Encara avui el salari mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes, tant dins l’entorn internacional com a Espanya i a Catalunya. D’una banda, la segregació horitzontal situa les dones en sectors d’activitat i ocupacions que estan pitjor remunerades en el mercat laboral. De l’altra, la segregació vertical limita l’ascens i promoció de les dones a la seva carrera professional, de manera que obtenen menys ingressos. La infravaloració dels llocs de treball tradicionalment feminitzats, les diferències retributives en el cobrament de complements salarials i extrasalarials així com altres tipus de discriminacions indirectes i directes, són també raons que expliquen una remuneració final menor en dones que en homes.
Els rols de gènere tenen un paper clau en la formació de la bretxa salarial, especialment a través de l’assignació social a les dones del rol de cura i reproducció. Majoritàriament, són elles les qui, encara ara, concilien la vida familiar amb la laboral. En aquest sentit, la bretxa salarial augmenta durant els cicles vitals en què les necessitats de conciliació són més grans i s’accentua amb el temps.
Els permisos laborals, en teoria, no tenen gènere, però a la pràctica i tenint en compte com són emprats de forma massiva per les dones, sembla que sí, que en tenen. Els permisos que no són remunerats al 100 % i que penalitzen tant el salari com la jornada són assumits per les dones de forma aclaparadora. Per tant, hem de fer un treball de reeducació i mentalització pel que fa a la corresponsabilitat de les càrregues familiars perquè els permisos s’agafin de forma equitativa i corresponsable.
A Catalunya, el guany mitjà anual dels homes va ser de 31.212 euros, mentre que el de les dones va ser de 25.015 euros, un 19,85 % menys que els homes. Per tant, les dones cobren 6.197 euros l’any menys que els homes, és a dir, 516 euros mensuals de diferència.
I a tot això, hem de recordar que estem parlant de mitjanes, la qual cosa vol dir que hi ha dones en sectors d’activitat molt feminitzats (tots aquells que tenen a veure amb l’atenció, la cura i els serveis) on la bretxa salarial de gènere pot arribar a més d’un 30 %.
La veritat és que les dones pateixen les conseqüències d’un mercat de treball es va dissenyar des d’un prisma androcèntric i sota el paraigua d’un sistema patriarcal. Avui dia, aquesta mentalitat ja està del tot desfasada, i queden més que demostrats els efectes negatius que tenen en les condicions laborals de les dones primer i en els efectes socials després. Actualment, les dones estan altament preparades i no haurien d’existir cap tipus de barreres ni socials ni culturals que sostinguin l’actual mercat de treball. Per tant, necessitem canviar aquest sistema androcèntric del mercat de treball per un mercat feminista i, en conseqüència, en una societat feminista. Per això necessitem passar per un procés de deconstrucció de l’actual sistema del mercat de treball per crear-ne un de nou sota la centralitat de les demandes feministes, que no vol dir res més que posar al centre la vida i les necessitats de sosteniment de la vida, la igualtat i l’equitat.
Per tot això i davant d’un nou 8 de març, recordem que els efectes positius de la reforma laboral amb la repercussió de la contractació indefinida en l’estabilitat del mercat de treball, seguida de la disminució de la contractació parcial i juntament amb l’augment del salari mínim interprofessional, han incidit en la bona direcció dels canvi que necessitem en el mercat de treball.
Però encara hem d’avançar en la reducció de les hores de treball cap a les 35 hores setmanals per poder dedicar més temps a la vida personal i, evidentment, familiar. Fer realitat el lema de “Treballar menys per treballar millor i cobrar més”.
I, finalment, i no per això menys important, hem d’erradicar d’una vegada per totes la violència masclista vers les dones dins i fora del mercat de treball. La que pateixen a la feina és assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, encara avui amagat als calaixos de les empreses, però això no vol dir que no existeixi. En alguns centres de treball on perdura una estructura més androcèntrica, veiem com els protocols de prevenció i actuació contra l’assetjament sexual i per raó de sexe no acaben de tenir l’eficàcia desitjada. Malgrat tot, continuem reivindicant aquesta eina com una eina feminista de lluita enfront de l’assetjament sexual a la feina.
Per una societat feminista, hem d’acabar amb les estructures masclistes dins i fora del mercat de treball. Unes estructures que han demostrat que no estan a l’altura de la realitat d’una societat justa i igualitària. Que han generat desigualtat i discriminació vers el 51 % de la nostra societat, que són les dones.
Per una societat més justa i igualitària: feminisme i corresponsabilitat!!
