El 22 de febrer passat centenars de milers de jubilats a Catalunya i Espanya es van mobilitzar massivament. Ho van fer contra la minsa pujada de les pensions, un 0,25% i bàsicament pel retorn al mecanisme que vinculava l’augment de les pensions al cost de la vida, una mesura que es va truncar el 2013 pel govern de Mariano Rajoy. El 17 de març es repetirà la protesta i es considera que suposaran manifestacions a 100 localitats de tot l’Estat espanyol. Tot organitzat amb feina de formiga per la Marea Pensionista. A Barcelona s’ha convocat una manifestació des d’Urquinaona fins a la delegació del Govern central.
«El 2013 alguns vam veure la que ens podia caure a sobre – congelació de les pensions – I vam decidir no conformar-nos», explica Domiciano. Aquell moment va començar una tasca de gegants. A partir de la base de dues associacions de veïns (Sants i El Clot), «vam començar a fer xerrades a organitzacions veïnals. Els hi dèiem que l’assumpte era molt important, i costava tenir audiència», explica l’activista. A poc a poc els pensionistes es van adonar que del problema realment era seriós, que la perspectiva econòmica empitjorava «i en la mesura en què ho entenien, l’assistència a les xerrades augmentava. I ara amb la congelació, perquè això d’apujar un 0,25% és una congelació, ens hem vist desbordats», explica l’activista.
L’esclat es va produir el mes passat. Els organitzadors de la concentració a plaça de Catalunya esperaven unes 1.500 persones. Havien demanat 250 seients per aquells i aquelles que tenien més dificultats. Però l’assistència va desbordar: va omplir la plaça, va deixar el sistema de megafonia obsolet i es va produir una manifestació d’unes 15.000 persones.
«Hem estat quatre anys fent gairebé una conferència diària. Quan tenim un contacte amb una localitat hi anem. Ara les sales i els passadissos són plens de gent. I quan ens escolten i veuen la jugada que s’ha fet per liquidar les pensions públiques, tots, en acabar, ens diuen que ho entenen perfectament», explica Domiciano.
Conferència setmanal per Skype
De cada població on la Marea Pensionista fa un acte acostuma a sortir un petit comitè. Més tard s’intenten coordinar les poblacions en l’àmbit comarcal i finalment funciona la coordinadora de Catalunya. «Al principi vam enviar milers de cartes a les vocalies de jubilats de les associacions de veïns des de la Confederació i les respostes van arribar a partir dels que estan més implicats».
I després d’organitzar Catalunya, la dèria de la Marea Pensionista ha estat trobar companys a la resta de l’Estat. Primer van aconseguir contactar amb el País Valencià i més tard van obtenir també un contacte semblant amb Madrid. Ara, finalment la marea és arreu.
La revolta dels pensionistes es coordina amb trobades telemàtiques setmanals via Skype on participen entre 10 i 12 persones dels diferents nuclis que hi ha a Espanya. Paral·lelament, han creat llistes de distribució per WhatsApp que permeten que qualsevol notícia arribi a tots els racons de Catalunya en un treball en xarxa. No obstant això, des de la Marea Pensionista existeix la queixa que «no fem prou treball a les xarxes socials, hi hem arribat un xic tard», expliquen.
L’embat iniciat per la Marea Pensionista no té aturador. «Han despertat la bèstia», diu Domiciano, referint-se a les mesures de retallada del govern de Mariano Rajoy. Els jubilats s’han afartat de ser objecte de canvi: «quan arriben les eleccions diuen que pujaran i després no ho fan o com ara les congelen, ens utilitzen en el mercadeig de vots i ja n’estem cansats».
Domiciano argumenta, està acostumat a fer-ho. Reclama una reforma integral del sistema de pensions, que n’asseguri el seu futur. Es pregunta perquè l’única despesa que s’ha d’autofinançar són les pensions, mentre que ningú es qüestiona si l’exèrcit o la Casa Reial són deficitaris o no. Recorda que les pensions a Espanya estan en una situació de misèria: «segons el Consell Social Europeu les pensions haurien de pujar un 65%».
Els pensionistes assumeixen la lluita contra la bretxa salarial i per la millora dels serveis bàsics. Per la qual cosa convoquen també a la vaga del 8 de març. No obstant això, «estem davant d’un problema de gran envergadura. Ens han fet individualistes i no només a la gent gran. Els joves, mentre tinguin 20 euros per sortir de copes i els hi pugui donar l’avi, no es plantegen res més», afirma.
El líder dels pensionistes recorda una dada: «els que van lluitar per derrotar el franquisme i aconseguir la democràcia i els drets, són els mateixos que ara lluiten per preservar el que es va aconseguir amb molt treball i esforç».
