El tèxtil ha estat clau històricament en la indústria catalana. Tot i que es reconeix la creació de riquesa i ocupació durant el segle XX, també va donar naixement a l’associacionisme organitzat a Espanya. La Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona va ser primer sindicat al país el 1840. Després de crisis permanents, el tèxtil s’ha convertit en una nova indústria, verda i digital.
Digitalització i sostenibilitat: la revolució del segle XXI
Els Papers de l’Observatori de la Indústria conclouen que el tèxtil s’ha convertit en un sector d’èxit a Catalunya amb la creació d’un hub internacional. “El tèxtil ha estat el tractor històric de la indústria catalana, però ha patit diverses crisis. Inclús s’ha considerat una crisi permanent, tot i que en els últims anys veiem una cadena de valor diversa, rica i que transcendeix el tèxtil tradicional”, afirma Maria Pedrals, coautora de l’informe. La revolució ha consistit en deixar les fàbriques tradicionals i apostar per les marques pròpies, l’e-commerce, els proveïdors tecnològics i els experts logístics. De la indústria manual a un ecosistema digital.
La nova indústria de la moda catalana està conformada per 793 empreses del sector i deixa una facturació de 14.000 milions d’euros i crea una ocupació de més de 64.000 treballadors. “És un exemple de transformació de la indústria tradicional a una nova indústria. S’ha configurat com un dels sectors líders i competitius a escala nacional i internacional”, assegura Pedrals. A la nova indústria hi ha gegants del sector com Mango, Munich, Misako o EseoEse, que porten per bandera la digitalització i la sostenibilitat.
La marca Barcelona ha ajudat a la internacionalització. Eulogi Bordas, CEO de Photoslurp afirma que “és el que més ajuda a vendre a Holanda, Anglaterra o als Estats Units. Tothom ubica Barcelona i en tenen una imatge molt positiva”.
Sindicalisme: la revolució del segle XIX
El tèxtil guanyava protagonisme al segle XIX per donar naixement al primer sindicat del país. Joan Muns encapçalava la fundació de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona el 10 de maig de 1840 després que s’augmentés la mida de les peces fabricades sense una millora en la remuneració. Per a coordinar les protestes i negociar amb els patrons naixia la Societat de Teixidors, encarregada de les reivindicacions i l’Associació Mútua de Teixidors de Barcelona, amb un caràcter mutualista.
Tot i que l’associacionisme sorgia anys enrere, a finals de 1820, va ser al tèxtil barcelonès on va adquirir una visió estratègica i organitzativa. Amb l’aprovació de la Reial Ordre de febrer de 1839 culminava un procés gradual que, tot i que amb limitacions, legalitzava les associacions. Amb un decret del 1841, per la pressió dels empresaris, es va prohibir la seva activitat, tot i que l’Ajuntament de Barcelona va aconseguir que la il·legalització no es fes efectiva sota la condició d’una gestió econòmica pública i reunions anunciades prèviament a l’autoritat. L’any següent gràcies a un préstec de la diputació els obrers van construir una fàbrica cooperativa.
Amb la fi del Trienni Esparterista el 1843 es feia efectiva la prohibició definitiva i dissolia la societat de teixidors. Durant cinc anys, i en la clandestinitat es va denominar Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona.
Entre els principis del primer sindicat destacava la lluita per la millora dels jornals, l’establiment de borses de treball, una cotització setmanal dels associats, el boicot al treball dels no associats o la vaga com a eina de lluita principal. A més, van establir un sistema de socors per als acomiadats i anys després, la creació de tallers de fabricació pròpia per la manca de feina en èpoques de crisi.
La Societat de Protecció Mútua es va encarregar de la difusió associativa i va fomentar la creació d’altres associacions teixidores a diferents nuclis industrials catalans amb informació, ajuts i préstecs. El sindicat va tenir entre 3.000 i 6.000 membres i mobilitzava fins a 20.000 treballadors, un terç dels teixidors barcelonins amb capacitat per a bloquejar el sector.
