El 22 de febrer es celebra el dia de la igualtat retributiva i el 8 de març el dia de la dona treballadora. Totes dues dates són una nova oportunitat per seguir denunciant, com sostenen els sindicats, que calen mesures específiques a les empreses i de caràcter social per acabar amb la xacra de la bretxa salarial. Els càlculs apunten que al ritme al qual està disminuint la bretxa salarial, el sou no serà paritari fins al 2050. Amb dades de 2018 (les darreres disponibles), a Catalunya la bretxa salarial del salari mitjà anual es va situar en un 22,17%, gairebé un punt per sobre de la mitjana estatal. Per tant, les dones cobrem 6.350 euros l’any menys que els homes, el que suposa 529 euros mensuals de diferència. Així ho assegura l’informe “Bretxa salarial: igual retribució per feines d’igual valor”, elaborat per la Secretaria d’Igualtat de la UGT de Catalunya.
A més, si per franges s’observa que la bretxa és més baixa entre les persones joves, no és per una millora de la situació de les dones joves, sinó per una pitjor situació dels homes joves respectes els homes més grans. A banda l’edat, també hi ha diferències per origen. Entre les persones de nacionalitat espanyola, la bretxa de l’any 2018 era del 23,35%. Entre les de nacionalitat estrangera del 17%. També per una pitjor situació dels homes estrangers respecte als homes de nacionalitat espanyola. No pas per una millor situació de les dones estrangeres respecte a les de nacionalitat espanyola. Dones que normalment també assumeixen treballs no regularitzats que no entren per tant en aquestes estadístiques. De fet, com explicàvem en aquest reportatge, oficialment hi ha 319.000 treballadores de la llar donades d’alta a la Seguretat Social. Però l’INE té recollides 580.500 persones que es dediquen professionalment a les tasques de cures i de la llar. Així, parlem de 261.500 persones que no estan registrades, que treballen, per tant, sense contracte. I sovint, com seguíem explicant en aquest reportatge, el cas de les dones treballadores de les cures en situació de precarietat és sovint, també, el cas de dones migrades que treballen sense contracte.
La bretxa és del 36,79% en el cas de les ocupacions que necessiten menys qualificació, del 27,22% en el cas de les de qualificació mitjana i del 17,95% en el cas de les més qualificades. Conseqüentment, l’any 2019, un 71,90% de les dones van tenir ingressos per sota de dues vegades el Salari Mínim interprofessional (SMI). Aquest percentatge és 10 punts menys en el cas dels homes. Des del sindicat CCOO apunten en aquest sentit que és per això que l’augment de l’SMI i de les prestacions i pensions mínimes contribueixen a disminuir la Bretxa Salarial.
Des de la UGT també denuncien que “tot i la impossibilitat de treballar amb dades actuals que ens permetin avaluar adequadament l’impacte de la pandèmia, l’empitjorament de tots els paràmetres que registra el nostre informe ens permeten afirmar que aquesta crisi té cara de dona i que la pandèmia intensifica la desigualtat estructural i les bretxes laborals que ja existien abans i que ara s’accentuen molt més”.
Per fer aquesta afirmació es sustenten en dades com ara que a les dones se’ls hi apliquen més expedients de regulació d’ocupació que als homes (entre un 1 i un 3,5% més). També són les més afectades per la temporalitat i la parcialitat, ja que 3 de cada 4 contractes de jornada incompleta estan signats per dones. La jornada parcial és la que té més bretxa respecte a la jornada completa, i la parcialitat és una característica típica de les dones.
A banda dels contractes que es creen són més precaris i més parcials, pel que fa als contractes que es destrueixen són llocs de treball ocupats un 15% més per dones que homes.
Com ja s’ha anat veient al llarg de tot l’any de pandèmia, els sectors més afectats són els serveis essencials, que són els que tenen més presència femenina i que ja de per si són més precaris per la divisió sexual de la feina. L’estudi també explica que les dones estan fortament segregades ocupacionalment, és a dir, hi ha una concentració més elevada de dones en determinades ocupacions: segons les dades de l’EPA del 2019, el 81,7% de les dones ocupades ho estem en tan sols quatre (de les nou) tipus d’ocupacions, davant el 46,7% dels homes, que presenten més diversificació ocupacional. Aquestes quatre categories són personal de serveis de restauració, personals, protecció i venda; personal tècnic i professional científic i intel·lectual; personal comptable, administratiu i d’oficina; ocupacions elementals. Hi ha ocupacions amb salaris més baixos i on la bretxa és més gran. I si distribuïm els salaris segons franges d’ingressos, la bretxa entre dones i homes que cobren salaris més baixos és més gran que la bretxa de les persones que cobren els salaris més elevats. I gairebé 6 de cada 10 persones que cobren menys de mil euros són dones.
