: aplicació de la legislació espanyola als 1.800 treballadors amb base a Espanya i la conversió dels contractes d’agència com Crewlink Ireland Limited i Workforce per contractes directes amb la companyia, per equiparar les condicions de tota la plantilla.
Els sindicats negociaven amb Ryanair el primer conveni dels treballadors de cabina, disset anys després de l’arribada de l’empresa irlandesa a Espanya. Però Ryanair, reticent per pactar res, va bloquejar la constitució de la taula negociadora, on ni va voler fer constar per acta qui eren els representants sindicals que conformaven la mesa.
Un ERO amb “mala fe, frau i coacció”
A través d’un correu electrònic Ryanair informava els treballadors que el gener de 2020 es portaria a terme un procés d’acomiadament col·lectiu amb el tancament de les bases de Les Palmes, Tenerife Sud, Lanzarote i Girona. Un total de 512 afectats entre tripulants de cabina i pilots, dels quals 164 tenien base a Catalunya.
USO, SITCPLA i SEPLA van presentar una denúncia a l’Audiència Nacional per l’acomiadament col·lectiu, que finalment afectaria dos-cents vint-i-quatre treballadors, per les irregularitats d’acord amb la legislació espanyola. El 24 abril de 2020, l’Audiència Nacional donava la raó als sindicats i declarava nul l’ERO i obligava a readmetre a tots els treballadors afectats “amb abonament immediat dels salaris deixats de percebre des de l’extinció del contracte”. A més, el tribunal afirmava que “s’aprecia mala fe, frau, coacció i abús de dret en el procediment patronal” de Ryanair. La companyia va readmetre als afectats i els va incloure en l’ERTO, a causa de la pandèmia. Un ERTO que va ser anul·lat pel Tribunal Suprem per voler estalviar-se l’abonament dels salaris que li devien als treballadors acomiadats il·legalment. La Sala també li va replicar a Ryanair no haver comunicat la llista d’afectats als sindicats en l’ERTO declarat nul, un reflex de la mala relació entre l’empresa i els representants dels treballadors.
Les sentències contra Ryanair continuaven en relació amb l’ERO al ser condemnada per l’Audiència Nacional per vulnerar els drets de llibertat sindical i el dret a vaga dels treballadors durant les protestes de setembre de 2019. El dictamen obligava a indemnitzar a cada sindicat amb 30.000 euros i a reposar la prima de productivitat mensual, amb un import de 150 euros, que havia descomptat als treballadors. La deducció, només es podia fer per la quantitat de cinc euros per dia de vaga. D’altra banda, el desembre de 2021, un jutjat de Tenerife, també en referència a la llibertat sindical, va obligar a Ryanair a indemnitzar a un supervisor de base amb 25.000 euros per danys morals i 4.999,96 euros per danys i perjudicis. El treballador, afiliat a USO havia estat cessat per participar com a supervisor en negociacions col·lectives.
El conflicte també arribava en matèria salarial. “Ens volen imposar una rebaixa salarial del 10% als tripulants i del 20% als pilots, per disminuir els acomiadaments per la menor activitat durant la COVID-19” explicava la llavors secretària de Comunicació d’USO-Ryanair, Lidia Arasanz. L’aerolínia plantejava que la rebaixa durés cinc anys, amb opció de rebaixar-ho a quatre. Des del sindicat criticaven que la reducció seria d’entre el 35% i el 60%, ja que hi havia altres aspectes com les vendes, la bonificació de productivitat i les hores de vol, que tampoc cobrarien. Ryanair, de manera unilateral, va imposar les reduccions salarials que l’octubre de 2021, l’Audiència Nacional a cop de sentència va obligar a revertir. A més, va exigir retornar als 1.501 treballadors el que se’ls hi havia descomptat. El dictamen, també criticava que l’aerolínia no demostrés les causes objectives que justificaven la reducció salarial.
Condemna per cessió il·legal de treballadors
A la llista de fraus de l’aerolínia on hi havia des de la vulneració del dret a la vaga a la reducció il·legal del sou se li sumava ara la cessió il·legal de treballadors per part de les agències Crewlink Ireland Limited i Workforce a Ryanair, ja reconeguda anteriorment per la Inspecció de Treball. Quatre-cents treballadors contractats per les agències i que treballaven per a l’empresa irlandesa, no estaven reconeguts com a tal. El dictamen establia, per tant, que els afectats podien reclamar les condicions laborals de Ryanair, ja que la diferència salarial era d’entre el 40% i el 60%.
Guerra sindical en la negociació del primer conveni
L’últim enfrontament entre els sindicats i l’empresa s’ha produït per la negociació del primer conveni. USO i SITCPLA denunciaven el mes de juny, que l’empresa es va aixecar de la taula de negociació, tot i que “s’estava progressant”, afirma Lidia Arasanz, actual secretaria general d’USOC-Ryanair. Els sindicats afirmaven que la decisió es produïa “després de l’anunci de possibles mobilitzacions a tota Europa i just al signar un acord amb CCOO”.
