L’estudi, sota el títol: “Les persones LGTBI en la negociació col·lectiva. Anàlisi de la protecció laboral de les persones LGTBI en la negociació col·lectiva a Espanya” analitza les clàusules en matèria d’igualtat, prevenció i eliminació de la discriminació per motiu d’orientació sexual i identitat de gènere en la negociació col·lectiva.
En aquest sentit, el vicesecretari general de Política Sindical d’UGT, Mariano Foia reclama la necessitat que “s’introdueixi en les empreses de més de 250 treballadors l’obligació de tenir plans d’igualtat LGTBI que els protegeixin i que es desenvolupin a través de reglaments que estableixin el contingut i l’abast de les mesures proposades. Les persones tenen dret a ser qui són i manifestar-se com són en tots els aspectes de la seva vida i en tots els àmbits en què aquesta es desenvolupa”, considera. “El respecte a la dignitat de les persones en l’àmbit laboral és un objectiu que no pot quedar en un pla secundari. La negociació col·lectiva no ha incorporat encara l’eliminació de la discriminació per raó d’orientació sexual i identitat de gènere en els centres de treball com un objectiu a desenvolupar en el seu articulat”.
Per això, des de la UGT exigeixen que “tots els convenis col·lectius contemplin clàusules d’igualtat i avancin en matèria d’igualtat de tracte i oportunitats i de no discriminació i, en ocasions, per a això cal que la legislació afavoreixi la incorporació d’aquests valors en els convenis col·lectius, amb l’objectiu de garantir unes relacions laborals més igualitàries”.
El Govern ha de convocar els sindicats per confeccionar una llei LGTBI eficient
Per la seva banda, el responsable de l’Àrea Confederal LGTBI, Toño Abad, va reflectir algunes de les dades importants de l’estudi en la presentació. “Només 3 de cada 10 convenis analitzats (hem estudiat prop de 1200 convenis col·lectius aprovats durant 2020 i primera part de 2021) tenen clàusules que facin referència a les persones LGTBI. És a dir, el 70% dels convenis col·lectius no protegeixen les persones LGTBI. I quan hi ha clàusules, són molt genèriques i pràcticament sense aplicació o són clàusules generals antidiscriminatòries, disposicions genèriques que són en realitat una declaració d’intencions sense aplicació pràctica”.
A més, assenyala que “per a les persones trans la realitat és molt més preocupant i alarmant. De la totalitat de convenis col·lectius que hem analitzat, cap té clàusules que facin referència a les persones trans en l’ocupació, a la seua protecció o als seus necessitats específiques. És a dir, les persones trans estan totalment desprotegides en la negociació col·lectiva”.
Toño Abad ressalta també algunes dades de la primera part de l’estudi, basada en una enquesta realitzada per l’Àrea LGTBI d’UGT sobre la situació de les persones LGTBI en l’entorn laboral. L’estudi, titulat “Cap a centres de treball inclusius: la discriminació de les persones LGTBI en l’àmbit laboral a Espanya” reflecteix que “el 90% de les persones LGTBI han considerat un inconvenient de ser LGTBI a l’hora de trobar feina, el 86% considera necessari ocultar la seva orientació sexual i tres de cada quatre persones han tingut por a revelar la seva orientació a la feina”.
A més, “el 40% de les persones trans han estat rebutjades en entrevistes per prejudicis. A això caldria sumar la quantitat de persones trans que no es presenten per no ser discriminades, humiliades o maltractades en el procés de selecció “.
Per tot això, la UGT considera la negociació de la llei trans i LGTBI com un “moment històric per revertir aquesta situació. Hem rebut l’esborrany de llei que pretén tramitar el govern i hem de mostrar el nostre profund desacord per diversos motius: per a l’elaboració de la llei, tot i que regula una important matèria laboral que afectarà a milers de treballadors i treballadores LGTBI, no s’ha consultat als sindicats, més enllà dels tràmits de consulta pública en els que evidentment podem intervenir com qualsevol ciutadà o ciutadana; i la matèria laboral que pretén regular la llei, i que vol modificar, és absolutament dispositiva, amb formulismes generalistes i totalment carregats de voluntarietat que, en teoria, estan molt bé en un text, però que a la práctica és impossible d’aplicar i menys d’exigir el seu compliment”.
D’aquesta manera, exigeixen al Govern que “convoqui una taula de diàleg social per negociar el contingut de la llei, al menys en la seva matèria laboral; i que introdueixi en les empreses de més de 250 treballadors l’obligació de tenir plans d’igualtat que protegeixin els drets de les persones LGTBI”.
