“La Seguretat Social és inviable”. El Govern de l’Estat, acompanyat dels lobbies bancaris, està posant tota la llenya al foc per construir un relat consensuat sobre la futura bancarrota del sistema públic de pensions.
Però d’on partim? Vàrem arribar a l’entrada de la crisi amb un fons de reserva –nodrit de les cotitzacions sobrants- que va tenir en el seu pic més alt 66.815 milions d’euros. A poc a poc, i decret rere decret, el Govern va canviar la llei per utilitzar-lo al seu lliure arbitri i avui ens trobem que ens hem cruspit més del 70% del fons.
Hem buidat la guardiola però també el Govern s’ha preocupat que els ingressos en paral·lel baixessin. Més afiliats que mai, però segons una estimació de la UGT de Catalunya entre el 2012 i 2016 hem perdut 36.966 milions d’ingressos. Motiu? Les successives reformes laborals que han rebaixat la qualitat del mercat de treball fins que la precarietat és el símptoma de pertànyer a una era.
A més a més, a través de bonificacions i subvencions als empresaris per a fer contractacions s’han deixat d’ingressar 21.106 milions més. I els anys que el complement a mínims es va pagar per Seguretat Social i els canvis en la cotització dels cuidadors de la llei de la dependència han restat uns 3.100 milions d’euros més. Si sumen les dues xifres, fan un gruix de 27.881 milions d’euros.
Així doncs, entre l’espoli directe –cotitzacions deixades d’ingressar per la poca qualitat del mercat de treball- i l’indirecte, la caixa ha deixat d’ingressar uns 60.847 milions d’euros.
Sortim d’aquests anys doncs, havent deixat d’ingressar per mala fe, els diners que hem usat del fons de reserva. Però el relat i l’agenda estan construïts i servits. L’espoli és un fet. Al final ens trobem amb un pla deliberat i ben construït per destruir el sistema públic de pensions i així el destí ens portarà a la inevitable conclusió que només podem liquidar el sistema de repartiment. Un sistema que és pal de paller per a la cohesió social a casa nostra.
El Govern de l’Estat està actuant com a veritable cavall de Troia de les pensions, destruint-les des de dins. Però a la UGT de Catalunya sabem que tots els sistemes privats i privatitzats del món, com l’argentí, sí que han entrat en bancarrota. La Seguretat Social és patrimoni de la classe treballadora, ni dels governs de torn i menys encara de les entitats financeres. És nostra. I els sindicats la defensarem, amb les ungles i les dents.
