Una sentència d’un jutjat de Barcelona obliga l’Estat a revaloritzar les pensions d’acord amb l’IPC real. La decisió pot ser recorreguda, però l’argumentació acceptada pel magistrat obre el camí a altres en el mateix sentit.
L’any 2012, en el moment àlgid de la crisi, el Govern central va aprovar un reial decret llei, concretament, el RDL 28/2012 que implicava deixar d’aplicar l’article 48.1 de la Llei General de la Seguretat Social que obligava a l’administració a incrementar la quantia de les pensions igual que la igual que la pujada real de l’IPC, que va ser del 2,9%. Per contra el govern presidit per Mariano Rajoy, va decidir apujar les pensions només un 1%.
La decisió unilateral de l’executiu va suscitar un moviment de protesta i també la posada en marxa de recursos judicials per recuperar allò que els jubilats consideraven que per llei els pertanyia. Els serveis jurídics de la UGT de Catalunya han dut el cas de 300 jubilats que han presentat denúncies individuals. Fruit d’aquesta acció, dimarts passat es va conèixer la primera sentència individual que dóna la raó als que van presentar la denúncia.
Mònica Pino, advocada dels serveis jurídics del sindicat considera que la resolució judicial, que ha emès el jutjat número 12 de Barcelona obliga a l’Estat a revaloritzar les pensions des de l’1% aplicat fins a l’1,9%. «En tot cas obriria el camí a posteriors sentències en el mateix sentit», assegura.
La denúncia ha seguit fins ara un camí ple de giragonses. Després de superar diverses traves sobre la constitucionalitat, el Tribunal Constitucional va analitzar el tema de la retroactivitat i, a grans trets, va considerar que la revalorització legal de les pensions és una expectativa de dret, no un dret consolidat. Tot i així, la sentència del Constitucional no es referia a l’adequació de la Carta Social Europea, motiu pel qual el Gabinet Jurídic de la UGT de Catalunya va mantenir les demandes pendents, centrant-les en un únic punt: obligar la RDL 28/2012 a respectar la normativa comunitària i els tractats internacionals; i el respecte a l’article 12 de la Carta Social Europea i el Conveni OIT nº102.
Segons els serveis jurídics del sindicat, diverses sentències del Jutjat Social han reconegut que la normativa nacional hauria de respectar la Carta Social Europea, però han acabat declarant que ni precaritzava les pensions ni afectava el nivell mitjà de pensions públiques que freguen o no superen el llindar de la pobresa.
Però, el jutjat número 12 de Barcelona, en la sentència que s’ha conegut, dóna la raó a la tesi del gabinet jurídic del sindicat en el sentit que la rebaixa de l’augment de les pensions vulnera la Carta Social Europea. Més concretament, afirma que el RDL 28/2012 atempta contra l’article 12 de la Carta Social Europea -en concordança amb el Conveni OIT n.102- i que davant aquesta confrontació preval la norma comunitària. Dit en altres paraules que el decret llei en no estar d’acord amb la Carta Social Europea no preval, ja que quan hi ha discrepància entre les lleis nacionals i les europees, les que tenen més pes són les comunitàries.
La sentència afirma més coses que, en opinió de Mònica Pino, són rellevants. Així, afirma que la mesura del Govern no concreta ni detalla de quina mesura contribuirà –la retallada- a resoldre el problema de la crisi i que, per contra, afecta de forma substancial al nivell de les pensions, contribuint a la seva precarització i empobriment, afectant el grau o la mitjana de les pensions estatals que freguen o no superen el llindar de la pobresa.
Des del gabinet jurídic de la UGT es té clar que la decisió judicial s’ha produït en primera instància i que pot ser recorreguda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i més tard al Suprem, però s’entén també que la decisió obre la via a altres sentències que poguessin seguir, atès que l’argumentació sembla ben fonamentada.
D’altra banda, dimarts va començar a Tarragona un altre judici assessorat per CCOO en què es reclama que les pensions es revaloritzin d’acord amb la pujada real de l’IPC de 2012 Les pensions de l’any 2012 es van pagar amb una previsió d’increment de l’IPC de l’1%. A finals d’any l’IPC es va fixar en un 2,9%, però el Govern va decidir no aplicar la revisió que preveu la llei per a aquests casos, o sigui abonar la diferència fins a l’increment real (+1,9%).
