El tercer trimestre s’ha vist marcat per la incertesa internacional i el context inflacionari. El creixement del mercat laboral ha estat més tímid de l’habitual amb 77.700 nous treballadors mentre que l’atur ha augmentat en 60.800 persones fins al 12,67%, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA). A Catalunya, ha pujat en 4.700 persones, un 0,02% fins a arribar al 9,31%, és a dir, 365.200 aturats.
Per sectors, entre juliol i setembre l’ocupació ha augmentat en serveis (430.400 persones), en indústria (81.700) i en construcció (35.200) mentre que en agricultura s’ha reduït (-32.500). A més, ha augmentat en 52.300 persones en el sector públic i 25.400 en el sector privat.
La reforma laboral redueix la temporalitat
L’INE també mostra que entre juliol i setembre la temporalitat ha caigut a mínims amb un 20,2%. A més, el còmput total marca registres que no es veien des de l’any 2008 i que no s’havien aconseguit en prepandèmia amb 20,54 milions de persones treballant i menys de tres milions d’aturats (2,98 milions). El creixement anual ha estat de 514.700 persones, un 2,57%. A Catalunya, les persones treballant se situen en 3.599.900 persones, xifra que no s’assolia des del 2008, de fet, no superava la barrera dels 3,2 milions des del segon trimestre de 2019. L’ocupació indefinida ha crescut en 211.200 persones en un sol any i la temporalitat s’ha reduït del 17,8% al 16,4% entre juliol i setembre, un mínim històric.
Des dels sindicats valoren positivament les dades de l’EPA i les lliguen a la reforma laboral. Destaquen la xifra més baixa d’aturats a Catalunya des del 2008 (365.200 persones) i el rècord en ocupació des del mateix any (3.599.900). També posen el focus en la baixa temporalitat, un 16,42%. Des de la UGT demanen uns pressupostos a Catalunya desenvolupats en el Diàleg Social que busquin reforçar l’escut social i millorar l’activitat econòmica. Tornen a sol·licitar una reforma fiscal “justa i solidària”; un augment del salari mínim i dels sous de conveni i la inclusió de les clàusules de revisió salarial, especialment importants en plena inflació. Des de CCOO denuncien el bloqueig de la negociació col·lectiva per part de la patronal i els beneficis acumulats per les grans empreses durant el 2022 “que comporta un greuge significatiu per la situació que pateixen les llars”.
