La creixent demanda de retocs estètics en els darrers anys ha fet proliferar les clíniques dedicades a aquest servei. Però no sempre hi atenen metges amb la formació i acreditació adequats per aquests processos que el Col·legi de Metges adverteix que han de ser duts a terme per metges col·legiats i en centres autoritzats.
De fet, la secció d’especialistes en medicina estètica del Col·legi ha elaborat un gràfic on detallen els deu tractaments més habituals que han de ser realitzats per metges. La institució mèdica reconeix aquesta acció com a molt necessària per a evitar riscos en la salut dels usuaris, en aquest context d’increment d’aquest tipus de tractaments, de desinformació a les xarxes i d’elevat nivell d’intrusisme. És en aquest sentit, que els metges de la secció col·legial manifesten la seva preocupació per la salut i la seguretat dels pacients.
Segons es desprèn de l’informe de la Sociedad Española de Medicina Estética (SEME) Percepción y uso de la medicina estètica 2023, existeix un desconeixement important entre la població al voltant de què és medicina estètica i quins tractaments pertanyen a l’àmbit de la medicina estètica. Es constata la confusió entre els tractaments estètics mèdics i aquells que no ho són, així com sobre els perfils professionals que els han de realitzar.
Entre els deu tractaments de medicina estètica que la secció col·legial ha inclòs com a més habituals a la seva infografia, es troben les injeccions de neuromoduladors (bòtox), d’àcid hialurònic i d’estimuladors de col·lagen; la col·locació de fils tensors a la cara o al cos, l’ús de dispositius de llum per tractar la pell (excepte per a depilació), com el làser o la llum polsada intensa (IPL) o els microempelts de cabell. Cal destacar que també es troben entre les intervencions més freqüents realitzades per professionals de la medicina estètica les derivades de complicacions i seqüeles sorgides arran de tractaments estètics realitzats per persones que no són metges.
L’intrusisme, un delicte
L’intrusisme professional és un delicte. Tot i així, és un fenomen habitual i passa molt desapercebut en determinades professions, com és el cas del periodisme que, amb la facilitat que ha brindat internet de poder publicar continguts i crear mitjans del no res en l’espai digital, és fàcil confondre molt intencionadament l’opinió pública.
Ni els principis i coneixements com a ciments d’una professió, acreditats per una titulació, ni el seu codi deontològic per a protecció de tothom queden garantits quan es practica l’intrusisme. Però esdevé especialment delicat, i fins i tot perillós, en algunes altres activitats professionals, com ara la Medicina, la Fisioteràpia o la Psicologia.
El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha constatat en els darrers anys un increment significatiu del nombre de casos d’intrusisme professional en l’àmbit mèdic. Concretament, des de l’any 2020, la corporació s’ha personat en disset procediments penals per aquest delicte. Algun cas, com el de la falsa metgessa que va falsificar títols per treballar a l’Hospital de Berga, han transcendit en notícies als mitjans de comunicació.
Actualment, el Codi Penal sanciona de la mateixa manera el delicte d’intrusisme professional, independentment de l’àmbit en el qual es dugui a terme. Però el CoMB ha demanat que s’endureixin les penes per intrusisme professional en l’àmbit sanitari perquè aquest implica un risc especial per a la salut i la seguretat de les persones. A més, tot intrusisme professional, també en l’àmbit mèdic, no tan sols posa en risc la salut de les persones, sinó que també erosiona la confiança en el sistema sanitari.
La col·legiació, tot i que només sigui obligatòria en certes professions, com l’advocacia o la medicina, és sempre una garantia de la professionalitat d’una persona en aquell àmbit, i la ciutadania ha de tenir un fàcil accés al registre públic de col·legiats. Des del CoMB es precisa que “els ciutadans tenen el dret de verificar la col·legiació dels professionals als registres públics dels col·legis professionals i els centres sanitaris tenen l’obligació de fer-ho periòdicament amb el seu personal”.
La pena prevista actualment al Codi Penal pel delicte d’intrusisme professional és de multa de 6 a 12 mesos (es refereix al període en què el condemnat ha de pagar una quota diària en funció de la seva capacitat econòmica), llevat de dos supòsits agreujats, en els quals es preveu la imposició d’una pena de presó d’entre 6 mesos i 2 anys i per als quals cal la concurrència d’alguna de les següents circumstàncies: que la persona s’estigui atribuint públicament, en el cas que ens ocupa, la condició de metge i, o bé, que la persona estigui exercint els actes propis de la professió mèdica en un local o establiment obert al públic en el qual s’anunciï la prestació de serveis mèdics.
