Informació públicada originalment a Diari Educació
Després de més de tres anys sense vagues a les escoles catalanes, els sindicats han convocat dues aturades en les pròximes setmanes. El seu propòsit és recuperar les condicions laborals i les ràtios d’alumnes anteriors a les retallades, i per això el calendari previst no és casual: la jornada de vaga que compta amb més suport sindical (CCOO, FETE-UGT, USTEC, ASPEPC) tindrà lloc el 9 de febrer, el mateix dia que està previst que el Parlament celebri el ple sobre el debat definitiu dels pressupostos de la Generalitat per 2017. El calendari de mobilitzacions el completa una altra vaga, convocada només per la CGT pel 18 de gener, i concentracions territorials el dia 26.
Al que aspiren els sindicats és que el Govern accedeixi a incorporar algunes de les seves demandes en els comptes abans d’iniciar les mobilitzacions. Els representants laborals acceptarien com a compromís de l’Administració un “calendari de retorn” de les condicions perdudes després dels anys de retallades.
Les seves reivindicacions es concreten en pocs punts: en el pla laboral, reclamen rebaixar la interinitat del personal docent, el retorn a la jornada lectiva prèvia a les retallades –18 hores en Secundària i 20 a Primària–, substitucions des del primer dia de baixa i reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys. A més, demanen acabar amb el tancament de línies a l’escola pública –fet que comportaria una reducció de ràtios– i amb el pla pilot de nomenaments de perfils de lloc de treball.
El cost d’aquestes mesures seria, segons els seus càlculs, de 142 milions d’euros, dins d’uns comptes que en l’àmbit d’educació ja han crescut en 338 milions respecte als de 2015 (el 2016 els comptes es van prorrogar després que per primera vegada el Parlament tombés uns pressupostos del Govern).
“Estem disposats a negociar”, afirma Marta Teixidor, responsable d’Escola Pública de CCOO, “i també a mobilitzar-nos”. Per la seva banda, el Govern i Junts pel Sí temen un escenari caldejat en què la CUP, el seu soci parlamentari, acabi rebutjant els comptes després de la pressió de les vagues.
Els contactes entre la CUP i el Govern encara són incipients, malgrat que el calendari estreny: la setmana que ve es votaran les esmenes a la totalitat al pressupost dels departaments en les respectives comissions parlamentàries. El proper 1 de febrer, la comissió d’Economia debatrà les variacions pressupostàries proposades pels grups. Els anticapitalistes no han decidit el seu vot per a cap dels dos tràmits ni per al conjunt del pressupost, que es votarà en ple el 9 de febrer.
Com ja va passar en l’anterior debat de pressupostos, aquest dijous la CUP una conferència política en què donarà a conèixer les seves prioritats en la negociació pressupostària. Fonts dels anticapitalistes expliquen que la despesa en educació ocuparà un apartat destacat de la conferència i afegeixen que coincideixen i donen suport a les reclamacions sindicals.
Els partits de la resta de l’oposició també han agafat el guant dels professors. Per exemple, tant el PP com Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) inclouen en les seves esmenes addicionals algunes de les demandes sindicals com la reducció de l’horari lectiu per als professors majors de 55 anys o la fi dels tancaments d’aules a la pública. El debat dels comptes també reproduirà la discussió sobre les subvencions a les escoles que segreguen els alumnes per sexe, alguns vinculats a l’Opus Dei. En aquest capítol, Ensenyament ja ha afirmat en més d’una ocasió que tots els concerts estan pactats fins el 2020, i que no és possible revisar-los fins llavors.
En el pla sindical, la setmana que ve serà clau per a la negociació ja que està prevista la convocatòria d’una Mesa Sectorial d’Ensenyament amb els sindicats i el debat de les esmenes als pressupostos en cada comissió parlamentària, inclosa la d’educació.
Per la seva banda, fonts de la Conselleria d’Ensenyament asseguren que algunes de les demandes sindicals ja consten en els pressupostos. És el cas de la cobertura de les substitucions des de l’1 de setembre o el cobrament del mes de juliol per part dels substituts, que ja van ser anunciades pel vicepresident, Oriol Junqueras, en la presentació dels comptes.
De fet, el principal argument del Govern és que el pressupost per a Ensenyament creix un 7,6% respecte a l’anterior, fins al punt d’arribar a una despesa similar a la d’abans de la crisi. A més, els sindicats alerten que el context no és el mateix, especialment perquè la xifra d’alumnat no ha parat d’incrementar-se. Així, calculen que si en 2010 l’Administració destinava 4.215 euros per alumne i any el 2010, ara encara dedicarà 3.630. “El sector està des de fa anys molt infrafinançat”, remarca Ramon Font.
“No demanem la lluna en un cove, tan sols que ens retornin drets que hem perdut”, afegeix Laia Martí, responsable de FETE-UGT. Per sobre de la resta destacaria el de l’horari lectiu, al qual es podria donar prioritat en una eventual negociació, segons diverses fonts sindicals. No només perquè oxigenaria la tasca dels mestres (passarien de 25 a 23 hores de classe a Primària, i de 20 a 18 a Secundària), sinó perquè comportaria la contractació d’aproximadament 6.000 mestres més.
