Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els diputats del PSC, Pol Gibert i Esther Niubó, han presentat una pregunta al Govern en relació amb un llibre que s’utilitza a centres públics d’ESO de Catalunya. La pregunta diu en concret:
Quin és el capteniment del Govern sobre el llibre «Economia», de quart d’ESO en l’assignatura «Economia i emprenedoria», de l’editorial McGrawHill en el qual s’acusa el Salari Mínim Interprofessional (SMI) de ser la causa de l’actual taxa d’atur?
La pregunta parlamentària té a veure amb una informació publicada a Diari del Treball i difosa també per Catalunya Plural i Eldiario.es, segons la qual s’havia distribuït el llibre de text esmentat en centres públics.
La informació mostrava la contradicció que suposa per una banda qüestionar l’existència de l’SMI i justificar-ho afirmant que establir una remuneració mínima pot contribuir al fet que hi hagi una elevada taxa d’atur. En aquest sentit l’economista Miquel Puig, afirmava que si l’afirmació fos certa, no hi hauria explicació al fet que a l’Estat espanyol s’hagués disparat l’atur mentre que en països que tenen salaris mínims molt més elevats no només es va incrementar sinó que va disminuir el nombre de persones sense feina.
La notícia recollia l’explicació donada pel Departament d’Ensenyament en el sentit que la tria dels llibres de text es fa a Catalunya a partir de la decisió dels professors de cada centre, sense que hi hagi un control per part de l’autoritat autonòmica.
Per la seva banda, des del col·lectiu ciutadà, «anem a mil» s’argumenta que no hi ha cap evidència que permeti mantenir l’afirmació que un salari mínim determinat causa més atur. En aquest sentit s’indica que en països occidentals les persones que cobren sous mínims acostumen a treballar en àmbits com la neteja d’edificis o hostaleria, àmbits que no poder ser objecte de deslocalització.
Diverses fonts consultades després de la publicació de la informació han indicat que darrere del text objecte de qüestionament hi pot haver una posició ideològica de tipus liberal de l’autor o de l’editorial.