Des del CoMB, informen que, en el cas dels seus professionals, “el registre com a metge col·legiat “en exercici” i, per tant, amb l’habilitació corresponent, és l’única garantia que aquella persona es troba en condicions i és apta per a exercir la professió mèdica. El registre de col·legiats és públic i incorpora tots els metges inscrits al col·legi professional corresponent, després de la verificació oportuna de la documentació i de l’habilitació per a l’exercici. Tots els ciutadans tenen dret a accedir a aquest registre, una consulta que es pot fer de manera senzilla a través de la web del CoMB. Precisen que les organitzacions i centres sanitaris han de ser molt rigorosos en la contractació de metges.
La Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries també imposa als centres sanitaris l’obligació de revisar, cada tres anys com a mínim, que els professionals sanitaris que hi treballen compleixen els requisits necessaris per exercir la professió, verificant-ne la col·legiació i, per tant, que continuen habilitats per prestar serveis d’atenció als pacients.
Pensant en qualsevol persona, el Col·legi de Metges va llençar a Youtube un vídeo que forma part de la seva campanya per a combatre l’intrusisme i posar en valor la col·legiació dels metges: #MésqueunTítol #SomMetgesCol·legiats.
Intrusisme entre psicòlegs
Un estat de més vulnerabilitat pot portar qualsevol persona a deixar-se portar per anuncis de solucions màgiques a situacions que l’angoixen en un moment determinat. I la salut és un punt feble en aquest sentit, física i mental.
Tal com explica el doctor en neuropsicologia Òscar Pino, que coordina el Centre Mental d’Adults Benito Menni de l’Hospitalet de Llobregat, “després de la pandèmia de Covid, hi ha hagut un canvi de paradigma en la mirada social de la salut mental. Ara la psicologia sembla que està de moda i això es reflecteix molt en l’èmfasi que es posa en temes de salut mental en les xarxes socials, fins i tot banalitzant-se en veu d’alguns influencers que ho utilitzen com a reclam”.
També aquesta ‘normalització’ ha fet que molta gent vulgui treballar ajudant a d’altres persones a sentir-se millor. I, de la mà de la psicoteràpia, que és -com ens recorda Pino- l’art de curar amb la paraula, han sorgit moltes tipologies de pseudoteràpies que, emparant-se en les presentacions com coaching emocional o activitats de creixement personal, incorren en espais que pertanyen a la psicologia, sense la formació i eines necessàries per a fer-ho.
Òscar Pino forma part de la comissió d’intrusisme que dins del Col·legi Oficial de la Psicologia (COPC) s’encarrega de vetllar per a una bona praxi de la professió, i de lluitar contra la intromissió des d’altres àmbits en la pràctica que correspon a qui està acreditat per a fer-la en termes de psicologia. “Defensem la psicoteràpia com a eina regulada, perquè tant psiquiatres, psicòlegs i des de la infermeria especialitzada puguin fer servir aquesta eina amb més garanties”, precisa Pino.
Un dels terrenys on el llindar entre l’activitat i la dedicació d’un professional de la psicologia pot ser fàcilment trepitjat és el del coaching. Cal tenir clar que aquesta disciplina, que va néixer vinculada estrictament a la pràctica esportiva, se centra en el moment present, en les limitacions i habilitats que impulsen o frenen els objectius personals, bàsicament professionals i que afecten el desenvolupament de la persona a nivell creatiu i proactiu. El coaching se centra en el present mirant cap al futur, des de dinàmiques organitzatives o de gestió del temps, mai de psicoanàlisi.
Victoria García Masip és doctora en psicologia, psicoterapeuta i psicocoach des de la secció de psicologia que empra el coaching com a eina de treball. “És un concepte relativament nou que, des del punt de vista del màrketing és molt efectiu, però no és massa més que aplicar determinades tècniques”, precisa.
El problema de l’intrusisme -afegeix- “és la falta de regulació professional”. Així, explica que “teràpies de creixement personal, de parella o de coaching poden trepitjar terrenys que tenen a veure amb la salut de les persones i, legalment, no tenim eines per lluitar-hi”. Més aviat, el que suggereix García Masip és que “la lluita passa per una promoció de la nostra professió, defensant quins són els avantatges que té consultar professionals de la psicologia”. I es refereix a una formació reglada contrastada que està subjecta a un codi deontològic i, en cas que algú consideri que ha estat víctima d’una pràctica d’intrusisme, pot denunciar-ho al col·legi. A més, consultar un professional de la psicologia garanteix que aquest segueixi un model científic.
Pensant en la ciutadania, la psicòloga recomana que es desconfiï de qui no tingui col·legiació i això es pot consultar al web del Col·legi Oficial de Psicologia. Igualment, adverteix que convé, a priori, desconfiar de qui ven solucions màgiques, especialistes en tot que tracten tot tipus de dificultat.
De fet, al web del Col·legi Oficial de Psicologia, hi ha un espai dedicat a l’intrusisme on es facilita una adreça de correu electrònic per a informar de possibles casos de gent que es fa passar per un professional de la psicologia.
