Al menys durant l’última dècada, nenes i nens continuen sent el sector de població que es troba en pitjors situacions en relació al risc de pobresa i l’exclusió social. Segons les últimes dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística, el 31,2% de noies i nois per sota dels 16 es troba en aquesta situació. Molt per sobre de les xifres de persones majors de 65 anys i, no tant, però també, en pitjor situació que l’altre gran grup que mesura l’Enquesta, el de 16 a 64 anys.
L’Enquesta de Condicions de Vida es realitza en dues onades diferents. A la fi de 2019 es van prendre les dades que haurien de formar els indicadors relacionats amb els ingressos de les persones, el monetari, i, durant 2020, els relatius a mancances materials greus, és a dir, la dificultat que la població accedeixi a serveis i productes de diferent índole. Tot i que, fins l’any que ve no es coneixerà amb exactitud fins a quin punt s’ha empobrit la població al llarg de l’any de la pandèmia, les dades de l’enquesta si llancen una mica de llum en aquest sentit. En qualsevol cas, les xifres són pitjors en les dues parts de l’enquesta en relació als recollits l’any anterior.
Les dades del 2020 donen compte de l’augment de les dificultats que han tingut les llars espanyoles per «tenir un benestar digne i mínim», explica Alexander Elu, tècnic d’incidència política expert en pobresa de Save the Children. Es tracta de dificultats per menjar, al menys, dues vegades a la setmana carn o peix; per pagar les rendes (hipoteca o lloguer) o els subministraments de llum, aigua o gas.
Alexander assenyala que fins l’enquesta que es realitzi aquest any, ja amb les dades del 2020, no se sabrà fins a quin punt han funcionat les diferents mesures de l’escut social posades en marxa pel Govern relatives a les moratòries sobre lloguer o per al pagament de subministraments. L’última pròrroga d’aquestes mesures acabarà el proper 9 d’agost, i per l’expert, a partir d’aquest moment s’haurà de veure què passa. En qualsevol cas, des del seu punt de vista, la situació de les famílies hauria estat molt pitjor si no s’haguessin posat en marxa aquestes o altres com els ERTO.
Per davant, també, esperta que l’Ingrés Mínim Vital hagi contingut en algun punt el camí a la pobresa i l’exclusió de moltes persones. Com podria ajudar l’anunci d’una ajuda universal de 50 euros mensuals per menor al càrrec anunciada per la ministra Belarra.
Polítiques per a la infància
La garatía infantil, aprovada pel Consell d’Europa aquest mes de juny, pot esdevenir una de les polítiques més efectives per intentar frenar i revertir el fet que les i els menors siguin el grup social en pitjor situació de tot el país. Es tracta de l’intent des de la Unió Europea per millorar aquestes dades a tot el continent i es refereixen, fonamentalment, a l’accés gratuït o assequible de la infància a serveis com el d’educació infantil, sanitat, habitatge o nutrició. A partir d’ara, depèn de cada estat membre la seva materialització en els diferents territoris.
Els experts consultats coincideixen en la possibilitat que s’obre per a Espanya amb aquest mecanisme de la garantia infantil que, òbviament, haurà de ser debatut i consensuat amb les comunitats autònomes i els municipis. Les dues administracions són les encarregades de la major part de les polítiques que es veurien afectades per aquesta garantia. Segons explica Alejandro Arias, tècnic de l’Alt Comissionat per a la lluita contra la pobresa infantil, oficina que des 2018 en què va ser creada depèn directament de Presidència, es començarà a negociar tant amb comunitats autónomcas com amb ajuntaments el desplegament d’aquestes mesures per a la garantia infantil.
Aquesta mesura preveu que el 5% de Fons Social Europeu general s’inverteixi en polítiques per a la infància. Per Elu no serà suficient, però sí que és una primera palanca.
En paral·lel, també es troben els Fons de recuperació. Desenes de milers de milions d’euros que començaran a arribar a Espanya en aquests dies, tot i que, al menys per a Alexander Elu, els «falta perspectiva d’infància» en el pla espanyol. En aquest cas, les parts del pla que més poden ajudar a les i els nens i adolescents són les relatives a digitalització i universalització del 0-3, afirma Elu. Una cosa en el que està d’acord Carles Susías, president d’EAPN Espanya
La pobresa i el risc d’exclusió no són una novetat a Espanya. Al menys, des de la crisi de 2008, nenes, nens i adolescents s’han convertit en el grup poblacional que més pateix les conseqüències de les crisis. Primer l’econòmica i, ara, la sanitària. Com assenyala Elu, un dels problemes i de les polítiques que s’haurien de plantejar les administracions, està en el fet que Espanya inverteix en infància i família l’1,3% del PIB, mentre que la mitjana de la Unió Europea està en el 2.2%. Susías, per la seva banda assenyala que es parla molt del futur de nenes i nens, però no es té en compte el seu present. «Una persona que tingui ara 10 anys ha viscut tota la seva vida d’una crisi a una altra», assegura.
Escut social
Elu, Arias i Susías coincideixen que les mesures posades en marxa pel Govern l’any passat, principalment els ERTO i l’ingrés mínim vital (IMV), amb totes les seves limitacions, que les tenen, han servit en bona mesura per pal·liar els efectes que ha tingut la pandèmia i el confinament a les famílies.
Arias explica que les dades de pobresa de l’Enquesta de condicions de vida d’aquest any mostren com la situació s’ha empitjorat fins semblar-se a la dels anys 2013 i 2014, amb l’agreujant d’una pèrdua de 10 punts del PIB el 2020. Una situació que reflecteix unes dades terribles, assegura, però que segurament no han estat pitjors precisament gràcies a mesures com els ERTO i l’IMV.
Això sí, tots coincideixen també que mesures precisament com l’IMV han de millorar. «Va generar unes expectatives molt altes que no s’han complert del tot», opina Arias. Per a aquest tècnic hauria de millorar durant la negociació dels pròxims pressupostos generals de l’Estat en els pròxims mesos. Una negociació que hauria de suposar, al menys, que l’IMV pugui assolir els objectius que inicialment es van marcar d’abast.
Una altra millora, a més, seria que, a més de l’ingrés, les famílies tinguessin dret als ajuts per menors a càrrec. Aquestes, quan es va crear l’IMV van ser absorbides per aquest, de manera que les famílies no van aconseguir un augment substancial dels ingressos que ja tenien. Per Elu, tenint en compte que un fill a càrrec pot suposar una despesa per a una famílies d’uns 500 euros mensuals, les ajudes anunciades poden ajudar, però fa falta alguna cosa més perquè tenir fills no suposi una situació de precarietat. A més que aquest tipus d’ajudes podrien suposar un suport per fer front al repte demogràfic que té Espanya.
