“Des de les institucions s’està legitimant que s’aculli a les persones segons el seu color de pell i la seva proximitat cultural”, afirma la Maria Creixell d’Obrim Fronteres, una de les convocants de la manifestació juntament amb la Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR). La protesta va a tenir lloc dissabte a Barcelona, dins de la jornada internacional convocada per la xarxa global World Against Racism and Facism i en el dia contra el racisme declarat per l’ONU. Tot i que el temps no acompanyava, va comptar amb el suport d’unes tres-centes persones. “Demanem acollida per a totes, també per a la gent que ha de saltar tanques, a la que se la rep a cop de porra”, deia Iolanda Maurici, d’UCFR.
Amb un ambient festiu i, a la vegada, de reivindicació, els manifestants van llençar proclames com “la llei d’estrangeria mata gent cada dia”, “papers per a totes” o “ser immigrant no és un crim”. El Sindicat de Treballadores de la Llar i les Cures i Sindicat de Manters, des de primera fila, van reclamar “respecte pels immigrants”.
Les crítiques a la llei d’estrangeria van protagonitzar la jornada. “S’ha de canviar la llei d’estrangeria perquè és una llei racista que allarga injustament els processos de tramitació i no permet que la gent treballi”, afirmava Aicha El Mealem, portaveu de la joventut multicultural musulmana. Els manifestants van reclamar les condicions d’acollida que l’estat espanyol està establint per les persones refugiades procedents d’Ucraïna. La Unió Europea ha activat per primer cop la norma d’acollida il·limitada de refugiades arran de la invasió d’Ucraïna per part del règim de Vladímir Putin. A més, el Govern espanyol ha afirmat que resoldrà en 24 hores les peticions de protecció temporal dels ucraïnesos, que inclou l’autorització de residència i treball.
[FOTOGALERIA] Centenars de persones es van manifestar dissabte a Barcelona en contra del racisme | Pol Rius
Maria Creixell lamentava que les mesures aplicades són una excepció i no marcaran un canvi de tendència en política migratòria, “des de les institucions s’està dient que només ens hem de bolcar socialment amb els refugiats d’alguns països”. La burocratització aboca a les persones immigrades a la irregularitat administrativa i les empeny a l’economia submergida.
La llei d’estrangeria exigeix un visat o una sol·licitud d’asil favorable. Tramitar un visat no està a l’abast de tothom, ja que exigeix acreditar uns ingressos determinats, tenir un domicili d’acollida i pagar les despeses del tràmit i sol·licitar-lo no implica que es concedeixi. L’alternativa és aconseguir un asil favorable, però l’estat espanyol el 2020 va denegar un 95% de les sol·licituds. Només en va aprovar 88.762.
A Espanya hi ha més de 600.000 persones en situació irregular, motiu pel qual #RegularizacionYa necessita mig milió de signatures per a aprovar una iniciativa legislativa popular que sotmetrà a debat en el Congrés la regularització dels immigrants. “Encoratgem al PSOE a aprovar una mesura tan necessària ara mateix”, afirmava Victoria Columba, de la plataforma, qui insistia en la “necessitat d’abolir una llei d’estrangeria que ens obliga a treballar en economia submergida i en condicions precàries”
Viure a Espanya en una situació irregular impedeix accedir a un treball legal, una prestació social, obrir un compte bancari o un lloguer. Tot i que la llei contempla altres vies de regularització més “senzilles”, són només per a situacions extraordinàries com el reagrupament familiar, matrimoni amb un ciutadà espanyol o la protecció internacional. La via més recurrent per obtenir la documentació és l’arrelament social que exigeix una permanència al territori de tres anys, un contracte laboral d’un any a jornada completa i dos cursos d’idiomes, de català i castellà.
Per a demostrar l’estada de tres anys al país és necessari un padró, que garanteix l’accés a sanitat i educació. Tot i això, molts ajuntaments posen traves en exigir un contracte de lloguer que sense papers no pot assolir. Un carreró sense sortida, tot i que no l’únic. El contracte laboral d’un any a jornada completa és un altre dels requisits al que ni molts espanyols accedeixen per un sistema laboral precari i amb una elevada temporalitat.
Aquest llarg procés burocràtic es fa sota l’amenaça de ser deportats donat que no tenir papers és un delicte. L’estat disposa de vuit centres d’internament que al cap d’un màxim seixanta dies permet expulsar-los del país. Obtenir la documentació no és un dret sinó més aviat un premi, donat que el permís de residència és temporal i per a renovar-lo cal tenir una continuïtat laboral i, per tant, poden tornar a la casella de sortida. “Aquesta llei es va establir per evitar que la gent vingués, però la gent continua venint, en conseqüència, hem de facilitar les coses” reclama Aicha El Mealem.
Les reivindicacions dels manifestants eren clares, per a totes les persones refugiades les mateixes oportunitats, “vinguin d’on vinguin”. El Miquel, un dels manifestants, mentre aixecava un cartell amb el lema “Black lives matter”, afirmava que “cal que empatitzem amb la fam i el patiment de totes les persones del món” i “deixem de tenir refugiats de primera i de segona”.
