Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Tot i que Glovo prometia un sou de fins a dos mil euros, Raúl García Agudo va comprovar que era fals. Darrere del treball modern de somni, la realitat és que “en dotze hores hi ha treballadors que aconsegueixen menys de cinc-cents euros”, assegura. El delegat sindical es va infiltrar en una entrevista per exposar les condicions laborals en què l’empresa delivery obligava a treballar els empleats i que relata a El sindicalista infiltrat (Editorial Apostroph, 2022). Al llibre també mostra les mobilitzacions que van culminar amb la llei rider i com han reaccionat les empreses delivery a la legislació: “davant la reiteració per incomplir la llei s’ha hagut de modificar el Codi Penal per imposar penes de presó”, afirma García Agudo .
Com és fer una entrevista per aconseguir una feina com a rider?
Quan t’interesses per treballar a Glovo se’t programa ràpidament una cita. La resposta va ser molt ràpida directament amb l’empresa, sense intermediaris. Tot i que ja n’era conscient em va sorprendre el perfil dels altres candidats. Gairebé tots eren sud-americans i, o molt grans o molt joves, jo era l’únic amb una edat intermèdia. A més, la noia de Glovo encarregada de donar la informació no feia més que mentir per acostar els candidats al seu model de negoci, que per desgràcia continua vigent.
Quines mentides deien?
La modalitat que proposaven era com a autònom, que jo vaig posar en dubte, ja que hi havia sentències que deien que havia de ser com a treballador assalariat. També t’encavalcaven dient-te que t’havies de donar d’alta com a autònom, que la quota era molt baixa i que ells t’ho gestionaven tot. De manera que per començar a treballar havies de pagar la quota d’autònoms, quan en realitat no ho hauries de fer; la motxilla, que eren seixanta euros; una assegurança de responsabilitat, per si tenies qualsevol accident; havies de disposar d´un vehicle i mòbil d´última generació, estar localitzat i pagar una gestoria per als papers. En definitiva, havies de pagar per començar a treballar. Això sí, t’asseguraven que podies arribar a cobrar fins a 1.500 o 2.000 euros, una situació insostenible.
I per què vas decidir infiltrar-te?
Des de CCOO portàvem moltes campanyes de lluita contra la precarietat. Des de finals del 2018 fins a l’estiu del 2019 la ciutat de Valladolid es va anar omplint de riders. Era una cosa nova que no havíem vist. El sector serveis del sindicat provincial de Valladolid tenia posat el focus als riders i vam entendre que havíem de fer alguna cosa més que parlar amb ells. A mi em sorprenia que n’hi hagués tants i volia saber com aconseguien embaucar-los. Va coincidir que al costat del sindicat hi havia l’oficina de Glovo, vaig buscar ofertes de feina i em vaig presentar.
Des de CCOO també vau participar en una crema de motxilles de Glovo com a reivindicació. Com es va gestar i quin va ser l’impacte real d’aquest acte?
Després d’infiltrar-me ho vaig publicar en xarxes socials i es va viralitzar, amb un gran impacte als mitjans de comunicació. Vam entendre que això havia de servir per visibilitzar les males condicions de treball dels riders. Des del sindicat portàvem treballant amb ells des del 2018. Aprofitàrem aquesta tirada mediàtica, per organitzar alguna cosa i vam fer una piràmide amb les motxilles de Glovo en una analogia a les piràmides egípcies, on nosaltres com a portadors de les motxilles simulàvem la situació laboral que existia a l’antic Egipte. Una cosa semblant al que viuen avui dia els riders. Ells van participar en l’acte, encara que amb por, perquè el fet que et posessis en contra de l’empresa podia suposar una desconnexió de l’app, és a dir, un acomiadament sense indemnització ni protecció social. Les mobilitzacions s’han normalitzat, amb processos electorals a alguns centres, però al principi era difícil posicionar-se perquè això et situava al punt de mira de l’empresa.
Al llibre parles que l’algorisme de Glovo obliga els riders a estar pendents de l’app i acceptar totes les comandes per estar ben posicionades. A més, es fomenta la competitivitat entre ells. És per això que parles de “la feina a la nova esclavitud”?
Hi ha una competència entre els riders fomentada per l’empresa. S’ha arribat a fer subhastes a la baixa del preu per comanda. Hi ha una individualització completa sense companyerisme. Si feies càlculs, abans de l’entrada en vigor de la llei rider havies de treballar unes dotze hores per arribar al salari mínim interprofessional. Ara és fins i tot pitjor perquè Glovo ha habilitat la subcontractació o el lloguer dels comptes. En dotze hores hi ha treballadors que aconsegueixen menys de cinc-cents euros. La possibilitat d’aconseguir més ingressos és el que fan que estiguin a ungles entre ells.