USO i SITCPLA criticaven que s’arribés a un acord amb “un sindicat sense implantació entre el personal de vol de la companyia”, un pacte on s’incorporaven les condicions que els altres sindicats havien aconseguit “com a resultat de vagues i reclamacions judicials”, afirmaven. Segons els sindicats veterans, l’acord tenia com a objectiu “esborrar-los”, ja que el pacte només era d’aplicació per als treballadors afiliats a CCOO:
- Pujada salarial de 1.000 euros el 2022 i de 800 euros per al 2023. Un augment que va sentenciar l’Audiència Nacional, després de les retallades salarials durant la pandèmia.
- Garantia del salari mínim, tot i que hi ha treballadors contractats per hores, amb sous per sota de la legalitat i que han estat denunciats a Inspecció de Treball.
- Sis-centes hores de vol garantides. Una demanda, que des d’USO i SITCPLA afirmen que havien sol·licitat, però l’empresa no s’havia pronunciat i finalment es concedia a CCOO.
- Contractes permanents i directes amb Ryanair, sense intermediació d’agències. Un acord al qual s’havia arribat al 2019 i que l’empresa estava obligada a fer després de l’actuació d’Inspecció.
- Programació de cinc dies de treball i tres dies de descans. Un dret dels treballadors que Ryanair no complia i que l’Audiència Nacional va sentenciar.
“És un primer acord, però no l’últim”, afirmen des de CCOO i afegeixen que “encara no hi ha hagut eleccions sindicals i, per tant, nosaltres també podem arribar a acords, ja que Ryanair ens ha reconegut”, afirma Jorge Gómez Dieste, responsable del sector aeri de CCOO. Precisament en l’àmbit de les eleccions sindicals és on hi ha un dels principals enfrontaments entre els sindicats. CCOO assegura que tenen intenció “d’iniciar el procés en algun moment i són USO i SITCPLA qui no volen convocar eleccions per por que altres sindicats guanyin representació”. Des d’USO, Arasanz afirma que “no hi ha voluntat per part de l’empresa ni CCOO de celebrar-les” i els acusa de “paralitzar el procés a Santiago de Compostel·la”. “Ryanair vol amarillisme sindical, només reconeix al sindicat que li interessa, que en aquest cas és CCOO i destrueix a la resta”, lamenta Manuel Lodeiro, representant sindical.
Al marge de l’acord, des d’USO i SITCPLA critiquen que Ryanair encara no compleix amb la legislació espanyola, ja que els treballadors no tenen els vint-i-dos dies laborals de vacances, ni els catorze dies festius nacionals. A més, lamenten que l’empresa dificulta l’accés a la reducció de jornada per cura de familiars i tampoc reben les nòmines en castellà.
Tot i les sentències contràries a Ryanair per vulneració del dret a vaga, durant les jornades convocades l’estiu passat, els sindicats majoritaris van demanar mesures cautelaríssimes a l’Audiència Nacional per impedir que Ryanair incomplís, de nou, el dret a vaga. Durant les jornades del 24, 25 i 26 de juny, l’aerolínia va imposar serveis mínims del 100% i més guàrdies que en un dia sense vaga.
Com a mètode de pressió, l’empresa iniciava un procés d’acomiadaments a treballadors que s’adherien a les aturades: un a Santiago de Compostel·la, un a Girona, un a Barcelona i dos a Màlaga. A més, per boicotejar les vagues, van utilitzar a personal d’altres països per cobrir el servei, una pràctica il·legal. Lodeiro, afirma que quan van intentar interposar denúncies per l’esquirolatge de l’empresa, la Guàrdia Civil de l’aeroport es negava a recollir-les, ja que “tenien ordre de no agafar-les”.
Però, tot i els intents de la companyia per aturar les mobilitzacions, els sindicats USO i SITCPLA han tornat a convocar vagues des del passat 8 d’agost fins al pròxim 7 de gener. Demanen, de nou, el compliment de la legislació espanyola i el de les sentències de l’Audiència Nacional, amb la reversió de les retallades salarials durant la pandèmia, la fi de la contractació per cessió il·legal i el respecte al dret a la vaga. A més, sol·liciten que es readmeti als onze treballadors acomiadats durant mobilitzacions anteriors i la paralització dels expedients sancionadors.
Els sindicats han criticat en nombroses ocasions, la falta d’intervenció del Govern en el conflicte, amb l’absència destacada del Ministeri de Treball i de Transports. A més, han sol·licitat al Defensor del Poble que intervingui per protegir els drets dels treballadors.
El passat dimarts, USO informava que demandaran a Ryanair per haver acomiadat als principals representants sindicals: Lídia Arasanz, secretària general de la USOC a Ryanair i Manuel Loderio, delegat LOLS a l’aerolínia. Des dels sindicats, acusen la companyia d’atacar la labor sindical. Ryanair ha obert els expedients sancionadors per declaracions en assemblees i mitjans de comunicació dels representants sindicals i els acusa de “sabotejar els serveis mínims”. Lodeiro, afirma que hi ha cinquanta acomiadaments i cent procediments disciplinaris oberts des de l’estiu per la vaga. El 30 de novembre se celebrarà la primera vista a l’Audiència Nacional per la negativa de Ryanair de reprendre la negociació del conveni.
