Responsables de diverses organitzacions representatives dels Centres Especials de Treball (CET) de persones amb discapacitat física, sensorial i orgànica, s’han concentrat davant del Departament de Treball per denunciar la retallada encoberta de recursos econòmics que afecten aquestes entitats. Entre elles hi ha: AECEMCO, ECOM, FECETC, FEACEM Catalunya, AECEMFO, COCEMFE ASPAYM i FESOCA.
Els representants de les entitats esmentades han criticat amb duresa l’acord firmat 14 de juliol passat per la Generalitat i cinc entitats del sector: Dincat, Ambfeina Smc, Aees Dincat, Fòrum Salut Mental i Cetip, que representarien al 70% del sector, segons la nota feta pública en el seu moment per Treball.
El document de juliol defineix quines són les persones amb «dificultats més altes», que haurien de tenir una protecció econòmica extraordinària: serien les persones amb paràlisi cerebral, persones amb trastorn mental o persones amb discapacitat intel·lectual, amb un grau igual o superior al 33%, i les persones amb discapacitat física o sensorial amb un grau reconegut igual o superior al 65%. Era en aquest grup que es concentrava la major part de les ajudes, valorades en una xifra que se situa entre els 68 i els 80 milions.
Per contra, els concentrats davant la conselleria de Treball afirmen que la majoria de les persones amb discapacitats físiques, sensorials i orgàniques es mou entre el 33% i el 64% del grau de discapacitat. Afegeixen però, que a causa de les seves limitacions no són considerats d’especial dificultat, «ja que per la seva afectació, malgrat que sovint té trets emocionals associats, es valora per l’ICASS com a física o sensorial», afirma el segon manifest.
Un segon punt del document llegit davant del Departament de Treball assegura que és difícil promocionar el pas cap a la empresa ordinària, quan es passa per una situació d’incertesa pel que fa al treball ordinari. A més es remarca que entre les persones amb discapacitat hi ha una taxa d’atur elevadíssima, del 32,1%. Taxa que seria molt més alta si es compten les persones que treballen actualment als CET.
Davant d’això les agrupacions reclamen que els Centres Especials de Treball (CET) no esdevinguin entorns assistencials. En aquest sentit afirmen que les pràctiques que preveuen mantenir aquesta situació no ajuden al trànsit cap a integració dels seus treballadors en el sector ordinari. En aquest punt critiquen que hi ha centres que amb la seva activitat contribueixen a la perversió el sistema i que no tenen res a veure amb la discapacitat física, sensorial i orgànica, cosa que «posa en evidència un ús indegut dels recursos públics».
A més, les entitats afirmen que «els CET ‘s no han de percebre més del 25% del que sumen entre facturació i subvencions de la Generalitat. En cas contrari es perd el foment de la competitivitat de l’activitat econòmica de cada CET i es posa en perill la seva viabilitat econòmica».
El conjunt d’entitats representatives dels CET firmants del manifest reclamen que les organitzacions amb discapacitat puguin rebre el suport equivalent al 50% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i els pagaments de les Unitats de Suport per a l’activitat Activitat Professional (USAP), segons el que preveu el Reial Decret Legislatiu 1/2013 del text refós de la Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat i la seva Inclusió Social i de forma més detallada en el Reial Decret 2273/1985, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament dels centres especials d’ocupació i que se’ns deu des de gener de 2017.
Els CET no es tanquen
A la concentració s’ha fet el crit: “Els CET no es tanquen”, entre el públic hi havia diputats del PSC i del PP, partits de l’oposició que donen suport a les posicions del grup de Centres Especials de Treball que han fet la mobilització.
Per la seva banda, el Departament de Treball, Afers Socials i Família ha afirmat en una nota feta pública el mateix dia, que ha incrementat enguany un 18%, amb 12 milions d’euros més, el pressupost destinat als Centres Especials de Treball (CET), passant de 68 a 80 milions, una pujada que trenca amb la congelació de la partida per a CET que s’havia mantingut en 68 milions d’euros des de l’any 2011.
