L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha estat condemnat a pagar una pensió vitalícia a Nativitat, L. G. Per les malalties que pateix. La sentència del Jutjat Social 17 de Barcelona reconeix la “situació d’incapacitat permanent total” de la demandant, cosa que li impedeix el desenvolupament de la seva professió habitual. D’aquesta manera, el jutge dóna la raó a la Naty, la noia malalta que va acampar l’octubre del 2015 davant de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) per reclamar la pensió que li havien denegat, segons la Plataforma d’Afectats i Afectades de l’ICAM.
El cas de la Naty va constituir un cert paradigma en relació amb les decisions que adopta l’ICAM. Al voltant d’aquesta activista es va crear precisament la plataforma PAICAM, que ha protagonitzat diverses mobilitzacions al voltant de casos vinculats amb les avaluacions mèdiques.
Segons el metge forense consultat pel Tribunal, les diverses patologies que pateix la Nativitat “afecta la velocitat de processament, flexibilitat mental, atenció, fluència fonètica i orientació, a més de comportar dificultats en el càlcul”. “Aquestes limitacions, a diferència del que assenyala l’INSS”, diu literalment la sentència, “impedeixen a la demandant l’exercici de la seva professió habitual d’auxiliar administrativa comptable, professió que requereix exigències mentals incompatibles amb les indicades limitacions”.
L’afectada rebrà una pensió equivalent al 55% de la base cotitzada –1.069,47 euros–, que li és reconeguda des del 25 de febrer de 2015. De moment, la incapacitat li ha estat reconeguda per la seva professió habitual (permanent total), i no per desenvolupar qualsevol tipus de feina (permanent absoluta), que serà el que es reclamava inicialment, i que es continuarà plantejant via recurs.
Segons l’advocat Alex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda que ha representat la Nativitat en aquest procés, «La progressiva reducció de la durada mitjana de les baixes mèdiques i la creixent xifra de peticions d’invalidesa que són denegades per l’ICAM constitueixen el millor exemple de com s’estan sacrificant drets de persones malaltes per reduir despesa, condemnant molts treballadors i treballadores que es troben malalts i en situació d’especial vulnerabilitat a veure’s sense prestacions i obligats a retornar a un mercat laboral on ja no tenen cabuda».
