“El dret de reunió pacífica està patint un fort atac a mesura que els Estats deslegitimen, estigmatitzen, criminalitzen i reprimeixen cada vegada més les persones que es manifesten pacíficament, imposant restriccions injustificades i punitivistes i recorrent a mitjans cada cop més repressius per fer callar la dissidència”, afirma Amnistia Internacional en el nou informe Infraprotegit i excessivament restringit: La situació del dret de protesta a 21 països europeus, on destaquen Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Grècia, Hongria, Itàlia Portugal, Regne Unit, entre d’altres.
L’organisme alerta d’un retrocés del dret a protestar en tot el continent degut a lleis repressives, un ús excessiu i innecessari de la força, detencions arbitràries i enjudiciaments, restriccions injustificades o discriminatòries i un ús creixent de tecnologies de vigilància invasives.
“La investigació d’Amnistia dibuixa un panorama profundament alarmant d’ofensiva contra el dret a la protesta arreu d’Europa. A tot el continent, les autoritats estan estigmatitzant, dissuadint i castigant il·legalment els qui protesten de manera pacífica”, afirma el secretari general d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard. Afegeix que “al llarg de la història la protesta pacífica ha tingut un paper decisiu per a aconseguir el reconeixement de molts drets i llibertats que avui donem per fets. No obstant això, a tot Europa, lleis i polítiques repressives combinades amb pràctiques injustificades i tecnologies de vigilància abusives estan generant un entorn tòxic que representa un veritable perill per a la protesta i els qui protesten pacíficament. Qualsevol d’aquestes lleis i polítiques, per si sola i en un sol país, ja seria preocupant. Però que hi hagi desenes d’aquestes tàctiques repressives a escala continental és simplement terrorífic”.
L’informe documenta l’ús generalitzat de força excessiva o innecessària per la policia contra manifestants pacífics, inclòs l’ús d’armes de letalitat reduïda. Existeixen denúncies de lesions greus i inclús permanents com fractures de dents o ossos a França, Alemanya, Grècia o Itàlia; de pèrdua de mà a França i pèrdua d’un testicle, luxacions, lesions oculars i traumatisme cranial greu a Espanya. Amnistia Internacional també ha comprovat un ús excessiu de força contra menors a països com Alemanya, Bèlgica, Eslovènia, Finlàndia, França, Itàlia, Polònia, Sèrbia i Suïssa. La investigació també inclou casos d’impunitat policial i absència de rendició de comptes a nombrosos països. Els Estats utilitzen cada vegada més tecnologies i instruments de vigilància contra els manifestants com activitats de rastreig i seguiment, en molts casos sense garanties adequades i obertes a abusos generalitzats. Una de les pràctiques que preocupa a l’organització és l’ús de tecnologia de reconeixement facial, que ha crescut en tota Europa i des d’Amnistia Internacional en demanen la prohibició per la falta de garanties per a la ciutadania.
Llei mordassa com a resposta a les mobilitzacions socials
Espanya destaca pels nou anys de vigència de la llei mordassa aprovada pel PP i que l’actual Govern de coalició no ha estat capaç de revertir per la falta d’acords amb els socis parlamentaris. La legislació impulsada pels populars fa quasi una dècada va ser la resposta a les mobilitzacions del 15M donant més instruments legals als cossos de seguretat per perseguir i reprimir mobilitzacions. També són coneguts casos d’infiltracions policials en moviments socials a Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid, “un dels exemples d’opacitat més flagrants”, segons Amnistia Internacional i que mitjans de comunicació com la Directa, El Salto o elDiario.es han documentat i que el Ministeri de l’Interior ha reconegut. Els agents han arribat a accedir a domicilis personals, a comunicacions privades, a l’àmbit familiar i inclús a crear relacions de parella amb militants dels moviments infiltrats. Un conjunt d’operacions no autoritzades judicialment, sense supervisió i amb un especial impacte en els drets humans i que Amnistia Internacional demana que s’investiguin amb l’objectiu de reparar les persones vulnerades.
