Fa anys, concretament des que es va posar en marxa el Pla Bolònia, allà per 2007, les pràctiques universitàries s’han convertit en una manera de precaritzar encara més l’entorn laboral. Les empreses, tal com vaticinàvem les milers d’estudiants que van sortir al carrer per aquella època, tenen des d’aleshores un paper important (tot i que discret), dins del sí de la universitat.
La voluntat per part de les empreses i les universitats que l’alumnat faci pràctiques, fa que en moltes ocasions s’arribi a acords no del tot transparents ni desitjables dins de les universitats públiques, que son les que ens preocupen majoritàriament, amb unes empreses que es regeixen sota les normes del capitalisme neoliberal.
El treball de les becàries serveix perquè les empreses, que al seu moment van ser les úniques interessades en l’externalització de les pràctiques fora de la universitat, puguin reduir costos en la contractació de treballadores. Aquesta situació sumeix les treballadores en pràctiques en situacions injustes, precàries i d’explotació laboral normalitzada, ja que sovint assumeixen posicions estructurals en les empreses, sense rebre la tutorització adequada per part de les persones encarregades i, fins i tot, duent a terme tasques que no es corresponen a la formació i els estudis realitzats.
Els avenços de l’Estatut del Becari
Les pràctiques han sigut una de les grans xacres de la precarietat que patim les joves en els darrers anys. L’assumpció de les pràctiques com una forma de treball sense regulació, ha acabat per normalitzar el treball gratis. Actualment, és difícil trobar una persona jove que no hagi treballat de franc al llarg de la seva carrera universitària, a canvi d’obtenir una experiència laboral que en molts cops no es tradueix com un afegit de valor en la seva carrera professional.
L’estat espanyol és el segon país europeu on més habitual és la figura de la treballadora en pràctiques amb els estudis ja finalitzats. A més, ocupa el primer lloc on les treballadores en pràctiques estan pitjor pagades: el 70% rep una compensació insuficient per cobrir les despeses bàsiques, segons l’OCDE.
Cal recordar que totes aquestes persones en pràctiques amb els estudis acabats es regien fins ara per un acord mercantil, per tant quedaven fora de l’abast de la legislació laboral, o dit d’altra manera, era l’excusa perfecta perquè les empreses (i institucions públiques) vulneressin de cop i volta tots els drets aconseguits per la classe treballadora al llarg dels anys. És justament aquest un punt clau de la nova reforma, que pretén acabar amb les pràctiques que no estiguin regulades dins dels plans d’estudis, donant una moratòria de tres anys perquè es puguin refer i que, evidentment, cap estudiant es quedi sense completar la seva formació.
A partir de 2025 només tindran cabuda les pràctiques curriculars i, en cap cas, podran suposar una despesa per a la -ara sí- estudiant que encara no hagi completat la seva formació. Els comitès d’empresa hauran d’estar informats de les tasques que desenvolupen les estudiants, una de les reclamacions històriques que hem fet des de l’Avalot en relació amb la feina becària, per evitar així el frau que venia succeint respecte a les feines estructurals.
També tindran dret a les vacances i caldrà respectar els descansos fixats en la legislació laboral i en els convenis d’aplicació, amb la intenció que les treballadores en pràctiques no pateixin un greuge respecte a la resta de treballadores. Igual que s’estableix també un nombre màxim de treballadores en pràctiques per tutora i per volum de treballadores, cosa que a banda de facilitar la formació, recupera l’esperit inicial de les pràctiques: facilitar la incorporació de les persones joves al món laboral.
Un punt de partida per continuar treballant
És evident que encara queden coses per legislar i que la nova norma no és perfecta, però el nou estatut de les persones en formació pràctica, estableix, en definitiva, un seguit de garanties i drets per a la figura de les treballadores en pràctiques que pretén servir per acabar amb els fraus més agressius que actualment existeixen en el mercat laboral. Algunes de les mesures que aquest estatut posa en marxa, són reivindicacions històriques de les estudiants universitàries i reclamacions que ja fèiem durant les revoltes en contra de la implementació del Pla Bolònia. La proposta és molt interessant per establir les bases sobre les quals continuar treballant per aconseguir que les joves puguin establir el seu projecte de vida en condicions dignes i amb l’estabilitat necessària.
Tot i això, no ens podem aturar aquí. La realitat és que qualsevol persona que faci feina a una empresa, hauria de ser considerada treballadora de ple dret. És obvi que una persona que encara està estudiant la carrera i no té experiència, no pot tenir les mateixes condicions salarials que una treballadora que porta exercint la professió durant molts anys, ja que tampoc pot desenvolupar les mateixes tasques ni tenir les mateixes responsabilitats, però per això els convenis col·lectius ja tenen les categories professionals, que s’estableixen segons criteris objectius.
Si m’ho permeteu, per acabar amb una reflexió molt personal: per fi, després de les revoltes estudiantils de fa 15 anys, sento que algú ens ha escoltat. Per fi ens trobem, malgrat els vaticinis catastrofistes, en una època de recuperació de drets, iniciada amb la pujada del salari mínim i l’aprovació de la darrera reforma laboral que, com aquest acord, suposa l’inici d’un llarg camí que haurem de recórrer plegades.
Des del sindicalisme de classe seguirem lluitant per eliminar la precarització de les persones treballadores (en pràctiques o no) i que respon a la lògica capitalista i heteropatriarcal del mercat actual.
