Al mes de juliol es van complir 80 anys de l’esclat de la guerra civil espanyola, que va durar del 1936 al 1939. Aquella guerra no només va ser un dels fets més tràgics de la història de l’Estat Espanyol, que condicionaria el futur del país i dels seus ciutadans i ciutadanes, sinó que també va servir per teixir aliances feixistes amb Itàlia i Alemanya.
En aquella època Barcelona ja tenia prestigi internacional, atès que les exposicions internacionals de 1988 i 1929 la van situar al mapa com una de les ciutats europees referents en el terreny econòmic i tecnològic. Així, l’any 1924 la capital catalana va presentar candidatura per organitzar uns Jocs Olímpics i vincular els valors de l’esport, la responsabilitat, l’esforç i el treball als d’una ciutat que respirava els aires moderns que la República va portar.
Aquells somnis es van esvair en esclatar la guerra. D’una banda, l’hegemonia nazi va aprofitar els Jocs Olímpics per projectar des de Berlín al món els terribles valors del feixisme i els seus principis; i d’altra banda, a l’Estat espanyol els vents de modernitat de la República van ser absorbits per una guerra civil que va esdevenir en una dictadura de més de 40 anys i un aïllament econòmic i social envers el món que ha tingut conseqüències fins als nostres dies.
Però la contraofensiva republicana va anar més enllà de l’àmbit bèl·lic i social, i va arribar també al món de l’esport amb l’organització de l’Olimpíada Popular, que representaria els valors de la pau al món, la fraternitat, la igualtat i la solidaritat, tot seguint les que es van organitzar a altres ciutats com Praga l’any 1921 o Viena l’any 1931.
El comitè organitzador de l’Olimpíada Popular es va constituir a la seu del CADCI -el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, creat el 1903 i integrat l’agost del 1936 a la UGT-, a la Rambla de Santa Mònica número 10 de Barcelona. El van crear organitzacions esportives, culturals i de treballadors i treballadores, com el CADCI, que tenia una secció d’esportistes molt potent.
L’esdeveniment va aplegar a Barcelona 6.000 atletes vinguts de 22 països, i s’havia d’iniciar el 19 de juliol. Però l’aixecament militar que va donar peu a la guerra ho va impedir. Malgrat això, molts d’aquells atletes es van integrar a les Brigades Internacionals i juntament amb molts treballadors i treballadores –molts d’ells de la UGT de Catalunya- van lluitar a favor de la República.
Avui, a aquella seu que va esdevenir l’espai d’organització de l’Olimpíada Popular hi ha la sala d’actes de la UGT de Catalunya, que porta el nom de les Brigades Internacionals en record de les persones que van venir i van lluitar per la llibertat.
Durant el pròxim setembre al vestíbul de la seu històrica de la UGT de Catalunya retrem homenatge als i les esportistes que van desafiar el feixisme lluitant per la llibertat amb una exposició sobre l’Olimpíada Popular, on es podran conèixer més detalls de la història de l’organització d’aquell esdeveniment que no va poder ser.
