El sistema educatiu públic té una tasca assignada com a anivellador social. En la teoria, ha d’equiparar totes les persones que estudien, independentment dels seus orígens, i permetre’ls igualtat d’oportunitats en la carrera educativa i laboral.
“És l’eina principal per trencar el cercle de la pobresa i neutralitzar els efectes més negatius de la pobresa infantil”, diu sobre l’educació l’Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil del govern espanyol. Amb tot, les dades que presenta l’organisme estatal demostren que l’herència familiar determina el futur educatiu dels infants.
Només un 32% dels infants amb progenitors amb nivell educatiu baix n’assoleixen un d’alt, mentre que el percentatge augmenta al 75% a les llars amb família de nivell escolar alt. El 45% dels nens i nenes amb pares a l’esglaó més baix del sistema educatiu es mantenen es queden al mateix nivell i no progressen en l’àmbit acadèmic.
En canvi, el desenllaç dels infants amb progenitors amb nivell educacional mig sí que és més procliu a funcionar com a ascensor social. El 61% supera l’escalafó educatiu al qual van arribar els seus pares i mares, un 29% l’iguala i només un 10% el redueix.
“La funció equitativa i compensadora del sistema educatiu espanyol actual no neutralitza per complet el pes dels orígens socioeconòmics en els resultats i trajectòries de l’alumnat”, assumeix l’òrgan governamental al seu informe. “Persisteix la transmissió intergeneracional del desavantatge educatiu”, reconeix.
L’executiu espanyol assegura, a través de l’Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil, que “l’increment previst del 139% al projecte de pressupost per al Ministeri d’Educació i FP té com a un dels objectius principals la promoció de l’equitat”.
L’Alt Comissionat considera que la inversió en la primera etapa educativa, dels zero als tres anys, és “la que ofereix més garanties” perquè té el potencial de “protegir l’alumnat de l’abandonament educatiu primerenc i la repetició de curs en etapes posteriors”.
Més taxa d’abandonament i repetició
La repetició de cursos o l’abandonament del sistema educatiu “afecta desproporcionadament” als estudiants fills de famílies més pobres, reconeix l’Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil al darrer informe.
El 49% de l’alumnat que pertany al primer quartil més pobre de l’Estat espanyol ha repetit algun curs en acabar l’ESO. El percentatge disminueix al 35%, 22% i 9% entre la resta de quartils, repetint la progressió de com més riquesa més èxit acadèmic. El quintil més desafavorit econòmicament supera en 12,4% la mitjana estatal de taxa d’abandonament educatiu primerenc, que és del 17,3%.
Hi ha una estreta relació entre el recorregut educatiu d’una persona i els ingressos que té
Entre les raons del menor succés acadèmic dels estudiants fills de famílies pobres hi ha les condicions lligades a l’estudi. El 20% del quartil més pobre no disposa un ordinador a casa per fer els deures, situació que només es dóna al 2% de les llars més benestants.
Així mateix, la despesa mitjana en educació de les llars més riques de l’Estat gairebé arriba als 3.000 euros anuals, mentre que la mitjana és de 1.500€ i la del quintil més pobre voreja els 500€. L’Alt Comissionat calcula que la despesa en llibres de text suposa un 31,1% del total de despesa educativa d’una llar del quintil més desafavorit, mentre que la mitjana de l’estat és del 9,3%.
Nivell educatiu i pobresa
El graó del sistema d’educació fins al qual arriba una persona no necessàriament ha de marcar el seu esdevenir financer o social. Ara bé, nombroses dades demostren la relació entre el risc de pobresa i el nivell d’estudis de la llar familiar i el de la mateixa persona, un cop esdevé adulta.
Segons les dades de l’Alt Comissionat, el 22% dels adults que van créixer en una llar amb nivell educatiu baix es troben ara en risc de pobresa. La xifra és del 15% entre els qui van tenir progenitors amb nivell intermedi i del 12% els fills i filles de parents amb nivell alt.
Les dades són encara més greus pels qui avui dia són infants. El 51,8% dels que tenen pares amb els estudis més inferiors, és a dir un de cada dos, es troben en risc de pobresa. La mateixa situació la pateix el 37,1% dels petits amb pares al graó acadèmic mitjà i només un 11,7% dels descendents de persones amb estudis del nivell més alt.
Per a l’edat adulta, entre els 18 i 64 anys, el 33,3% de la població espanyola amb els dos nivells d’educació més baixos estan en risc de pobresa relativa segons les dades de 2018. És el cas del 21,8% de qui va arribar a l’educació intermèdia i només del 9,7% amb el màxim escalafó acadèmic.
Més estudis, més ingressos
Independentment de l’herència educativa dels progenitors, les estadístiques mostren que hi ha una estreta relació entre el recorregut educatiu d’una persona i els ingressos que té. La diferència multiplica per 2,77 el que rep una persona graduada amb màster o llicenciatura universitària respecte del que ingressa algú amb estudis inferiors a l’educació secundària de primera etapa.
Deixant de banda la bretxa salarial de gènere del 18%, una persona sense estudis secundaris té, de mitjana a l’Estat espanyol, uns ingressos anuals de 8.440€. En el cas d’haver completat l’educació secundària el valor augmenta a 13.120€, és de 19.398€ en el cas de diplomats i graduats universitaris o de 23.448€ per a qui té un màster o llicenciatura universitària.
Les taxes d’atur també reporten una clara relació amb el nivell acadèmic de la població. Amb les dades del tercer trimestre del 2020, el 34% de la població sense els estudis primaris completats buscava feina sense èxit. Era el cas del 20,8% dels qui tenen l’ESO i només l’11% dels graduats superiors.
Les estadístiques mostren una gran diferència de gènere, amb més dones a l’atur que homes, i generacional, amb més aturats entre les franges d’edat més joves. Ara bé, en tots els casos es repeteix la gradació que l’atur disminueix segons augmenta el nivell educatiu.
