En el moment de l’entrevista a la Paulina Ríos i a la Mariana Morales, set periodistes havien estat assassinats al seu país en el que va d’any (dos mesos i mig), la mateixa xifra que en el conjunt del 2021, segons dades de Reporters Sense Fronteres (RSF), que aquell any va comptabilitzar un total de 47 assassinats a tot el món. Entre el 2000 i el 2021, 145 professionals de la comunicació han estat assassinats a Mèxic, segons dades de l’organització en defensa de la llibertat d’expressió Article 19.
Paulina Ríos, més coneguda com a Pau Ríos, és periodista des de fa més de 30 anys a Oaxaca, un dels cinc estats amb un índex més alt de violència a Mèxic, però mai fins ara havia vist nivells tan alts d’agressions a periodistes i a defensors del territori, uns atacs que sovint estan associats al crim organitzat i al narcotràfic.
Com es pot treballar al país en què maten més periodistes de tot el món? “Amb molta por”, assegura la Pau. “Amb temor que quan surtis al carrer en qualsevol moment qualsevol a qui no li hagi agradat alguna cosa que has publicat, et pot matar. Cada dia és més difícil. Hi ha companyes que m’han dit ‘ja no vull publicar’, i es pregunten si val la pena perdre la vida per publicar una nota”.
La veterana periodista recorda que, quan els seus cinc fills eren petits, treballava per a diversos mitjans i va ser tot un “sacrifici” no dedicar-los el temps que mereixien i bolcar-se en les publicacions. Això, més la precarietat laboral, el risc que comporta ser periodista i els alts índexs d’impunitat davant els assassinats, és totalment “desmotivador”: “A Mèxic qualsevol es dona el gust de matar”.
“On està la societat quan maten un periodista?”
Davant els atacs a la premsa, el sector no ha trobat suport de la societat, quan precisament la premsa es posa en risc en nombroses ocasions per denunciar atropellaments comesos a la població civil. Per això, la Pau es pregunta: “On està la societat quan maten un periodista? Quan es necessita que la societat alci la veu amb nosaltres, ens deixen soles”.
“A mi em desespera, em frustra i em fa estar trista veure que la gent paga xifres estratosfèriques per veure un artista i els donen suport, però no fan el mateix amb els i les periodistes, perquè no s’adonen de la tasca que fem. Per a la ciutadania en general, és molt fàcil estar més o menys informada amb les noves tecnologies i creuen que qualsevol pot informar, però no saben el que cal fer per oferir una bona informació. Quan un ciutadà puja una nota, no saben si està ben tractada, si ha confirmat, si ha verificat dades, no saben què hi ha més enllà. És una mica desesperant perquè jo he deixat la meva família moltes vegades per anar a treballar i ara maten i maten i maten, i dius: ‘Què hem fet malament perquè la societat no ens vegi i no ens defensi?’ Jo estic en aquesta crisi”.
“Treballar amb el dolor aliè és esgotador”
La Mariana Morales, amb deu anys d’ofici a l’esquena en l’estat de Chiapas, assenteix davant les paraules de la seva companya i lamenta que s’hagi “normalitzat” la violència a Mèxic: “La gent s’ha acostumat a viure en foc creuat, i els governs municipals només s’han dedicat a comptar el nombre d’agressions, no a investigar qui està donant les armes”.
“És un desgast emocional per nosaltres. Traspassa el cos, el cor, la ment i l’esperit. Hi ha un cansament perquè el periodista vigila al poder, cuida les fonts i denuncia injustícies, nosaltres denunciem i denunciem, però se’ns oblida preguntar-nos a nosaltres com estem. Qui cuida les que cuiden? Hem de començar a adonar-nos, com a dones i com a periodistes, que treballar amb el dolor aliè també cansa, és esgotador. Es posa en primer pla el treball informatiu, i queda enrere que som persones, quan a vegades ens exposem a tota mena de riscos”.
Ser periodista i dona suposa viure situacions masclistes dins i fora de les redaccions. “El tracte és diferent davant una periodista, influeix l’edat i l’estat civil. Crec que sí que hi ha més vulnerabilitat i molta impunitat”, admet la Mariana. Tal com alerta l’Organització de Comunicació i Informació de la Dona (CIMAC), durant la gestió de l’actual govern d’Andrés Manuel López Obrador, entre l’1 de desembre del 2018 i el 31 de juliol del 2021, es van produir 585 atacs contra dones periodistes. A més, el 43% de les professionals mexicanes ha sofert assetjament sexual.
Les dues periodistes de dues generacions diferents constaten que hi ha hagut avanços en qüestió de feminisme en poques dècades, ja que quan la Pau va començar, molt difícilment les deixaven cobrir temes de política, com si elles només poguessin escriure sobre premsa rosa, i els articles amb perspectiva de gènere eren inexistents. “Hi havia companys reporters que deien ‘senyora, vagi a casa seva’”, recorda la Pau. La Mariana agraeix la tasca de les seves predecessores en favor de la igualtat, però encara avui viu comentaris masclistes per part de redactors, funcionaris i polítics del tipus “quedi’s a casa”.
