El creixement exponencial de casos de Covid entre la població jove ha tensat greument l’atenció primària, que ja fa temps que es troba en una situació crítica per la falta de recursos humans i materials. «Aquesta situació no l’hem vist en cap altra onada», explica Núria Villanueva, adjunta d’infermeria del CAP Raval Nord. «En qüestió de cinc dies hi ha hagut un creixement espectacular dels casos de Covid. Estem col·lapsats», diu.
I és que les xifres, a hores d’ara, són força preocupants. Segons les dades del Departament de Salut, els casos actius a Catalunya el passat 2 de juliol eren un total de 24.965, mentre fa dues setmanes eren tan sols de 6.694. Això es tradueix en una incidència els darrers 14 dies de 207,25 per cada 100.000 habitants i una Rt de 2,99. Aquesta última setmana s’han notificat 12.573 nous positius de Covid a tota Catalunya i el risc de rebrot s’ha situat en 978 punts, quan fa tres setmanes (la setmana del 9 al 15 de juny) estava en 83. De moment, la pujada de casos no sembla incidir de manera rellevant en el nombre d’ingressats als hospitals i UCI, sobretot per l’esforç fet en la vacunació i el ritme continuat i accelerat que aquesta està portant.
Tot apunta que la variant índia, l’anomenada delta, altament contagiosa, acompanyada de l’eliminació de les restriccions a l’oci nocturn i de l’excés de confiança de la població, estan darrere d’aquest rebrot, que afecta majoritàriament a persones joves i que ha portat a parlar d’una cinquena onada. «Es tracta de gent jove, la majoria no vacunada, amb una simptomatologia molt lleu. La variant delta dona molta mucositat, cefalees i, a vegades, febre. Són símptomes semblants al refredat, més que no pas a la grip», explica José Carlos Montemayor, infermer del CAP Manso-Poble Sec, que afegeix que aquesta nova onada els ha agafat per sorpresa, «perquè ha vingut molt de cop».
I és que aquesta onada ha agafat als CAP quan tot just començaven a recuperar les visites presencials. «Ens ha atrapat quan començàvem a reprendre la presencialitat i els controls que havíem hagut de deixar de banda amb la pandèmia. De moment intentarem aguantar, però arriba un moment que tampoc ho podem fer tot: estem vacunant, fent diagnòstics i seguiment dels casos, alhora que intentem recuperar la presencialitat i atendre a tota la població crònica. Costa molt mantenir tota aquesta activitat», assenyala Villanueva.
Aquesta darrera setmana, el percentatge de positivitat entre el total de persones testades als centres d’atenció primària s’ha situat entre un 20 i un 50%, una xifra mai assolida fins al moment. «La situació actual és un autèntic tsunami. És la tempesta perfecta», explica Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i metge de família del CAP Les Corts. «Tenim unes dades que no paren d’augmentar i que han provocat situacions molt límit en alguns centres d’atenció primària. Dilluns passat, per exemple, al CAP on treballo es va produir un fet bastant singular: ens vam quedar sense test d’antígens davant l’enorme volum de gent que venia amb símptomes respiratoris», explica.
Segons apunta l’adjunta d’infermeria del CAP Raval Nord, salut pública també està col·lapsada per l’augment exponencial dels casos, fet que ha provocat un retard en el seguiment i traçabilitat dels contactes de Covid positius. Villanueva defensa que treure aquesta tasca a l’atenció primària va ser un error, ja que els gestors Covid ja estaven integrats als equips d’atenció primària, els circuits estaven ben muntats i s’havia guanyat en eficiència i dinamisme. El mateix opina Antoni Sisó, qui assenyala que el rastreig i traçabilitat de contactes forma part de la funció comunitària de l’atenció primària. «Nosaltres coneixem el pacient i el seu entorn, de manera que estem en la millor posició per dur a terme aquesta tasca», diu.
La vacuna i el seu efecte en el relaxament de la població
Davant la nova onada de la Covid, Sisó considera que caldria fer una passa enrere en la desescalada, recuperant les mascaretes als espais exteriors i tornant a tancar l’oci nocturn. «És el conseqüent i el més adequat. L’obertura ha dut a un relaxament general. La gent ha pensat que la pandèmia ja s’havia acabat, quan no és ni de bon tros així», remarca el president de la CAMFiC, que emfatitza en el fet que la immunitat de ramat encara no ha arribat i que no podem donar per controlada la situació.
