Anàlisi

Pobresa i exclusió social. En quina situació ens trobem?

A finals del mes de juny d’enguany l’”Instituto Nacional de Estadística” (INE) va publicar la darrera onada de l’”Encuesta de Condiciones de Vida” (ECV). Com es sabut, l’ECV és una de les eines estadístiques fonamentals per analitzar les situacions de pobresa, exclusió social i del grau de desigualtat existents. A més, com que forma part de l’operació dirigida per l’oficina estadística de la Unió Europea (EUROSTAT) que harmonitza, sota la metodologia EU-SILC (per les seves sigles en anglès “Statistics Income and Living Conditions”) els 27 estats que la integren actualment, les seves dades poden comparar-se perquè són homogènies entre tots aquests estats membres.

Aquesta darrera onada, corresponent a l’any 2021 que conté informació sobre l’any 2021 en termes de les preguntes que es fan a les llars, però informació de l’any 2020 pel que fa a les rendes declarades; recull un període molt convuls de l’economia i de les relacions socials que s’han donat al regne d’Espanya i també a Catalunya, donat que està situat en el punt mig de la pandèmia.

A més de ser molt interessant per això darrer, aquesta nova onada introdueix algunes novetats a les que es bo fer un petit repàs.

En primer lloc, hi ha un augment de cobertura en la població entrevistada que fa més robusts alguns dels indicadors que d’ella se’n extreuen. Així tenim:

El llindar de risc de pobresa és l’indicador que mesura la pobresa relativa a partir del qual es quantifiquen les llars considerades pobres. L’ECV-2021 trenca la tendència observada en el període  2014-2020 en el que aquest valor sempre ha anat augmentant.

Cal tenir present, que el llindar de risc a la pobresa és un indicador que es calcula per la mida de la llar ––quantes persones la composen–– i per això s’utilitza el que s’anomena escala d’equivalència ––amb la que es tracta de donar solució a la idea de què els costos fixes de la llar no augmenten en la mateixa proporció que la seva grandària––. L’escala d’equivalència que s’utilitza en la  ECV es la de la OCDE modificada, que assigna 1 a la primera persona més gran de 14 anys de la llar, 0,5 a la resta de les persones més grans de 14 anys i 0,3 a les persones menors de 14 anys.

Seguint els valors del quadre, a Catalunya l’any 2021 una llar unipersonal es considerava pobre si la seva renda neta era inferior als 11.297 euros anuals o uns ingressos mensuals nets de 941 euros. Si la llar fos monoparental amb un únic menor de 14 anys, es considerava pobre si els seus ingressos nets eren inferiors als 14.686 euros anuals (11.297×1,3 que és la seva escala d’equivalència) o 1.224 euros nets mensuals. I un tercer exemple, si la llar la constituïen dues persones adultes i dos menors de 14 anys, llavors el límit per a definir si era o no pobre augmentava fins als 23.724 euros anuals (11,297×2,1 que és la seva escala d’equivalència) o uns ingressos mensuals nets de 1.977 euros. Al regne d’Espanya, les anteriors xifres eren en una llar unipersonal 9.535 euros nets anuals (795 euros mensuals), per la llar monoparental descrita 12.396 euros nets anuals (1.033 euros mensuals) i pel darrer tipus de llar apuntada 20.024 euros nets anuals (1.669 euros mensuals).

Per posar-ho en context, malgrat que es tracta de salaris bruts, segons l’”Encuesta de Estructura Salarial” que publica anualment l’INE, per a l’any 2020 (comparables amb les rendes de l’ECV-2021), donava la següent informació, relativa al salari brut mitjà anual percebut.

Ja es veu, doncs, que comparant el salari brut mitjà anual per a persones de menys de 25 anys  ––i sense entrar en distincions de gènere–– amb els llindars de risc a la pobresa de les llars unipersonals, ja sigui del regne d’Espanya o de Catalunya, aquest tipus de llars si estan formades per persones joves tenen una probabilitat elevadíssima de formar part d’aquesta categoria de pobres. I, sense fer volar massa la imaginació, si considerem que una part de les persones candidates a constituir llars monoparentals amb un únic fill menor de 14 anys, es situen en una edat entre els 25 i 34 anys, la conclusió també serà molt similar al cas precedent.

L’ECV fins l’any 2020 proporcionava quatre indicadors per analitzar i mesurar l’exclusió social de les llars i les persones: risc de pobresa, les persones sense ocupació o de baixa intensitat, carència material severa i la taxa AROPE (per les seves sigles en anglès “At Risk Of Powerty or social Exclusion”).

