Les reformes del mercat laboral enfocades en una reducció de la protecció dels treballadors poden tenir efectes negatius a curt termini per a l’economia quan s’apliquen en períodes de crisi, en incentivar l’acomiadament, debilitant la demanda agregada i retardant la recuperació, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), que advoca per donar prioritat a altres possibles mesures, entre les quals inclou la reforma dels mercats de productes i serveis, així com la baixada d’impostos laborals i augmentar la despesa en polítiques actives d’ocupació.
El que ara diu l’organisme que té com a directora gerent la francesa Christine Lagarde, i abans va tenir a Dominique Strauss-Khan i encara abans, l’espanyol, Rodrigo Rato, es contradiu, punt per punt, amb el que deia aquesta mateixa organització el 8 de juny de 2015, en plena crisi doncs, en la visita que Helge Berger, cap de la delegació que s’ocupa d’Espanya, a Madrid. Llavors l’FMI afirmava, sense despentinar-se, que fer acomiadaments més barats i també més fàcils ajudarien a augmentar la contractació indefinida: “reduir les incerteses legals i administratives en els acomiadaments col·lectius i simplificar l’aplicació de criteris objectius per als acomiadaments procedents serviria també per donar suport a la contractació indefinida”, assenyalava la declaració.
Ara, però, el fons afirma que “les reformes dels mecanismes de protecció de l’ocupació i els sistemes de prestacions d’atur tenen efectes positius en els períodes de prosperitat, però poden debilitar la demanda agregada i tornar-se contractives durant els períodes de recessió”, segons consta en el capítol III del seu informe Perspectives Econòmiques Mundials.
El que deia
En concret, l’FMI assenyala que les actuacions dirigides a relaxar la protecció dels treballadors poden contribuir a millorar les perspectives d’ocupació de grups infrarepresentats com joves amb baixa qualificació i immigrants, però poden tenir “efectes imprevisibles” en la desocupació agregada en incentivar tant la contractació com l’acomiadament, subratllant que el seu impacte variarà en funció del disseny i forma d’aplicació.
La institució considera que a curt termini la retallada de la protecció dels treballadors pot portar a una accelerada reducció de la mida d’algunes empreses i l’acomiadament immediat d’empleats, mentre els incentius a les noves contractacions només seran aconseguits de manera gradual, cosa que debilita la demanda i suposa un impacte contractiu.
En aquest sentit, l’FMI assenyala que en períodes de dificultats aquestes mesures poden resultar beneficioses per a les empreses de forma aïllada, però adverteix que “el desencadenament d’una onada d’acomiadaments, reformant la protecció laboral afebleix encara més la demanda agregada i retarda la recuperació econòmica”.
D’aquesta manera, la institució subratlla que “en els mals temps la flexibilitat dels salaris pot resultar més desitjable que la flexibilitat de l’ocupació”.
Així mateix, l’anàlisi del Fons apunta que l’ajust dels beneficis per desocupació pot resultar més positiu en casos de normalitat o prosperitat econòmica, mentre resulta igualment contraproduent a curt i mig termini durant èpoques de crisi.
La institució considera que a curt termini els efectes de reduir els beneficis per als desocupats són “ambigus”, ja que l’efecte positiu d’impulsar la contractació en impulsar a la baixa els salaris es pot veure contrarestat per l’impacte “desproporcionat” en les famílies amb menys ingressos que han d’afrontar deutes, cosa que al sseu torn comportarà una reducció del consum i una caiguda de la producció.
D’altra banda, els experts de l’FMI estimen que les reformes fiscals estructurals en el mercat de treball, com la reducció dels impostos laborals i l’augment de la despesa pública en polítiques actives d’ocupació, “fan més efecte quan les condicions macroeconòmiques estan deprimides” , en part perquè solen implicar cert grau d’estímul fiscal.
Així, l’FMI subratlla la importància d’establir prioritats i una seqüència d’execució què seran més útils aquelles reformes que incloguin mesures d’estímul fiscal i l’increment de la despesa pública en polítiques actives en el mercat laboral, així com les reformes del mercat de productes en servir d’impuls a l’activitat indistintament de les condicions econòmiques generals.