Les dues comunicadores indiquen que no necessàriament es cometen assassinats després d’haver publicat articles polèmics o que hagin fet caure persones poderoses, sinó que a vegades es tracta de temes més quotidians. “Han assassinat gent que no estava amenaçada, a qui no pensàvem que li pogués ocórrer. No saps en quin moment et pot tocar. Estàs en risc només amb escriure alguna cosa que atempta contra els interessos d’algú. A vegades, és com un cacicat regional”, resumeix la Pau.
Exemplifiquen que, a vegades, quan van a buscar informació pública, els funcionaris els pregunten més de l’habitual sobre on treballen i quins objectius tenen, arribant fins i tot a sentir-se vigilades i investigades. Altres vegades hi ha propostes d’entrevistes per part de cercles econòmics en les quals, quan la periodista va al lloc de la trobada, està envoltada d’homes armats i, quan finalitza la seva tasca, aquests li encarreguen que surti bé el text. Es tracta de comentaris que podrien semblar subtils, però no inofensius. “És una tensió terrible. No pots viure així”, lamenta la Pau.
En una campanya electoral, un candidat li va dir : “Siguem amics, Pau, recorda que seré el governador, i tu no pots seguir així”. Això va ocórrer de manera intimidatòria i sense testimonis. A la Pau li va agafar per sorpresa: “I en aquest moment, què fas? Et sents com amenaçada”. La seva companya Mariana advoca per visibilitzar i no minimitzar aquestes situacions.
Enumeren més casos, com colpejar fotògrafs i danyar el material, llevar-li a un periodista les claus de la moto, o cobrir manifestacions en les quals els integrants porten pistoles. La Pau i la Mariana es neguen a considerar aquest tipus d’actuacions com “inconvenients de l’ofici”, que és el que sovint escolten.
Trets en ple carrer
Els periodistes assassinats en el que va d’any a Mèxic són: José Luis Gamboa Arenas, Margarito Martínez Esquivel, Lourdes Maldonado López, Roberto Toledo, Herber López Vásquez, Juan Carlos “Choche” Camero Zazueta i Juan Carlos Múñiz Hernández. Aquest tipus de crims acostumen a produir-se per armes de foc en ple carrer en sortir de la feina o de casa, i encara que la corrupció dificulta les investigacions policials i judicials, des de la premsa s’apunta a una simbiosi entre narcos i funcionaris.
Amb la finalitat d’evitar l’assassinat de periodistes, xarxes de professionals han optat per signar articles de manera conjunta perquè la responsabilitat no recaigui en una sola persona i sigui compartida, una fórmula que ha utilitzat la Mariana i amb la qual se sent acompanyada.
Malgrat les dificultats, la Pau i la Mariana no contemplen un futur fora del periodisme, sinó formant part de noves estratègies a favor de la llibertat de premsa: “Hem de trobar una manera de continuar denunciant sense que ens matin”, assevera la Pau. “Hem d’exigir a les autoritats que facin la seva feina, que hi hagi justícia, perquè no podem callar, no podem ser apàtics davant el que li succeeix a la societat”.
També la Mariana creu que cal buscar la manera de “blindar” la premsa perquè cessin els assassinats. Afirma que el nou mecanisme de protecció federal del Govern simula protegir els periodistes, però no és efectiu: “No serveix; si no, no ens matarien”. Al seu parer, reconnectar la societat amb els periodistes té a veure amb la manera d’exercir el periodisme i amb els temes a tractar, com ja aborden alguns fòrums de diversos països americans. “Crec que és per aquí, cal reflexionar sobre això, i hi ha molta feina a fer. En el meu cas, jo he estat pensant en com fer un periodisme més comunitari per tenir un acostament amb la societat, amb la gent”.
La Mariana es contagia de l’energia de les seves companyes: “Conec col·legues que han rebut amenaces molt fortes i segueixen. Malgrat la situació que s’està vivint al país, de total impunitat, continuen fent periodisme, explicant històries de drets humans, documentant la recerca de les mares que busquen els seus familiars desapareguts”.
Programa de protecció de periodistes a Barcelona
La Pau Ríos i la Mariana Morales participen en el programa ‘Barcelona protegeix periodistes de Mèxic’ de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona que, en col·laboració amb la Taula per Mèxic, acull temporalment periodistes amenaçats per l’exercici de la seva professió. Durant la seva estada a Barcelona, fan trobades amb altres professionals de la comunicació de la mà del Col·legi de Periodistes, per exemple, o participant en activitats com les del Dia de la Dona el 8 de març.
Paulina Ríos forma part de l’aliança de mitjans Red de Periodistas de A Pie i és fundadora del diari digital Página 3 de la ciutat d’Oaxaca. El mitjà ha sofert diversos atacs informàtics i els treballadors han patit una campanya de difamació i desprestigi amb la circulació d’informacions falses sobre l’acceptació de suborns. Ella mateixa ha estat increpada reiteradament per funcionaris de l’estat durant la cobertura de les seves informacions.
Mariana Morales està especialitzada en temes relacionats amb la defensa del territori i el moviment migratori a la frontera entre Mèxic i Guatemala. Quan va començar a investigar la introducció del narcotràfic a Chiapas va començar a rebre amenaces, una d’elles per part d’un alcalde que la va intimidar després d’entrevistar-lo sobre la situació del tràfic de persones i la droga en la zona.