Amb dades del 2 de juliol, 3.063.751 de catalans i catalanes ja estan vacunats amb la pauta
completa, el que representa un 45,9% de la població de més de 16 anys. En les franges dels majors de 70 anys està vacunat amb la pauta completa més d’un 90% de la població. En la franja entre els 60 i 69 anys, tenen la pauta completa aproximadament un 50% dels ciutadans, mentre que en la franja inferior, de 50 a 59 anys, el percentatge puja al 70%. Això és a causa del fet que a les persones d’entre 60 i 69 anys se’ls va administrar, majoritàriament, la vacuna d’AstraZeneca, i molts ciutadans d’aquesta franja d’edat encara estant pendents de la segona dosi per completar la pauta. És per aquest motiu que el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va anunciar fa pocs dies l’avançament de la segona dosi d’AstraZeneca 8 setmanes després de rebre la primera -en lloc de 12 setmanes-, alhora que anunciava també l’obertura de la vacunació per a majors de 16 anys.
Malgrat que s’hagi obert la vacunació a aquesta última franja d’edat, que és la que està protagonitzant l’actual repunt de casos, els professionals sanitaris assenyalen que no es pot fiar tot a la vacunació. «Amb una sola dosi comencem a generar immunitat a partir de les dues setmanes, i quan arriba una major protecció és uns dies després de la segona dosi. Hi ha la sensació que quan et vacunes de la primera dosi ja et pots relaxar, però no és així», emfatitza José Carlos Montemayor, infermer del CAP Manso.
A la primària falten mans i recursos
Els professionals de l’atenció primària fa molts mesos que exerceixen una important tasca de contenció de la pandèmia alhora que continuen assistint a la població crònica i vulnerable dels barris que atenen. La gran càrrega de feina, especialment amb l’acceleració de la campanya de la vacunació, ha fet que moltes infermeres hagin de doblar. «L’única manera de sortir d’aquesta situació és vacunant. Som les que som i, per tant, estem tirant endavant a base que el personal dobli, però estem totes molt cansades», explica Villanueva.
Per això, defensa que s’ha de reforçar la primària sigui com sigui, perquè «està demostrat que tenir una atenció primària forta repercuteix en la qualitat de vida i de salut dels pacients i redueix la mortalitat». En aquest sentit, reivindica un 25% del pressupost de Salut dedicat a l’atenció primària i la contractació de més personal. «Però no de manera provisional, sinó de forma estructural. Necessitem més professionals per poder garantir una atenció de qualitat», puntualitza.
En la mateixa línia s’expressa Antoni Sisó, qui defensa que cal enfortir l’atenció primària amb els recursos humans de sempre, és a dir, metges i metgesses, infermers i infermeres i administratius. «Cal un pla d’enfortiment dels recursos humans, per exemple, posant més places MIR de medicina de família, congelant places MIR d’altres especialitats que ja assoleixen els estàndards europeus, que no és el cas de la medicina familiar», assenyala. També defensa que es destini un 25% del pressupost de Salut a l’atenció primària, però sense «trampes». «El pressupost per l’atenció primària ha d’anar només a l’atenció primària. Altres dispositius com centres de salut mental o centres de salut sexual i reproductiva no són atenció primària», remarca.
Tot just la setmana passada, el passat 1 de juliol, més d’un centenar d’entitats es van manifestar en diversos CAP de Catalunya, en una mobilització descentralitzada convocada per Marea Blanca de Catalunya, per «aturar la degradació progressiva de l’atenció primària i comunitària» i exigir la reobertura dels CAP i consultoris locals tancats amb l’inici de la pandèmia.
D’entre les seves reivindicacions, exigien la recuperació de la metgessa i infermera de referència dels pacients, ja que, segons explicaven les entitats convocants, «l’atenció primària és beneficiosa quan és accessible i longitudinal, realitzada per una mateixa professional amb la qual es creen vincles de confiança». A més, els convocants de la mobilització van reclamar el que es faci un redimensionament dels Equips d’Atenció Primària en funció de la població a atendre, garantint unes condicions laborals dignes per a tots els treballadors i treballadores de la sanitat.
