‘Mai més’. Aquest és el lema triat per la plataforma d’entitats i organitzacions socials, sindicals i polítiques de la manifestació del dissabte, 28 de novembre a la tarda, a Barcelona, per expressar el rebuig al terrorisme, a les guerres, als feixismes i a la pèrdua de llibertats. El clima de por i inseguretat que s’ha generat arran l’atemptat de París ha activat un discurs de guerra, de tancament de fronteres i de limitacions de llibertats, que pot qüestionar els mateixos valors que diem defensar. Però aquest no ha estat un fet aïllat, recentment Beirut, Ankara, Tunis han viscut atemptats cruents i indiscriminats sobre la població civil i Síria, Pakistan, Afganistan i Nigèria, concentren el 80% dels atemptats terroristes dels darrers anys.
La violència pot trencar les bases de la convivència, provocant respostes emotives que estigmatitzin i enfrontin comunitats a París, a Catalunya, a Europa i al món en general. La resposta no poden ser atacs militars indiscriminats, l’enduriment de les lleis d’estrangeria i repatriacions forçoses, el tancament de fronteres i la vulneració dels drets humans a qui busca acollida, o les limitacions de les nostres llibertats per fer prevaler les seguretats. Cal evitar que els governs responguin a la violència amb més violència, ja que el respecte a la vida, als drets humans i a la convivència, són valors superiors, que cal preservar i protegir. Per això ens hem de mobilitzar, per evitar una escalada que ens pot dur al desastre i a la pèrdua de la cohesió social.
A l’hora d’establir la resposta hem d’intentar aproximar-nos a les causes del que està passant. Hem de defugir la resposta fàcil de matar per no ser matat, negar drets per evitar-ne l’abús, imposar la protecció servil per fer front a la por. Bona part de l’explicació del que està passant està en la geopolítica, els conflictes d’interessos estratègics dels grans grups d’interès econòmic, que han alimentat una forta desestabilització a l’Orient Mitjà; i la incapacitat per garantir la plena integració i la cohesió social d’unes realitats cada cop més multiculturals a bona part d’Europa, que han provocat discriminació i marginació social en determinats grups socials.
Per això les respostes de fons estan en l’establiment d’una legalitat internacional, que possibiliti la resolució no violenta dels conflictes d’interessos entre països; en unes regles de relacions comercials que impulsin la generalització dels drets humans i laborals arreu; en l’existència de marcs de cohesió social que garanteixin la convivència dels diferents grups socials evitant estigmatitzacions i discriminacions; en acabar amb la lògica de les relacions econòmiques internacionals marcada per l’espoli de les riqueses naturals i el sotmetiment dels països pobres als interessos dels grans grups multinacionals.
De ben segur aquesta no és una resposta ràpida, però a la llarga és l’única possibilitat d’una existència digna i en pau. Les desigualtats són font de conflicte i violència, sigui a l’escala que sigui, en l’àmbit de país o del món. I la violència trenca les bases de la convivència, perjudicant especialment els treballadors i treballadores i els sectors més febles de la societat. Per això, el principal repte és acabar amb la desigualtat estructural.
Des del moviment sindical, tant en l’àmbit de cada país com en l’àmbit internacional, cal accentuar el compromís de lluita per estendre el treball digne arreu i per tothom, d’eradicar el treball infantil, d’exigir responsabilitat social a les empreses i als governs per respectar els drets humans, la sostenibilitat i el medi ambient. En un món marcat per les relacions econòmiques i les cadenes de valor globals, és fonamental fer-ho si volem fer avançar la igualtat i acabar amb l’explotació. Aquest compromís actiu del moviment sindical s’inscriu sens dubte en la manifestació del rebuig cívic i massiu a la violència en totes les seves formes, sigui directa o estructural i en especial a la violència indiscriminada i cruel dirigida contra la població civil, que s’expressarà el dia 28 de novembre a la tarda als carrers de Barcelona, cridant ‘Mai més al terrorisme, a les guerres, a la xenofòbia, al tancament de fronteres, a l’anul·lació de les llibertats’.
