La Generalitat de Catalunya gestiona 16 residències de gent gran. 776 treballadores i treballadors integren la plantilla d’auxiliars de geriatria daquests centres de titularitat pública. La temporalitat és senyal d’identitat, i arriba al 87,5% del total, amb 97 persones contractades com a personal fix i 679 com a personal temporal, segons dades ofertes pel Departament de Drets Socials, responsables d’aquestes residències i les seves plantilles respectives.
El 30 de desembre passat entrava en vigor la llei 20/2021 de mesures urgents per reduir la temporalitat en l’ocupació pública per sota del 8%. Amb l’aprovació d’aquesta norma, es reservaran concursos de mèrits, i no només oposicions, per a llocs de treball que hagin estat ocupats temporalment durant almenys cinc anys. Aquesta llei recull el reconeixement de convertir en fixes aquelles places –que no persones– de treball ocupades per personal temporal, encara que els criteris encara estan per definir.
La Unió Europea avisa de l’abús de la temporalitat al sector públic des de fa més de 20 anys, amb la directiva 1999/70/CE. Però no cal remuntar-se fins fa dues dècades. El juny passat, el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea va tornar a estirar les orelles a Espanya i va aclarir que l’abús dels contractes d’interins a Espanya és contrari al dret comunitari. Són diverses també les sentències del Tribunal Suprem en què s’adverteix que els interins que superin els tres anys es troben en frau de llei.
Els col·lectius d’interins denuncien que, després d’anys reivindicant el dret a accedir a una plaça fixa, les oposicions per a aquestes places s’han continuat convocant mentre el Govern i les comunitats autònomes estaven en ple procés d’elaboració de sengles normatives, tant a nivell nacional com a nivell autonòmic. El Parlament de Catalunya encara està immers en el procés de discussió d’esmenes per a la nova llei d’estabilització d’empleats temporals a l’Administració Pública.
Un exemple d’aquestes oposicions són les del 18 de desembre passat, dia en què es va celebrar a Catalunya la primera prova de la convocatòria per a auxiliar de geriatria. Aquestes oposicions no es convocaven des de l’any 1999. Per a aquest procés selectiu estaven convocades 1.496 persones per a 458 places ofertes. Van assistir a aquesta primera prova 1.068 aspirants. Una de les principals denúncies d’aquests col·lectius és que, quan es va fer pública la convocatòria esmentada, la no superació de l’examen implicava la pèrdua del lloc de treball, ja que no es recollia la possibilitat de concurs de mèrits, del qual podrien beneficiar-se les persones que fa anys que ocupen un lloc amb contracte temporal. De moment, no hi ha dates noves per a aquest procés d’oposició.
Ruth Gras, presidenta de l’associació d’Interins de Catalunya (PIC), assegura que estan lluitant des del 2015 per fer fixos els treballadors i les treballadores en abús de temporalitat. Per això, han portat la seva lluita al Congrés, als parlaments autonòmics i també a Europa. “Hem assistit a més de 100 reunions, elaborat dossiers legals, ens hem reunit amb experts en legislació pública, amb polítics de tota ideologia, hem estudiat i fins i tot fet una feina que no ens correspon, perquè hi ha els polítics i els sindicats?”, es pregunta. Gras és treballadora social i fa més de 15 anys que treballa com a interina.
“Ara han recuperat una de les nostres demandes inicials, el concurs de mèrits, però aquesta demanda es remunta als primers passos del nostre recorregut, quan no en sabíem res, ara que sabem que tant Europa com el Tribunal Suprem avalen el dret a la fixesa, ens ofereixen des d’administracions i sindicats aquests concursos de mèrits que al seu dia ens van negar. Però volem un pas més”, remarca Gras. Una vintena d‟associacions i plataformes de treballadors temporals de l’Administració Pública reclamen dos conceptes bàsics; fixesa i justica. Se senten abandonats per administracions i sindicats.
Des del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, de qui depenen les auxiliars de geriatria, asseguren que el seu objectiu és consolidar una plantilla que arribi als 555 efectius fixos, per capgirar així aquesta interinitat que supera el 87%. “L’objectiu del departament és assegurar la màxima estabilització de la plantilla i el màxim nombre de persones amb una vinculació fixa. En aquest sentit, la convocatòria del desembre passat busca contribuir a la reducció de la temporalitat en la categoria d’auxiliar de geriatria”, aclareixen des de Drets Socials.
Dones més grans de 55 anys
Jorge Sánchez, delegat sindical de IAC-CATAC (Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Administració de Catalunya) assegura que el 70% de la plantilla d’auxiliars de geriatria són dones més grans de 55 anys que fa anys que encadenen contractes temporals. “Hem consultat molts experts en la matèria que ens animen a continuar lluitant, ens diuen que a la llarga acabarem guanyant”, assegura Sánchez. I això és el que han intentat demanar al Parlament català: “Com altres vegades, aquest Parlament ha mirat més cap a Europa que cap a Madrid, ara els demanem que siguin valents, que mirin cap a Europa i considerin tirar endavant una llei de consolidació de l’ocupació per a aquestes persones”, remarca el delegat sindical.
Tant Ruth Gras com Jorge Sánchez, tots dos representants de diferents col·lectius d’interins, coincideixen que gràcies a la seva lluita s’han aconseguit molts avenços. “Abans, tant administració com sindicats només volien parlar d’oposicions, ara ja han introduït el concurs de mèrits, però necessitem que les persones que fa anys que exerceixen la seva feina de manera professional i amb total entrega, tinguin reconeguts els seus drets i no siguin enviades al carrer amb indemnitzacions ridícules”.
L’incompliment de les directives europees suposa multes econòmiques per als Estats membres. A més, aquests incompliments també poden suposar un problema per al lliurament dels fons Next Generation. Raó que esgrimeix Ruth Gras per afirmar que “les auxiliars de geriatria, les treballadores socials i altres interins” seran “l’assignatura suspesa amb què Espanya passarà de curs”.
Aquest és un article traduït de La Marea.
