Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Que les dones són majoria en la docència és una realitat a gairebé totes les etapes educatives, excepte a la docència universitària i a les ensenyances artístiques. En ambdues, representen entre el 44 i el 46 % del personal docent.
Hi ha molta diferència, això sí, segons les etapes. A infantil representen el 97,5 %, segons les dades del Ministeri d’Educació. Es tracta d’una etapa amb unes condicions laborals no especialment bones, en què estan sobrerrepresentades les titulades superiors en FP enfront de les mestres, cosa que suposa una diferència salarial important.
Només tres CCAA tenen el mateix percentatge de dones docents que de directores
Percentatge de dones en llocs de direcció enfront de les que són mestres i professores, per CCAA
El percentatge va descendint lenta però inexorablement al llarg de l’educació obligatòria i postobligatòria. Són el 82,3 % als centres de primària; el 72,6 % als que imparteixen primària i ESO; el 60 % als instituts que ofereixen només secundària obligatòria, i gairebé el 68 % als centres que tenen des de primària fins a batxillerat i/o FP. Tornen a ascendir fins a ser vuit de cada 10 professionals docents a l’educació especial.
Són tres quartes parts de les plantilles de les escoles oficials d’idiomes i el 64 % a l’educació d’adults. Això sí, només arriben a ser el 5 % de les ensenyances esportives (el 15 % a la pública i el 2,5 % a la privada).
Per a Paula Sánchez, directiva en un col·legi públic madrileny, creu que una explicació clara d’aquesta situació «té a veure amb la identitat docent i l’accés a la professió». Amb això vol dir que les dones tenen un rol social femení «exercim posicions de cura, acompanyament i protecció». El nostre accés a la professió està condicionat per aquesta visió feminitzada de les capacitats de les dones».
El problema està en què, quan les dones accedeixen a llocs directius «el nostre rol canvia radicalment a un rol més gestor i més administratiu. Nosaltres no accedim a l’educació per ocupar espais administratius i gestors, sinó que accedim per estendre el nostre compromís amb les cures i amb la protecció dels nens i nenes».
Diferències segons etapa (i autonomia)
Existeixen altres diferències internes que imposen diferències entre homes i dones. La més ràpida de veure és qui ostenta la direcció d’aquests centres. Tot i que elles han anat augmentant el seu percentatge en els últims anys de forma imparable, encara es poden observar diferències cridaneres. Més quan s’observen les diferències entre les comunitats autònomes.
Si a les escoles infantils, el 97,5 % són mestres, el 93 % de les direccions les ocupen elles; aquest percentatge no deixa de baixar. A primària més de 8 de cada 10 són mestres, mentre que 7 de cada 10 de les direccions estan en les seves mans. La diferència és de 13,5 punts percentuals. A Ceuta, de 30 punts; a Melilla, de 29,4. Comunitats com Andalusia (24,7 punts); Múrcia (22), o Castella-La Manxa (20,6) també destaquen. A l’altra punta, Navarra o País Basc amb 4,5 punts percentuals de diferència.
En cap etapa, el percentatge de directores és igual o superior al de mestres o professores
Percentatge de directores i mestres i professores, de mitjana, per tipus de centre educatiu.
Als centres de primària i ESO també hi ha resalts. De mitjana, el 71,5 % de dones dóna classe davant del 64 % de direccions ocupades per elles. Segons les dades d’Educació, a Melilla no hi ha cap dona que ocupi aquest càrrec, tot i que 7 de cada 10 docents són dones. A Cantàbria, només el 24 %. A La Rioja, el 23,6; el 19,6 al País Basc. A l’altra punta, Ceuta, on totes les direccions recauen en elles, sent el 72 % de les docents.
De nou, als centres en què només s’ofereix l’ESO, les diferències són notables. La mitjana de professores és del 61 %, davant del 48 % de les directores. En aquest cas, Múrcia és la comunitat que guanya, amb només el 24 % de direccions, davant del 59 % de docents dones. Li segueix La Rioja, amb el 28 % de dones al capdavant dels centres (62 % de docents), o Ceuta, amb un 28,6 % de direccions davant del 57,5 % de professores.