La pandèmia també ha afectat de manera més greu i directa a les dones pel fet que s’ha solapat amb la necessitat de les cures familiars, que majoritàriament recau en les dones. Així, l’impacte econòmic i social de la covid-19 recau en les dones i empitjora les condicions de vida, ja que “són elles les que es troben en una situació de vulnerabilitat, les que tenen un treball precari, les que treballen a l’economia submergida, les que tenen ingressos escassos i/o intermitents, les que no tenen un habitatge assequible i adequat”, denuncien.
Ser mare es penalitza
La bretxa salarial augmenta especialment a partir dels 35 anys i en endavant. L’inici de l’edat reproductiva i les necessitats de conciliació, que segons els rols de gènere imposats socialment estan associats a les dones, fa que moltes dones estiguin parcialment ocupades en el mercat laboral remunerat o bé que en desapareguin durant els anys amb necessitats de conciliar.
Les dades afirmen que tenir família és una causa clara d’abandonament del mercat laboral entre les dones. Les taxes d’ocupació de dones i homes sense fills se situen en un 85,0% per a ells i un 72,1% per a elles. En canvi, quan tenen fills, la taxa augmenta fins al 89,2% entre els homes i baixa fins a un 68,6% en les dones. Per tant, tenir filles i fills és un factor d’inserció laboral per a ells i d’abandonament per a elles.
Encara que les dones no abandonin completament el mercat laboral, hi dediquen menys hores que els homes, i no sempre de forma voluntària. Estan “menys presents i menys disponibles” en el mercat laboral remunerat. Tenir filles i fills penalitza a les dones en el mercat de treball i beneficia els homes.
Pel que fa a les excedències per tenir cura de filles i fills a Catalunya el 2018 el 92,85% les van agafar les dones, i només el 7,15% els pares o progenitors diferents de la mare biològica. A totes les províncies més del 90% d’aquestes excedències les van agafar les dones. Tot i que el percentatge de dones que agafen excedències per cura està al voltant del 90%, sí que és cert que a Tarragona és on el percentatge d’homes que les agafen és més alt, d’un 9,01%, mentre que el més baix és a Lleida amb un 4,92%.
D’altra banda, segons dades de l’EPA, un 22,5% de les dones enquestades va reduir el nombre d’hores treballades per a la cura de fills. Entre els homes, la xifra va ser d’un escàs 3,3%. Les dades també mostren que és a partir de l’edat reproductiva quan les dones decideixen reduir el temps de treball remunerat.
Quant als contractes a temps parcial, com ja hem dit abans, aquesta és una modalitat que majoritàriament és emprada per dones, ja que 7 de cada 10 contractes a temps parcial estan signats per dones. Segons les enquestes, el motiu de fer servir aquesta modalitat de contractació entre el 63,6% de les dones de 35 a 44 anys és la necessitat de tenir cura de persones dependents (vegeu gràfic). En canvi en la franja d’edat de 45 a 54 anys hi ha un 47,2% d’homes davant d’un 18,1% de dones.
La bretxa en el complement salarial puja fins al 30,34%
El salari brut està compost pel salari base més una sèrie de complements, hores i pagues extres. El 2018 a Catalunya, el salari base mensual que van cobrar les dones va ser un 1,1% inferior al dels homes per les causes abans esmentades: ocupacions amb sous més baixos, menys hores treballades per conciliar, etc. La bretxa en el cobrament de complements salarials va ser del 30,34%, el doble que la bretxa en el salari base. Elles van cobrar, de mitjana, 422,36 euros al mes en concepte de complements salarials, mentre que per aquest mateix concepte ells van cobrar 606,30 euros mensuals. Per tant, de mitjana, si hi afegim els complements salarials i altres “extres” la bretxa total mensual augmenta fins a un 19,88%.
Les dones, en general, no reben tants complements com els homes. Els complements salarials suposen un 24,51% i un 28,19% del salari brut mensual de dones i homes respectivament. Per tant, la remuneració variable fa augmentar molt la bretxa salarial.
Des de la UGT denuncien que en els complements salarials manca una perspectiva de gènere i van moltes vegades associats a feines masculinitzades per ser complements de penositat, toxicitat o perillositat. Aquí no es tenen en compte les habilitats, les capacitats i altres característiques que tenen les feines majoritàriament ocupades per dones. Les feines i tasques feminitzades estan menys valorades, i no s’acostuma a aplicar-hi complements. Molts altres complements també estan associats a la presència al lloc de treball. En aquest sentit, la conciliació dificulta l’accés a aquesta mena de complements. En aquest sentit, el pagament en concepte d’hores extraordinàries és un 66,55% superior en els homes.
