Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Tot i la divisió sindical, l’hostaleria catalana té conveni després de nou mesos de negociació. La UGT ha signat i assegura que “es guanya en condicions de treball i es recuperen drets” mentre que CCOO no s’hi ha sumat i afirma que “era moment d’avançar i dignificar condicions i el text queda lluny de fer-ho”.
El nou conveni col·lectiu incorpora diverses millores. En matèria salarial, s’ha acordat un increment salarial del 9% en quatre anys. Un 4% durant el 2022 que suposen 50€ mensuals més. El 2023 la pujada serà del 3% i el 2024 del 2%. Finalment, no s’incorpora una clàusula de revisió salarial davant la negativa de la patronal. A més, les noves activitats com la restauració moderna, el repartiment de menjar i begudes, és a dir, els riders i les cuines industrials quedaran incorporats al conveni. La jubilació també era una de les principals demandes dels sindicats. Finalment, s’estableix la jubilació parcial pels treballadors i l’equiparació de les parelles de fet als drets en els permisos retributius. D’altra banda, s’ha minimitzat la distribució irregular de la jornada i no es podrà aplicar unilateralment sense acord amb la Representació Legal dels Treballadors, ja que abans es podia modificar unilateralment un 10% de la jornada dels treballadors. El conveni també guanya transparència amb el calendari laboral on s’haurà d’incloure l’horari, els torns i els descansos obligatòriament.
Discrepàncies entre els sindicats
Per a CCOO el conveni en conjunt no està a l’altura i “no corregeix el rumb que necessita el sector per a ser atractiu”, afirma Ramon González, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO de Catalunya. Assegura que hi ha hagut “un debat intern fins al final on els contres han pesat més” i lamenta una falta de voluntat de la patronal en la retribució de les cambreres de pisos de Girona “quan només parlàvem d’un plus de 10 o 12 euros”.
Tot i que reconeix que “el pacte salarial és raonable” afirma que “l’elevada inflació exigeix una clàusula de revisió salarial”. Pel que fa a la contractació, es mostren contraris a l’ampliació del contracte eventual dels sis a dotze mesos i critiquen la negativa de la patronal en establir un termini mínim d’activitat per als fixos discontinus.
González afirma que “el sector no és atractiu per a treballar-hi” i “necessita una nova imatge”. Per tant, creu que era un moment per a ser “audaços” i millorar la jornada laboral que porta fixada en 1791 hores des del 2008. En la mateixa línia, troben a faltar una aposta per la formació i la professionalització, ja que “és un sector que està en reformulació i requereix nous perfils”. En conjunt, “el conveni continua ancorat en una altra realitat” i mostra “una falta de modernització evident”, afirma.
“La patronal va negar-se fa mesos a la clàusula de revisió salarial i l’acord és bo”, afirma l’Igor Abascal, secretari d’hostaleria i restauració de la FeSMC de la UGT de Catalunya i afegeix que “no hem perdut ni un sol dret”.
Respecte a l’ampliació del contracte eventual dels sis als dotze mesos, defensa que és un contracte residual gràcies a la nova reforma laboral i ara el majoritari és el fix discontinu “que ha de reformular-se perquè les empreses l’utilitzen com un eventual i no és el mateix”. Respecte a l’oposició de CCOO al conveni, Abascal creu que és “un error” i assegura que “fins l’últim moment s’hi havien mostrat favorables”. “És un conveni que dona garanties als treballadors en una situació complicada com l’actual”, conclou.
