La crisi econòmica ha erosionat les condicions laborals i de vida dels treballadors immigrants molt més del que ho ha fet amb els autòctons, de manera que quan acabi l’actual crisi serà molt més difícil que del que ho ha estat fins ara fins ara la requalificació professional i integració laboral. Aquesta és una conclusió de l’estudi “Crisi, Ocupació i immigració a Espanya. Una anàlisi de les Trajectòries laborals”, realitzat pel Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (Quit) de la UAB. Estudi que ha comptat amb el suport de l’Obra Social de La Caixa.
El treball, que s’editarà en llibre, constata que la lenta convergència que en l’època de bonança econòmica s’havia produït entre les condicions laborals dels treballadors autòctons i els immigrants ha fet, marxa enrere amb la crisi. “Es tracta d’un treball que, d’alguna manera és continuació d’un altre que vam fer fa dos anys i que marcava un cert acostament entre en l’àmbit laboral entre els treballadors immigrants i els autòctons” explica, Òscar Molina, un dels seus autors.
Segons les conclusions de l’estudi, “s’ha produït una erosió molt forta de les condicions de treball que tenen les persones estrangeres, de forma que hi ha un perill clar d’estigmatització en cas que aquesta distància es mantingui o augmenti”, diu Molina.
El treball compara la situació dels treballadors estrangers amb la dels autòctons. De la comparació en surten dades significatives. Per exemple, la desocupació de llarga durada afecta en un 51,4% als treballadors immigrants, mentre que entre els autòctons arriba al 34,7%.
“En l’estudi hem volgut filar prim i em mirat si el deteriorament laboral afecta igual a homes o a dones”, diu Molina. El resultat és que les dones han patit menys l’atur, i per tant el deteriorament de la seva situació econòmica. Això és deu a que aquestes dones acostumen a treballar en el sector serveis “i especialment en l’àmbit de l’atenció a les persones” i aquest tipus de feines s’ha mantingut més que les industrials, diu Molina. Tot i això els salaris s’han deteriorat també en aquest segment.
Marroquins i romanesos
La crisi no ha afectat igual a tots els immigrants. Els que ho passen més malament, segons l’estudi són els marroquins, seguits dels romanesos. Les raons d’aquesta situació son la baixa qualificació d’aquestes col·lectius, on hi havia molts treballadors de la construcció, que d’altra banda són els majoritaris entre els aturats de llarga durada.
Els que millor suporten la crisi són els immigrants d’origen sud-americà i, d’entre aquests, els peruans. La raó que explicaria aquesta situació és doble. Per una banda, genèrica, vinculada amb la facilitat d’integració que suposa tenir una llengua i cultures semblants. Però hi ha una segona explicació i aquesta és “que aquest grup va ser dels que va emigrar a Espanya fa més temps, i estan més assentats. I en segon lloc al component femení d’aquesta primera emigració, que d’una banda tenia un nivell cultural i professional mitjà – alt, cosa que ha facilitat la creació de xarxes socials i familiars que han amortit un xic els efectes de la crisi”, indica Molina. Els argentins segueixen en la classificació dels treballadors que millor suporten l’estancament econòmic.
El treball destaca també que s’ha produït una polarització entre autòctons i immigrants en el mercat de treball. En el sector de millor feina hi ha el 48 per cent dels treballadors locals, mentre que el 52 per cent es caracteritza per estar o aturat o en feines amb pitjors condicions laborals i poques expectatives de mobilitat ascendent.
Alternatives, retorn o treball informal
Els treballadors estrangers han reaccionat a la crisi amb dues estratègies. Una és, en funció de les possibilitats, el retorn als seus països d’origen, cosa que ha passat especialment amb els equatorians. Els que han restat a l’Estat espanyol, hagin perdut la feina o no, han vist com es deterioraven les seves condicions laborals i econòmiques. Per mantenir-se han hagut d’acceptar treballs amb salaris inferiors o intentar trobar noves feines desplaçant-se pel territori. Els que s’han pogut recol·locar ho han fet en feines pitjors i majoritàriament temporals.
