Les negociacions de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de Caixabank avancen quan falta poc per complir-se el període de 30 dies en què s’han de finalitzar. A poc a poc s’acosten posicions. Caixabank, va obrir aquest procés amb la pretensió de reduir la plantilla en 750 persones. L’excedent, segons va manifestar, procediria en la seva major part dels treballadors procedents de l’antiga Banca Cívica.
En el moment actual de la negociació les dues parts, l’empresarial i la sindical pugnen pels matisos. Així, la proposta de la direcció de l’entitat bancària era inicialment acomiadar els treballadors excedents si finalment no hi havia prou voluntaris. Després de diverses reunions s’ha acordat que les baixes siguin acceptades pels afectats, però amb mecanismes, encara no pactats, que impliquin fórmules de prejubilació encara no fixades, però que impliquen garantir als que marxin una part del salari fix brut fins als 63 anys, edat a partir de la qual podrien acollir-se al subsidi de desocupació. Les edats a partir de les quals els operaris podrien acollir-se corresponen a les persones nascudes els anys 1958, 1959 i 1960, que tindrien actualment 57, 56 i 55 anys respectivament.
Entre la part social i la part empresarial hi ha encara, com s’ha dit abans, alguns serrells a polir: els imports de les indemnitzacions en els casos que els treballadors que decidissin acollir-se o les aportacions als plans de pensions dels treballadors que es prejubilin.
L’escull més gran que queda per resoldre, segons fonts dels sindicats presents a la negociació és la intenció expressada per l’empresa d’eliminar el que es coneix com ajut per a fills i filles. L’empresa ha retirat aquest punt, però, els sindicats temen que la idea, que pretén reduir costos, només canviï de nom d’acord amb la idea empresarial de cercar un canvi de model.
Queda un altre escull important que és el mecanisme de realització de la mobilitat territorial, un sistema que la direcció del banc vol aprovar per aconseguir reequilibrar les zones on hi ha excés de personal i els indrets on falten treballadors.
Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, es mantenen en la seva tesi en el sentit global que les mesures siguin voluntàries, que hi hagi indemnitzacions suficients als que hagin de plegar. A més, reclamen que la mobilitat territorial serveixi per reduir les carències de personal que es donen en algunes zones.
