Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Javier Pacheco, secretari general de Comissions Obreres de Catalunya, ha instat al govern de Catalunya a “deixar d’estar absent” de la política industrial del país. El sindicalista ha posat com a exemple el fet que els 27 projectes industrials presentats per la Generalitat per rebre fons europeus de reconstrucció econòmica hagin estat retornats per manca de concreció.
Les declaracions de Pacheco han estat fetes en l’acte de presentació del congrés del sindicat que es farà a Barcelona els dies 21, 22 i 23 d’aquest mes al recinte del Fòrum de Barcelona.
En una llarga intervenció, Pacheco ha passat revista a l’actualitat econòmica fent èmfasi en la necessitat que Catalunya tingui un govern efectiu. La manca de coordinació detectada en el procés per presentar projectes a rebre ajudes dels fons de reconstrucció econòmica fruit de la covid-19 ha estat un aspecte molt destacat pel líder de CCOO. Especialment crític ha estat amb el mètode seguit pel Departament d’Empresa per seleccionar els projectes: “ha estat com obrir un bombo on les empreses posaven les seves propostes industrials que havien de rebre fons, amb l’esperança que algú en aquest bombo que abasta tot l’Estat espanyol tregui la nostra bola”, ha dit.
On són els clients?
Essent més concret, Pacheco ha esmentat l’anunci fet pel conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, en el sentit que hi ha una gran inversió a punt de concretar-se, que suposaria la construcció a Catalunya d’una fàbrica de bateries. “Nosaltres –els agents socials– no tenim cap informació sobre aquesta inversió, i en tot cas estaria bé saber qui seria el client d’aquesta fàbrica, perquè si Nissan no segueix i Seat està a l’espera de la fàbrica de bateries que es negocia amb l’Administració central, caldria veure qui comprarà les bateries de què parla el conseller”, ha dit.
El dirigent sindical ha afirmat que els projectes presentats ho han estat sense haver-se obert abans un diàleg ni amb les forces socials ni amb els representants del territori. A aquesta falta de coordinació ha vinculat Pacheco el mal resultat obtingut per la primera tanda d’ajudes presentada. Per contra, ha destacat que l’Administració central ha presentat un conjunt de projectes per rebre subvenció que en el cas català no ha negociat amb la Generalitat.
La nova estructuració de la indústria que ha de sorgir de la crisi causada de la pandèmia és un dels eixos del debat congressual de CCOO. També posarà el focus els processos oberts en els sectors de la banca i el comerç que fan pensar en una aposta de les grans empreses per la desregulació.
La reclamació que Catalunya tingui un govern efectiu ha servit també perquè Pacheco recordi que el Pacte català per a la indústria ha tingut un recorregut poc ambiciós igual com la llei de participació institucional que van firmar amb l’executiu anterior a les eleccions.
Agenda ambiciosa
Comissions Obreres enfoca el seu congrés amb una agenda ambiciosa després de passar per una conjuntura difícil. La tensió viscuda arran de l’1 d’octubre i la crisi de la pandèmia han posat a prova les costures del primer sindicat de Catalunya.
Sobre les jornades de l’1 d’octubre, Pacheco ha reivindicat el paper jugat pels sindicats majoritaris. Ho ha exemplificat en l’acció del 3 d’octubre de 2017, que ha desvinculat del concepte aturada general i l’ha relacionat amb l’aturada de país que can convocar des de sindicats a algunes patronals, passant per organitzacions de tota mena contra la repressió de la jornada de votació i en defensa dels drets polítics i ciutadans. En aquest sentit Pacheco s’ha reiterat en la posició de desjudicialitzar el conflicte català, i trobar “una solució del tipus que sigui, que posi en llibertat els presos polítics” en una perspectiva que suposi que Catalunya pugui votar lliurement sobre el seu futur.
Més dones i més joves
El balanç dels quatre anys de mandat de la direcció de CCOO té dades que criden l’atenció. Tot i les dificultats s’ha passat de poc més de 140.000 afiliats de 2016 a 147.632 el 2020. La majoria de les noves incorporacions corresponen a dones, ha dit Pacheco. Els joves sindicalistes gairebé s’han doblat en els últims quatre anys i gairebé el 10% de l’afiliació correspon a persones nascudes fora de l’Estat espanyol.
La representativitat, mesurada en el resultat de les eleccions sindicals, manté CCOO com el primer sindicat del país amb gairebé 22.000 delegats i delegades, mentre que UGT se situa en 20.236 segons el còmput del període de concentració electoral.
Autofinançament i inversió digital
Com en altres ocasions, CCOO ha fet gala de la seva transparència financera. Del seu pressupost el 87,6% correspon a autofinançament i el 12,4% a subvencions. Pacheco ha recordat la forma inversió que ha fet el sindicat en noves tecnologies, cosa que ha estat clau per afrontar la crisi de la pandèmia.
En els anys del darrer mandat CCOO ha treballat per incrementar la cobertura de col·lectius que tenen un conveni que reguli les seves condicions de treball fins a un 83% de tots els treballadors, això ha fet que els salaris hagin pujat a Catalunya entre un 1 i un 1,7% en els quatre anys estudiats.
La lluita contra la precarietat i els baixos salaris que implica ha suposat que gairebé el 80% de les persones afectades per un conveni renovat cobrin prop de 14.000 euros.
Especial satisfacció va expressar Pacheco de l’actuació del sindicat que dirigeix durant la pandèmia. Durant el confinament es van assessorar 390.598 persones treballadores en ERTO, es van atendre més de 50.000 trucades telefòniques, i els assessoraments online van superar els 48.000.
Organitzar treballadores de la llar i riders
Com a reptes de futur el sindicat es planteja organitzar els treballadors i treballadores que semblen abocats a la precarietat absoluta. Un exemple és el de les treballadores de la llar, per a les quals s’ha creat una plataforma i s’ha començat a afiliar directament. En aquest cas la reivindicació és que Espanya ratifiqui el conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que regularitza la situació laboral d’aquest col·lectiu. També hi ha en el punt de mira de CCOO els treballadors que treballen per a plataformes de distribució com els riders. En aquest cas a més d’un canvi legal en marxa, la llei rider, es vol afavorir la seva sindicació per evitar que quedin al marge de la legislació laboral.
