La segona jornada de vaga de 24 hores convocada per l’assemblea de treballadors i treballadores de la multinacional espanyola informàtica i de consultoria Indra, ha tornat a tenir una alta incidència a la seu barcelonina del grup. Segons fonts laborals poc més de 350 treballadors s’han concentrat a partir de les 12 del migdia davant de l’edifici situat al carrer Roc Boronat. A poc a poc s’han traslladat fins a la seu del Parlament de Catalunya on han fet arribar als representants populars la seva indignació per la retallada d’ocupació que implica l’expedient presentat per l’empresa.
L’ERO presentat per la direcció d’Indra suposa una dràstica reducció de personal global de 1.850 treballadors, dels quals 95 correspondrien a les instal·lacions de Barcelona i gairebé la resta a diversos centres que el grup té a indrets diferents de Madrid.
Sigui com sigui, a Barcelona és on el moviment de protesta contra la reducció de personal ha agafat més força. Per aquest motiu, els empleats barcelonins ja van fer una primera jornada de vaga el passat dimarts, 21 de juliol, i celebren la segona diada de mobilització aquest dijous.
El centre de Barcelona ha decidit que pararà dilluns 27 de juliol. A partir d’aquesta data el sindicat CGT ha comunicat la convocatòria de vaga general indefinida a l’empresa. Aquest mecanisme serveis per donar cobertura als treballadors que es vulguin afegir, durant el temps proposat o només temporalment.
Per part sindical la comissió negociadora està formada per 5 delegats de Comissions Obreres, 2 d’UGT, 2 de CGT, 2 d’USO i un de Co.bas.
Mentrestant, les primeres jornades de contacte entre empresa i treballadors no han donat resultats satisfactoris per als empleats. L’empresa planteja acomiadaments amb unes indemnitzacions situades a la part baixa del que permet la reforma laboral.
L’empresa dedicada a l’auditoria i informàtica espanyola ofereix 25 dies per any treballat amb un sostre de 14 mensualitats. També ofereix fer prejubilacions a partir dels 59 anys, segons han informat fonts sindicals. Aquesta proposta no ha estat considerada com a digna de ser presa en consideració pels treballadors.
El malestar dels treballadors no es limita a una resposta a l’anunciada reestructuració, sinó que té a veure amb la gestió de l’empresa. La UGT de Catalunya, en un comunicat posava el dit a la nafra: “Les dades econòmiques de l’empresa -que són públiques- ni relacionen ni justifiquen de cap manera les pèrdues de 194 milions d’euros al 2014 amb la despesa salarial de l’empresa, que ha mantingut una política d’austeritat al llarg de pràcticament 10 anys en relació als sous dels seus treballadors i treballadores, i que ha aconseguit empitjorar el seu poder adquisitiu sense cap mena de justificació. No obstant això, les dades de pèrdues citades per l’empresa si guarden una estreta relació amb un altre tipus d’operacions fallides i les indemnitzacions que han rebut els seus directes responsables que -lluny de pertànyer a la part més dèbil de la plantilla, composada pels tècnics- han rebut subvencions molt suculentes abans d’abandonar la companyia (Javier Monzón: 16 milions d’euros; Javier de Andrés: 9,1 milions d’euros; Mónica de Oriol: 12 milions d’euros, entre sou i contractes; etc)”.