A Catalunya dos homes van perdre un ull entre 2018 i 2019 per l’ús de bales de foam per part dels Mossos d’Esquadra. Dues persones van patir traumatismes cranioencefàlics greus, un home va perdre un testicle i una dona va perdre un globus ocular. Per això, el Govern català ha introduït millores en el protocol d’ús de foam i les pressions l’han portat a anunciar el compromís de retirar la munició més lesiva (SIR-X), tot i que sense data concreta.
Estigmatització del dret a la protesta
L’organisme també observa una tendència a l’estigmatització del dret a la protesta i dels qui l’exerceixen amb un discurs que els planteja com a “terroristes”, “delinqüents”, “agents estrangers”, “anarquistes” i “extremistes”. Una retòrica negativa que s’ha utilitzat per a justificar l’aprovació de lleis encara més restrictives. Els actes de desobediència civil cada cop suposen una amenaça major per l’ordre públic, el que les autoritats utilitzen per a imposar més prohibicions i defugir d’obligacions en drets humans. Al Regne Unit, les marxes de solidaritat amb el poble palestí s’han qualificat de “marxes d’odi” pel ministre de l’Interior i de “domini de les masses” per part del primer ministre. A Espanya, la Fiscalia General de l’Estat va incloure en la memòria anual de 2022 les activitats de les organitzacions climàtiques XR i Futur Vegetal sota l’epígraf de “terrorisme nacional” i un jutjat de Madrid investiga els activistes de Futur Vegetal per delictes d’organització criminal.
Tot i que els 21 països examinats per Amnistia Internacional han ratificat els principals instruments de drets humans que protegeixen el dret a la reunió pacífica, molts no han incorporat disposicionals regionals i internacionals a la legislació nacional. Sumat a l’aprovació de lleis repressives i restriccions, genera un ambient cada vegada més hostil per a exercir el dret a la protesta. L’excusa sol ser la defensa de la “seguretat nacional” i “l’ordre públic” com a pretextos per a reprimir la dissidència pacífica. En molts dels països els organitzadors d’una protesta tenen l’obligació de notificar-ho a les autoritats i de no fer-ho s’enfronten a faltes administratives o càrrecs. Inclús, pot arribar a suposar la qualificació de reunió “il·legal” i ordenar-ne la dissolució, detenir els participants i imposar sancions penals a organitzadors.
Grups racialitzats i col·lectiu LGTBI, les principals víctimes
Tot i que el dret a la reunió pacífica està reconegut en la carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, cada vegada més països el plantegen com una amenaça per l’ordre públic o la seguretat nacional i es respon amb la dissolució, l’ús extensiu de la força, detencions, sancions i inclús penes de presó, mètodes utilitzats per a dissuadir de participar en reunions. Amnistia Internacional apunta a membres de grups racialitzats i marginats a tenir més probabilitats de patir restriccions i repressions de “l’efecte dissuasiu” de les forces de seguretat. En les restriccions imposades per protestes en solidaritat amb grups racialitzats, persones LGTBI o persones refugiades s’identifiquen arguments per part de les forces de seguretat basats en estereotips racials i de gènere que reflecteixen racisme institucional, homofòbia, transfòbia i altres formes de discriminació, denuncien des de l’organisme. A Alemanya, les manifestacions previstes en motiu del Dia de la Nakba a Berlin el 2022 i 2023 es van prohibir amb caràcter preventiu en funció dels estereotips dels possibles participants, descrits com “propensos a la violència”, mentre que a Polònia o Turquia, les persones LGTBI suporten nivells més alts de restricció discriminatòria i assetjament de les autoritats.
“El dret a protestar podria acabar ‘morint dessagnat’ a Europa, quan la gent que surt al carrer s’enfronta a una allau de restriccions cada vegada més repressives, sancions penals, violència de l’Estat, discriminació i vigilància generalitzada. No obstant això, malgrat aquests atacs, la gent continua protestant per protegir drets durament conquerits i per garantir nous drets”, ha manifestat Catrinel Motoc, directora de campanyes de l’Oficina Regional per a Europa d’Amnistia Internacional.
“En comptes de restringir la protesta pacífica i castigar les persones que surten al carrer, els Estats de tot Europa haurien de reconsiderar del tot el seu enfocament. La protesta ha de ser facilitada i no silenciada, i la repressiva xarxa de lleis promulgades s’ha de reformar perquè s’ajustin a les obligacions internacionals en matèria de drets humans”, conclou.
