El dia 2 de desembre està programada el debat i aprovació de la “Icetada” al Congreso, el Decret que pretén, sobre el paper, posar fi a l’abús de temporalitat a les administracions públiques. Empès per la pressió de la UE -i, en concret, per la Directiva 1999/70/CE i la sentència del 19 de març del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)-, l’Estat espanyol ha de prendre partit i acordar mesures per reduir dràsticament la temporalitat a la funció pública. És a dir, és la mateixa administració que ha abusat de treballadores no fixes i que encadenen contractes qui ha de vetllar per revertir la precarietat que la temporalitat suposa. I a partir d’aquí, la trama es complica.
Si bé l’Estatut dels Treballadors limita a 3 anys (prorrogables a 4, en algun conveni) el temps màxim de durada dels contractes temporals, perquè es consideren en abús de temporalitat, i obliga les empreses a fer indefinides les treballadores a l’empresa privada; a la pública tot s’hi val, o això han pretès durant dècades. Si bé l’accés a l’ocupació pública “es basa en els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat” (CE i TREBEP), les administracions no han convocat processos selectius d’estabilització de plantilles en la mesura en què incorporaven personal temporal. I és que la plantilla que treballa per a les administracions i que depassa els 3 anys de temporalitat, només a Catalunya és de més de 100.000 persones, 15.000 a les Illes i en el cas de l’administració autonòmica valenciana suposa el 35% del total.
Què suposa la “Icetada”?
Ras i curt, que les places que fa 3 anys que ocupa personal laboral i interí siguin ocupades a través d’un procés selectiu. Regularitzar la irregularitat de la temporalitat de les plantilles que durant dècades han anat conformant estabilitzant les places, assignant-hi personal funcionari. En altres paraules, posar fi a la relació d’interinitat que ocupa un lloc de treball i assignar-la per oposició a un contracte de funcionariat. I si queden deserts, els processos, assignar-los a una nova interinitat que no hi superarà els 3 anys. I tornem a començar.
Així, si una treballadora interina no es presenta a oposicions o bé suspèn el procés selectiu perd la plaça que ocupa. I podria rebre una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats, si pot acreditar haver treballat durant més de 5 anys en el mateix lloc de treball i fent les mateixes funcions sense que la plaça hagi sortit a concurs, fet difícilment demostrable en diversos sectors, com per exemple, a l’educació. Aleshores, en què quedem? Es reconeix l’abús de temporalitat a les treballadores i per això s’indemnitzen les persones o bé s’estabilitzen les places i s’acomiada qui les ocupa per a regularitzar els llocs de treball?
Aleshores, en què quedem? Es reconeix l’abús de temporalitat a les treballadores i per això s’indemnitzen les persones o bé s’estabilitzen les places i s’acomiada qui les ocupa per a regularitzar els llocs de treball?
Mentre que actualment hi ha qui acumula contractes temporals durant 5, 10, 15 o 20 anys a les administracions, per a reduir la temporalitat la mateixa administració opta, en comptes de garantir vies d’estabilització, per penalitzar les treballadores que pateixen les conseqüències dels incompliments dels successius governs municipals, autonòmics i estatals. I, no tenint-ne prou, les indemnitza amb menys del que els tribunals requeririen que ho fes una empresa privada. I l’abús encara és més insultant quan algunes d’aquestes mateixes administracions no han convocat oposicions durant els darrers 15 anys, com és el cas de les TEEI a la Generalitat de Catalunya; i que totes elles, quan ho han fet, no han tret a concurs totes les places estructurals cobertes eternament perpetuant la temporalitat.
I qui són, majoritàriament, les interines?
Cal remarcar que, a la funció pública, en general, hi treballen moltes més dones que homes i que aquesta taxa es trasllada també al total de persones que hi mantenen relacions laborals de temporalitat. I a ningú no se li deu escapar que és una fal·làcia la igualtat d’oportunitats en afrontar un concurs d’oposicions, lluitant per estabilitzar la pròpia situació laboral, quan hi introduïm el factor del gènere i alhora cal conciliar la vida personal, familiar i laboral. A més, la franja d’edat més afectada per l’acumulació de contractes no fixes és la de 45 en endavant. Per força, doncs, la Icetada afectarà majoritàriament dones de més de 45, una part de la societat que, com més gran sigui, més vulnerable serà, i més li costarà trobar feina en altres sectors en acomiadar-les.
Per què el 30N farem vaga?
Perquè no els permetrem la transició de l’abús de les interines, al de fer desaparèixer del mapa les interines de qui han abusat. Perquè el que vulgarment s’anomena “amagar la merda sota la catifa” no és admissible parlant de treballadores. Perquè n’estem fartes de cinisme. Perquè és ara que s’inicia el tràmit a Madrid del marc que d’altres administracions aplicaran per a acabar amb la temporalitat i que acabarà amb moltes interines. Perquè les treballadores de la pública n’estem fartes dels pactes entre sindicats grocs (CCOO, UGT, USOC) i Gobierno que mercadegen amb l’estabilitat de les treballadores. Perquè tinguin la certesa que de la incertesa no se’n viu. Perquè ni aquesta lluita comença aquí, ni tampoc aquí finalitza. Perquè ens sobren els motius per a organitzar-nos dia a dia, al carrer i als llocs de treball per exercir la lluita sindical col·lectiva, per sumar-hi interines i funcionàries, i per aturar la Icetada i exigir la #FixesaJa!
