L’assetjament sexual i per raó de sexe, una de formes més generalitzades i més ocultes de violència masclista a la feina

Recomanem a les dones que l’assetjament no s’oculti, perquè no és culpa de la persona assetjada sinó de la que assetja.

Eva Gajardo
 
 

Al maig de l’any passat, la UGT de Catalunya vam denunciar davant de la Inspecció de Treball la situació laboral sexista i de manca de protecció de la salut de les vuit dones contractades per l’empresa Schweppes com a hostesses al Torneig Conde de Godó de Tennis, que van haver de treballar amb minifaldilla i màniga curta a l’aire lliure amb unes  temperatures de menys de 10 graus i sota la pluja. Ara, la Inspecció ha multat per infracció molt greu Schweppes i l’agència d’hostesses Tote Vignau per assetjament discriminatori per raó de sexe a la feina, a més de requerir al Real Club de Tenis de Barcelona que garanteixi la coordinació de les activitats empresarials en matèria de prevenció de riscos laborals en el Torneig Conde de Godó.

És a dir, les hostesses del Godó van ser víctimes de violència masclista a feina. Perquè l’assetjament sexual i per raó de sexe és una de formes més generalitzades i a la vegada més ocultes de violència masclista a la feina.

Vivim en una societat desigual basada en el domini de l’home sobre la dona, el domini d’un sexe sobre l’altre, això és el que s’anomena sistema patriarcal. Per trencar amb aquest sistema tenim lleis que atorguen la igualtat formal entre homes i dones.

Però, ara per ara, el patriarcat està per sobre d’aquestes lleis, per sobre de la norma jurídica, i imposa la pràctica de la desigualtat i la discriminació de la dona. La violència és un element consubstancial al manteniment de qualsevol tipus de poder i en aquest cas al suport del sistema patriarcal. El sosteniment de les discriminacions i desigualtats per raó de sexe en tots els àmbits de la vida, tant la pública com la privada, utilitza la presumpció de la inferioritat de la dona respecte a l’home.

Canviar aquesta realitat és determinant per a l’eradicació de la violència masclista i, per tant, combatre la discriminació de gènere en tots els àmbits i de forma efectiva resulta imprescindible.

Quan parlem d’assetjament en l’àmbit laboral estem parlant de la violència física, sexual o psicològica que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral, o fora del centre i de l’horari laboral si té relació amb la feina.

L’assetjament sexual consisteix en qualsevol comportament verbal, no verbal o físic, no desitjat d’índole sexual que tingui com a objectiu o que produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una dona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest. L’assetjament per raó de sexe consisteix en un comportament no desitjat relacionat amb el sexe d’una persona, que tingui com a propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat de les dones i de crear-les un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu. No hem d’oblidar que aquest tipus de comportament està tipificat en el Codi Penal com a delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual.

Si ens quedem amb aquesta definició de què és l’assetjament per raó de sexe i ens aturem en la descripció que fa una de les hostesses del torneig i no ens centren únicament en la manca de la prevenció de riscos laborals, ens adonem que van ser assetjades discriminatòriament per raó de sexe: “Jo i les meves companyes gairebé cada nit teníem febre perquè sortíem dels partits ja amb febre. Jo sortia amb migranya i febre dels partits. Cada nit malaltes. Era treballar amb unes condicions en què et petaven les dents, contra la teva salut i contra la teva dignitat, directament”. A més, quan es van queixar les van esbroncar.

La feina de les noies consistia a lluir la publicitat de la casa Schweppes i per a això van ser contractades a través de l’agència Tote Vignau. Elles podien haver fet aquesta feina sense patir cap tipus de penúria, no calia patir fins a arribar a emmalaltir. Només era qüestió de poder abrigar-se. Però, què passaria si s’haguessin abrigat i tapat les cames? Doncs no res, perquè l’anunci de la marca s’hauria fet exactament igual, oi? Aleshores, per què no les van deixar tapar-se?

Aquí és on veiem que això ha passat únicament i exclusivament perquè el que es va contractar realment van ser cossos de dones per fer de reclam publicitari, i parlem de cosificació. “Les cames s’havien d’ensenyar fos com fos”. Això, que està prohibit per llei però malauradament és una pràctica tan extensa i arrelada en aquesta societat masclista, no va esclatar fins que no va arribar a provocar una malaltia, i fou aleshores quan es va prendre consciència de la situació.

La Llei orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes obliga totes les empreses a adoptar mesures específiques negociades amb la representació legal de les persones treballadores per prevenir l’assetjament sexual i per raó de sexe. Les empreses han de promoure condicions de treball que evitin aquests tipus d’assetjaments i han de tenir també l’obligació de disposar de procediments específics, a través dels protocols, per donar resposta a les denúncies o les reclamacions que pugui formular qui hagi estat objecte d’assetjament. Aquests procediments d’investigació han d’incloure mesures preventives i procediments d’investigació de les denúncies. Hem de recordar que la responsabilitat de les empreses abasta la protecció de les persones de l’empresa i també de les externes vinculades a l’empresa.

La llei també atorga un paper a la representació legal de les persones treballadores, en el cas que n’hi hagi, de manera que contribueix activament a la prevenció d’aquestes conductes fent sensibilització i difusió entre els treballadors i treballadores, i també informant la direcció de les empreses dels comportaments detectats que els hi puguin proporcionar.

Lleis de segon  nivell

Però malauradament, una vegada més, sembla que les lleis d’igualtat estiguin en un segon nivell d’obediència. Sembla que si es compleixen són com un plus afegit per a les empreses i no un mandat legal. I és aquest el tractament majoritari que les empreses en fan.

És en aquest punt on nosaltres, com a sindicat, vam decidir d’actuar. En poder veure i sentir, a través de la denúncia explicita que les hostesses van dur a terme en els mitjans de comunicació de la situació que estaven patint com a treballadores. I ho vam fer mitjançant una demanda a la Inspecció de Treball per confirmar allò que tothom va veure i que és contrari a la llei, però que està tan arrelat i impregnat en aquesta societat masclista que fins i tot pot passar desapercebut.

Recomanem a les dones que l’assetjament no s’oculti, perquè no és culpa de la persona assetjada sinó de la que assetja. Que la gent s’informi i acudi als delegats i delegades de les empreses, o que vingui al sindicat a demanar ajuda en el cas que no tinguin representació sindical. Que actuïn i facin ús dels seus drets. I a les empreses, els demanem que els seus entorns de treball s’impregnin de la cultura de la tolerància zero davant de l’assetjament sexual i per raó de sexe, i que compleixin la llei portant a terme els protocols de prevenció i actuació davant d’aquests tipus d’assetjament sexual; i, per últim, que l’Administració es doti dels mitjans necessaris i suficients per fer complir aquesta llei que mentre no es compleix tant de mal ens està fent a les dones en particular i a la societat en general.

La UGT de Catalunya continuarà denunciant davant la Inspecció o allà on calgui totes aquelles conductes contràries a la igualtat de gènere i a les discriminacions sexistes i per raó de sexe a la feina. Tenim una responsabilitat com a sindicat i com a part implicada en la nostra societat en la lluita contra la desigualtat, la discriminació, l’assetjament sexual o per a raó de sexe. En definitiva, contra qualsevol manifestació de violència masclista.

Eva Gajardo
Sobre Eva Gajardo

Eva Gajardo és Secretària d’Igualtat i FP de la UGT de Catalunya Contacte: Página web | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*