Certes excepcions es troben als centres d’educació especial. Les docents en ells suposen, de mitjana, el 83 % dels seus professionals. Elles ostenten el 79 % de les direccions. Hi ha importants diferències territorials: a Balears aquests càrrecs són per al 60 % de dones davant del 83 % de mestres. A l’altre costat de la taula, a Ceuta i La Rioja elles dirigeixen tots els centres, mentre que, a tots dos territoris, amb el 86 % dels seus docents.
Altres diferències laborals
Aquestes diferències, a més del càrrec, comporten diferències salarials de certa importància. A aquestes, cal afegir les diferències relacionades amb el tipus de jornada laboral. Tot i que són relativament petites, estan presents.
Segons les dades del Ministeri d’Educació, les dones tenen una mica més de parcialitat que els homes a l’educació pública. En el darrer curs amb dades, el 22-23, el 9 % de les docents tenien jornada parcial, davant del 8 % dels homes. La tendència en els últims tres cursos ha estat cap a l’augment (molt lleu) per a elles, i a la estabilitat en ells. Això sí, en referència a les jornades no distribuïdes, elles surten més perjudicades. Mentre que els seus companys estan en aquesta situació en el 0,1 % dels casos, elles ho estan en el 1,8 %.
La situació és diferent en el cas de l’educació privada. Segons aquests mateixos dades, són ells qui tenen una major parcialitat amb un 28 % dels contractes davant del 24,4 % de les seves companyes. En els últims quatre cursos, per a ambdós grups, l’estabilitat ha estat la norma. Novament, els percentatges de jornades no distribuïdes són els mateixos que a la pública, 0,1 davant del 1,7 % per a ells i elles, respectivament.
Segons Héctor Aduar, responsable de pública de la FECCOO, cal prendre amb precaució aquests dades, ja que és molt probable que no contemplin les sol·licituds de reducció de jornada, llicències o excedències per a la cura de menors o persones dependents.
Aquesta xifra és clau. Mentre que al sector privat és coneguda la gran diferència entre homes i dones a l’hora d’accedir a aquest tipus de prestacions, a l’Administració Pública el dada és desconeguda.
Per a aquest sindicalista, a més, el fet que al privat hi hagi més jornades parcials entre homes que entre dones pot respondre principalment a que aquest tipus de jornades no estan mediades pel factor gènere i sí per l’interès del professorat novel per entrar al mercat laboral i guanyar mèrits. Les jornades parcials són menys sol·licitades que les completes i és més senzill començar a treballar en elles.
En qualsevol cas, i atenent a les xifres generals, les dones són les que més mitges jornades tenen i les que més sol·liciten reduccions de jornada per a la cura de menors o persones dependents. Al sector educatiu, tant públic com privat, no hauria de ser diferent la situació. Això no només impacta en salaris reals més baixos, sinó en la cotització a l’hora de arribar a la jubilació.
L’Institut Nacional d’Estadística també ofereix alguna informació relacionada amb les diferències salarials entre homes i dones al sector educatiu. Tot i que no es tracta d’un dada massa fina, ofereix una visió clara, hi ha diferències importants entre les guanys de uns i altres.
La bretxa salarial mitjana a l’educació no ha parat de créixer des de 2009
Segons les últimes dades de l’INE, de 2022, hi havia una diferència de 3.000 euros anuals a favor dels homes que desenvolupen la seva feina dins de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE 2009) en el capítol d’educació. El problema d’aquest dada és que està influïda per una gran quantitat de factors: l’etapa educativa, el tipus de contracte (fix o no), la jornada laboral, etc.
En qualsevol cas, segons l’INE, el 2008 la diferència entre homes i dones va ser de menys de 900 euros. El 2009, de 780. Un any després, amb la crisi econòmica ja a sobre de l’economia espanyola, va pujar fins als 2.600 euros. La xifra més baixa des d’aleshores fins al 2022 va ser la de 2018, amb 1.300 euros.