1. Les llars en risc de pobresa —tal com s’ha indicat en alguns dels exemples anteriors— es comptabilitzen com aquelles amb ingressos nets inferiors al seu llindar de risc de pobresa, mentre que les persones en risc de pobresa son el nombre de persones que les integren.
2. El concepte de persones sense ocupació o de baixa intensitat es refereix a les persones de 0 a 59 anys que viuen en llars on les persones entre 18 i 59 anys, però excloent les que estudien de 18 a 24 anys, que van treballar una jornada laboral igual o inferior al 20 % del seu potencial total de temps de treball combinat durant l’any anterior.
3. La carència material severa es determina per a aquelles llars que no poden permetre’s, no que decideixen no fer-ho, un mínim de 4 dels 9 elements materials considerats per la majoria de la gent desitjables o necessaris per a dur una vida adequada. Aquestes privacions son:

• Pagament regular del lloguer, la hipoteca i les despeses de gas, aigua, electricitat, etc.
• manteniment d’una temperatura adequada de la llar
• fer front a despeses imprevistes
• un àpat amb carn, pollastre, peix o el seu equivalent vegetarià cada dos dies
• anar de vacances almenys una setmana a l’any
• disposar d’un aparell de televisió
• disposar de rentadora
• disposar d’automòbil
• disposar de telèfon

1. La taxa AROPE, ideada per analitzar l’estat del paper dels ciutadans en societats inclusives, que formava part de l’estratègia Europa-2020, es quantifica entre les persones que es troben en qualsevol de les situacions A, B o C anteriors.

Per a l’any 2021, la Unió Europea ha incorporat alguns canvis importants, un cop tancats els objectius de l’estratègia Europa-2020, configurant el Pla de Acció del Pilar Europeu dels Drets Socials i que s’ha denominat estratègia Europa-2030. Concretament, s’estableixen tres objectius principals en els àmbits de l’ocupació, les competències i la protecció social:

1. Com a mínim el 78 % de la població de 20 a 64 anys hauria d’estar ocupada l’any 2030.
2. Com a mínim el 60 % de totes les persones adultes haurien de tenir participació en la formació cada any.
3. El nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social hauria de reduir-se com a mínim en 15 milions, dels quals, almenys 5 milions haurien de ser infants.

Això ha fet que a l’ECV de 2021, convisquin els antics indicadors relacionats amb l’estratègia Europa-2020, però s’incorporin com a novetat, alguns nous indicadors o modificacions/ampliacions dels anteriors, relacionats amb aquests objectius de l’estratègia Europa-2030 que acabem de descriure.

Concretament:

1. El concepte persones sense ocupació o de baixa intensitat s’amplia en la següent forma: persones entre 0 i 64 anys que viuen en llars en les que les persones entre 18 i 64 anys, però excloses les que estudien entre 18 i 24 anys i les persones jubilades d’acord amb la seva situació econòmica actual auto-definida o que reben qualsevol pensió –excepte la de supervivència–, així com les persones entre 60 i 64 anys d’edat que estan inactives i viuen en una llar en la que els ingressos principals són pensions –excepte la de supervivència– que van treballar menys del 20 % del seu temps de treball potencial total. Les llars composades únicament per infants, persones que estudien menors de 25 anys o persones de 65 i mes anys també queden excloses de l’indicador.
2. La privació material y social severa quantifica la carència forçada dels elements necessaris i desitjables per a dur a terme una vida adequada i distingeix entre les persones que no poden pagar un determinat bé, servei o activitat social. Es defineix com la proporció de la població que experimenta una falta forçada en almenys 7 dels 13 elements de privació (6 dels quals d’àmbit individual i 7 relacionats amb la llar).

Les privacions relacionades amb la persona son:

• disposar de connexió a Internet
• substitució de roba desgastada per una de nova
• disposar de dos parells de sabates a la mida (inclosos un parell per a tot clima)
• gastar una petita quantitat de diners cada setmana en ella mateixa
• tenir activitats regulars d’oci
• reunir-se amb altres persones per a prendre una copa/menjar almenys un cop al mes

Les privacions relacionades amb la llar són:

• fer front a despeses inesperades
• anar de vacances almenys una setmana a l’any
• pagament regular del lloguer, la hipoteca, les despeses de gas, aigua, electricitat, etc., quotes de compra a terminis o altres pagaments de préstecs
• un àpat amb carn, pollastre, peix o el seu equivalent vegetarià cada dos dies
• manteniment adequat de la llar
• accés a un cotxe/furgoneta per ús personal
• recanvi de mobles desgastats

1. La taxa AROPE modificada es quantifica entre les persones que es troben en qualsevol de les situacions A, E o F anteriors.

Segons l’ECV-2021 a Catalunya i al regne d’Espanya es van obtenir les següents xifres dels anteriors conceptes: