L’economia social fa evident que la societat ha de construir-se des de la participació i integració de totes i tots. S’alimenta de valors com l’ajuda mútua, la responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat. A Espanya, compta amb el paraigua jurídic de la Llei d’Economia Social.
El 20 de desembre de 2020 Espanya va cedir el testimoni a Portugal en la Presidència del comitè de seguiment de la Declaració de Luxemburg i va donar per culminat el programa de l’Agenda de Toledo 2020 sobre economia social i solidària.
Es preveu que la Comissió Europea presenti el seu Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social a la fi d’enguany. Aquest pla busca fer costat a les empreses i actors de l’economia social perquè iniciïn, ampliïn, innovin i creïn llocs de treball dignes. La finalitat última és que, sense perdre competitivitat empresarial, la persona passi a ser el més important.
L’economia social pretén actuar de manera transversal i amb una visió a llarg termini per a dignificar el treball de dones i homes, prestant especial atenció als col·lectius vulnerables.
La difusió dels valors de l’economia social ha permès que tant les institucions europees com els governs nacionals, les organitzacions sindicals i empresarials i la resta dels agents socials, hagin assumit la necessitat de convertir aquests valors en una manera de dignificar el treball.
Economia social i pandèmia
En aquesta pandèmia algunes empreses han demostrat que, si es conjuminen esforços per a generar ocupació i cobrir les necessitats socials i col·lectives mantenint l’enfocament empresarial, es genera un nou model de desenvolupament econòmic sota l’empara de l’economia social.
Es poden especificar diversos exemples clars sorgits durant el confinament, on l’economia social ha estat protagonista. Sectors com el del comerç de frescos van haver d’adaptar-se a les necessitats de molts dels seus clients, que no podien sortir de casa. Els empresaris i empresàries van innovar els seus negocis per a poder distribuir els seus productes i mantenir els llocs de treball. Aquest canvi els va permetre, d’una banda, continuar atenent un col·lectiu de clients format per persones dependents, que no podien accedir als comerços, d’altra banda, incrementar la seva oferta de serveis a través del lliurament a domicili i, a més, en alguns casos, realitzar noves contractacions per a oferir aquest servei.
Els mercats municipals han donat prioritat a les persones, dignificant els llocs de treball, sense entrar a utilitzar la figura de l’ERTO com a única solució, alhora que atenien les necessitats dels consumidors.
El sector agroalimentari de Canàries, format principalment per empreses d’economia social, cooperatives i societats agràries de transformació, es va veure obligat a mantenir el proveïment de la zona. Això va generar un compromís entre els treballadors i treballadores del sector que va ser més enllà de la venda de productes: se sentien responsables de no deixar desproveïts als ciutadans. Pel que, a través dels seus llocs de treball i del seu compromís laboral, es va cobrir la necessitat col·lectiva de proveir d’aliments a la població.
Fins i tot en el sector financer hi ha hagut una forma diferent d’actuar davant aquesta crisi. En aquesta època de pandèmia, les entitats financeres, constituïdes jurídicament com a empreses d’economia social, han ofert fons i finançament en condicions favorables, així com, no han tancat oficines, ni han aplicat ERTE massius, donant prioritat a dignificar els llocs de treball, mantenint i fins i tot ampliant el nombre d’oficines comercials per a garantir un servei financer sanejat.
Un nou rumb per a la societat
La Llei d’Economia Social dóna reconeixement i millor visibilitat a l’economia social i li brinda una major seguretat jurídica en definir què és l’economia social i establir els principis que han de regir a les entitats que la conformen. A més, considera d’interès general promoure, estimular i desenvolupar les entitats de l’economia social i les seves organitzacions representatives.
En la Conferència General de l’Organització Internacional del Treball de 2002 es va produir el reconeixement de les cooperatives (precedent immediat de l’economia social) com a organitzacions creadores d’ocupació, a més de contribuïdores a la mobilització de recursos i la generació d’inversions, enfortint l’economia.
En aquesta trobada també es va parlar de com la globalització havia generat noves pressions, problemes, reptes i oportunitats per a les cooperatives. Aquest fenomen ha fet necessàries noves formes de solidaritat, que facilitin una distribució més equitativa dels beneficis de la globalització.
Portar la dignitat a la persona i al treball
Dignificar el treball amb l’economia social permet crear i desenvolupar activitats generadores d’ingressos, però també d’ocupació decent i sostenible, dissenyant noves capacitats en recursos humans i gestió empresarial, i fomentant l’educació i la formació de les persones.
Quan es parla d’economia social es parla, entre altres, d’entitats, empreses i organitzacions que, inspirades per la solidaritat, responen no sols a les necessitats dels seus socis i clients, sinó també als de la societat en general, també les dels grups més desfavorits, amb la intenció d’aconseguir la seva inclusió social.
En conclusió, l’economia social és un model empresarial basat en valors i compromisos amb l’entorn, que contribueix al desenvolupament sostenible en l’econòmic i el social de tots els sectors, dignificant el treball i donant protagonisme a les persones. Així, en aquest segle XXI, parlar d’economia social és parlar de sostenibilitat, viabilitat i ocupació digna a llarg termini, que són necessaris per a la consecució real dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, tan desitjats a escala mundial.
Aquest és un article publicat originalment a The Conversation
