“Estic sobrevivint gràcies a Càritas, el que em van donant”, diu Jorge Becerra, de 49 anys i en atur des del març. De professió mecànic muntador industrial i resident a Algesires, és una de les persones que esperen amb ànsia que l’Executiu aprovi l’ajuda per a aturats que han esgotat la seva prestació durant la pandèmia, com és el cas. “No tinc cap ingrés”, assegura. Abans de l’aturada d’agost semblava que aquesta nova ajuda estava molt a prop, però el Govern encara no ha enviat la seva última proposta escrita als sindicats, que s’estan impacientant pel retard. “L’1 de setembre se suposava que havia d’estar aprovada i nosaltres volíem veure a partir de llavors com es podia ampliar la revisió en conjunt de la protecció per desocupació, però arriba setembre i encara no hi ha res”,
La pandèmia del coronavirus va esclatar a mitjans de març i es va emportar per davant, de manera temporal o definitiva, l’ocupació de milions de persones: gairebé tres milions i mig d’empleats van arribar a estar en ERTO, un milió i mig d’autònoms van tenir la seva activitat cessada o molt deteriorada i es va destruir gairebé un milió de llocs de treball. Aquesta allau de persones, que requeria atenció de manera urgent, s’unia als 3,2 milions d’aturats que tenia ja Espanya, dels quals un de cada tres (34%) no cobrava cap prestació ni ajuda. Unes 550.000 persones s’han quedat en aquesta situació des que va començar la pandèmia. L’última dada disponible, de juliol, recull que el nombre d’aturats registrats a les oficines públiques d’ocupació es va situar en les 3.773.034 persones.
El Govern va pactar amb els agents socials la protecció per desocupació per als ERTO i l’atur extraordinari per als autònoms i va crear el subsidi especial per a empleades de la llar (que els col·lectius de sector adverteixen que encara no han cobrat la majoria de les sol·licitants) i l’ingrés mínim vital contra la pobresa, que també està avançant amb molt pocs reconeixements en el que portem d’estiu. Les persones en atur advertien que se sentien “oblidades” i que la seva situació també era molt complicada davant la gran dificultat de trobar una feina durant aquests mesos de crisi per la pandèmia.
Les mesures per als afectats per ERTO, que han protegit les rendes dels treballadors afectats per expedients, es van convertir també al final “en greuges comparatius per a les persones aturades, que seguien consumint la seva prestació i que la podien acabar sense la possibilitat de trobar un altre ocupació”, afirma Mari Carmen Barrera. En el cas dels ERTO, l’Executiu va acordar l’anomenat ‘comptador a zero’, pel que cobren la prestació sense que se’ls descompti el temps cotitzat per rebre l’atur en un futur.
“Necessito l’ajuda per sobreviure, ja no dic viure”
Jorge Barrera explica que la seva relació amb l’ocupació era molt inestable, amb entrades i sortides del mercat laboral amb contractes breus, però en el moment en què es va desencadenar la pandèmia estava treballant. “Jo esperava conservar la feina, però ens van confinar i tot es va fer malbé”, lamenta. “Vaig cobrar el que em quedava d’atur i se’m va esgotar, ara no tinc cap subsidi perquè em van dir que no em correspon. Vaig demanar l’ingrés mínim vital, però aquí estem, sense notícies, sense respostes de la Seguretat Social, no agafen els telèfons…”, lamenta.
La seva situació, que ja era complicada abans de la pandèmia, ara és límit, assegura. “Ens diuen ‘els paguitas’ i tots voldríem una feina, però no n’hi ha i ara menys. Necessito l’ajuda per sobreviure, ja no dic per viure”, afegeix. En la seva opinió, en el Govern “no s’havien d’haver anat de vacances amb aquesta situació. Si jo tinc fills i no tenen per menjar, seria un mal pare marxant de vacances i deixant-los sense menjar, no? Doncs això és el mateix, hi ha molta gent passant-ho molt malament, no podem més”.
CCOO i UGT van instar al Govern a aprovar l’ajuda per al col·lectiu de desocupats, especialment per a aquelles persones que han esgotat la seva prestació des del mes de març en el qual va esclatar la pandèmia. El subsidi començar a negociar-se entre el Ministeri de Treball i els interlocutors socials “i s’estava ultimant abans que se suspenguessin les reunions a l’agost, però encara seguim a l’espera del document del Ministeri”, afirma Carlos Bravo, secretari confederal de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO. En l’última reunió, la postura de Treball era concedir un ajut de 430 euros durant tres mesos a aquelles persones aturades que es van quedar sense prestació per desocupació entre el 14 de març i el 30 d’abril. “Calculen que arribaria a unes 550.000 persones”, explica Bravo.
Fonts del Ministeri de Treball sostenen que s’està “ultimant” aquesta nova ajuda per a aturats i una modificació per a les persones en atur que tenien contractes a temps parcial, que es veien penalitzades en el cas de tenir diversos treballs d’aquest tipus. Aquesta millora en la prestació arribarà a unes “150.000 persones”, afirmen en el Ministeri, segons els càlculs inicials a falta de l’acord final al respecte.
Els sindicats assenyalen a Hisenda
Carlos Bravo considera que l’ajuda podria aprovar-se amb rapidesa, ja que en la seva opinió la negociació estava gairebé enllestida, i urgeix a Govern a dur-la a Consell de Ministres com més aviat millor. A la UGT en canvi creuen que encara hi ha força aspectes a discutir sobre l’ajuda. “No està tancada, el Govern parla de tres mesos de subsidi, nosaltres demanem més, sis mesos”, sosté com a exemple Mari Carmen Barrera, que confia a revisar en profunditat el sistema de protecció per desocupació.
En els sindicats assenyalen a Hisenda com la responsable que l’ajuda no tiri endavant i urgeixen a què es desbloquegin els fons per assumir aquest subsidi. El retard en l’aprovació d’aquest ajut fa que a més coincideixi en el temps amb una altra negociació clau, la pròrroga dels ERTO a partir del 30 de setembre, el diàleg s’inicia aquest 4 de setembre a les Balears i que requerirà força debat, segons avancen fonts del diàleg social.
Joaquín García Martín, president de l’Associació Víctimes de l’Atur, considera que “qualsevol tipus de prestació o ajuda és positiva perquè ajudarà a alguna persona i això és positiu”, però en la seva opinió el Govern podria fer “molt més” per les persones desocupades en aquesta crisi. “Caldria centrar-se en les llars que no reben cap tipus d’ingrés, caldria crear un pla d’ocupació per a aquestes persones, que permetés donar-los llocs de treball necessaris durant la pandèmia: vigilants perquè la gent porti les màscares, conductors d’ambulància, rastrejadors, missatgers que porten el menjar a casa de persones grans… per anar bé formar aquestes persones en llocs necessaris i donar-los uns ingressos per viure”, considera García Martín.
Aquest és un article de eldiario.es