Quan et vas infiltrar, la llei rider encara no s’havia aplicat. Amb ella ja en vigor, es milloren les condicions dels treballadors més vulnerables? Aquells que no tenen papers o es veuen obligats a subarrendar comptes.
La llei rider millora molt les condicions de tots els treballadors en el moment que fixa el model d’assalariat, amb un sou, protecció social, equip de protecció, mitjans per dur a terme la teva feina, poder agafar baixes, tenir un subsidi per desocupació, etc. El que està fent Glovo és continuar vulnerant la llei i aprofitar-se del màxim nombre de treballadors. No són autònoms, són treballadors per compte d’altri.
El que fa Glovo és aprofitar-se de la vulnerabilitat de les persones i en molts casos mantenir-los al mercat negre, és ser autèntics ruïns.
Al sector hi ha un debat sobre si ha de funcionar sota la figura d’autònoms o assalariats. Creus que aquest debat és legítim?
És un fals debat afavorit per les mateixes empreses. S’han embutxacat molts diners a costa dels riders. A nivell europeu s’ha copiat el model espanyol. Al sector del delivery hi ha una relació laboral entre el treballador i l’empresa, i així ho estableix la llei. Hi ha empreses que compleixen la normativa, com ara Just Eat o Telepizza i Burger King, que també tenen repartidors. Encara que no és la millor feina, és una feina digna amb què es pot aconseguir un sou decent. El que fa Glovo és aprofitar-se de la vulnerabilitat de les persones i en molts casos mantenir-los al mercat negre, és ser autèntics ruïns.
Quina ha estat l’adaptació dels sindicats a l’aparició de les plataformes digitals?
Moltes vegades la tecnologia va per davant de la legislació i la justícia va molt lenta. La llei rider fins ara només empara els treballadors del sector delivery, però deu ser més àmplia. Ha de contemplar totes les plataformes digitals: les de cures, informàtica, delivery, etc. Darrere d’aquestes empreses, hi ha gent que s’aprofita que la tecnologia va davant de la regulació. Vendre aquests treballs com un treball modern és el que fa que la societat ho accepti i blanquegi, sense primar les que compleixen la llei.
Amb l’aprovació de la llei rider, hi ha hagut eleccions a diferents centres i a Just Eat es negocia el primer conveni. Com ha estat l’adaptació sindical a un nou sector?
Just Eat va ser pionera, la primera que va complir la llei i va començar a negociar el conveni d’empresa millorant les categories i els salaris. La resta d’empreses com Glovo o Uber Eats no estan complint la llei. S’ha de començar a lluitar des de dins per aconseguir millores per als riders. Davant la reiteració per incomplir la llei, s’ha hagut de modificar el Codi Penal per imposar penes de presó. Fins ara només havies de pagar multes i això era competència deslleial amb què sí que compleixen la legislació.
Aleshores, es modifica el Codi Penal que imposarà presó a les empreses que no compleixin la normativa?
Sí, s’ha modificat l’article 311 del Codi Penal que estableix penes de presó entre sis mesos i sis anys per a aquells que vulnerin la legislació laboral.
Glovo acumula multes de 148 milions d’euros i continua sense aplicar la llei. Li surt a compte no complir-la?
Ha estat una lluita ideològica. Glovo ha arribat a tenir multes elevades que moltes empreses no es podrien permetre. Se li ha denunciat per obstrucció a la justícia. Els responsables de Glovo són autèntics delinqüents i han d’anar a la presó.
Hem de saber que hi ha darrere del rider que et porta una comanda a casa, la càrrega i gairebé esclavitud que pateix aquesta persona.
Al llibre també es parla de la responsabilitat de la ciutadania en les condicions dels riders. Hi ha models com el de Just Eat que ha aplicat la llei i negocia el primer conveni, en canvi, Glovo fa cas omís a la llei i és la principal empresa del sector.
Fins ara prevalen els interessos econòmics. Hi ha un aval dels lobbies de la manera de funcionar de Glovo encara i tenir aquestes multes. Cal sensibilitzar la ciutadania perquè sàpiga que hi ha empreses que compleixen i d’altres que no. Hem de saber que hi ha darrere del rider que et porta una comanda a casa, la càrrega i gairebé esclavitud que pateix aquesta persona.