El fet que s’acceptin condicions salarials menors s’explica per la temença dels immigrants a quedar fora de la Seguretat Social perquè entrar en l’economia informal podria posar en perill l’estada legal al país.
L’estudi constata la necessitat de desenvolupar noves polítiques d’ocupació sobre aquest col·lectiu que permetin el manteniment de rendes i la formació, si bé els investigadors lamenten que l’actual escenari va en sentit contrari per la disminució de taxes de cobertura de la prestació i subsidis per atur, i les polítiques actives amb un menor finançament.
Si no s’apliquen polítiques actives que recuperin l’activitat dels treballadors immigrats, els autors de l’estudi creuen que el problema es pot enquistar perquè amb l’atur de llarga durada es perden acceleradament les competències professionals, cosa que faria més difícil la reincorporació a la feina activa, i tot plegat produiria un efecte s’estigmatització i d’aïllament social molt indesitjable.
Alternatives, retorn o treball informal
Els treballadors estrangers han reaccionat a la crisi amb dues estratègies. Una és, en funció de les possibilitats, el retorn als seus països d’origen, cosa que ha passat especialment amb els equatorians. Els que han restat a l’Estat espanyol, hagin perdut la feina o no, han vist com es deterioraven les seves condicions laborals i econòmiques. Per mantenir-se han hagut d’acceptar treballs amb salaris inferiors o intentar trobar noves feines desplaçant-se pel territori. Els que s’han pogut recol·locar ho han fet en feines pitjors i majoritàriament temporals.
El fet que s’acceptin condicions salarials menors s’explica per la temença dels immigrants a quedar fora de la Seguretat Social perquè entrar en l’economia informal podria posar en perill l’estada legal al país.
L’estudi constata la necessitat de desenvolupar noves polítiques d’ocupació sobre aquest col·lectiu que permetin el manteniment de rendes i la formació, si bé els investigadors lamenten que l’actual escenari va en sentit contrari per la disminució de taxes de cobertura de la prestació i subsidis per atur, i les polítiques actives amb un menor finançament.
Si no s’apliquen polítiques actives que recuperin l’activitat dels treballadors immigrats, els autors de l’estudi creuen que el problema es pot enquistar perquè amb l’atur de llarga durada es perden acceleradament les competències professionals, cosa que faria més difícil la reincorporació a la feina activa, i tot plegat produiria un efecte s’estigmatització i d’aïllament social molt indesitjable.
Cau la població d’origen estranger a Catalunya
D’altra banda, a Catalunya la crisi ha suposat una forta caiguda de l’ocupació entre la població estrangera en edat de treballar, segons un estudi realitzat pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) de CCOO de Catalunya corresponent a 2014.
Amb dades del 2014 s’ha produït a Catalunya una reducció de 72.496 empadronats estrangers, un 6,3% en termes relatius. Es tracta de la reducció més important produïda fins el moment.
Aquesta important reducció d’empadronats de nacionalitat estrangera s’explica, en bona part, pel molt fort increment de les concessions de nacionalitat durant l’any 2013, que gairebé tripliquen les de l’any anterior. Cal aclarir, però, que les raons d’aquest gran increment de les nacionalitzacions són de tipus administratiu. El 2013 s’han aprovat moltes sol·licituds el procés de les quals havia estat aturat entre el 2010 i el 2012. La dada del 2013 és, doncs, el resultat de l’acumulació d’expedients, molts dels quals, en cas d’haver seguit els terminis previstos, s’haguessin resolt en anys anteriors.
Entre el 2007 i el 2013 la població ocupada estrangera s’ha reduït en un 43,8%, el triple que la població ocupada de nacionalitat espanyola (-13,7%). En el cas de la població extracomunitària aquesta pèrdua d’ocupació arriba al 51,6%, segons l’estudi del centre sindical.
nyola (-13,7%). En el cas de la població extracomunitària aquesta pèrdua d’ocupació arriba al 51,6%, segons l’estudi del centre sindical.
