Salvador Seguí, conegut popularment com a El noi del sucre, va ser assassinat el 10 de març de 1923. Fa doncs, 97 anys de la desaparició del que es recorda com l’organitzador sindical més important de Catalunya. Quan els pistolers de la patronal van acabar amb la seva vida, no només ho feien amb qui havia dut la direcció de la vaga més important i productiva del segle vint, sinó contra qui havia reestructurat el fins llavors dividit sindicalisme de classe fins a convertir-lo en una maquinària vencedora.
La influència de Seguí va més enllà de l’organització que ell va dirigir: la CNT i els sindicats que com CGT se’n consideren hereus. Altres sindicats, com CCOO, que es va fundar la dècada dels 60 del segle passat, es consideren fills dels mecanismes organitzatius dissenyats pel Noi del sucre. També l’aposta per la no dependència directa del sindicat dels partits polítics i per un sindicalisme que conjuminés mobilització i negociació tenen les seves arrels en Seguí i el Congrés de Sants. Un altre aspecte del mestratge de Seguí, que encara perdura, és l’hàbil utilització de mitjans legals i de la mobilització per aconseguir tirar endavant la causa del proletariat. La UGT, que era una organització sindical amb estructura complexa també ha evolucionat cap a l’adopció d’una estructura de grans federacions i deslligant-se de la influència dels partits polítics que havia tingut al seu inici. Per tant, no és d’estranyar que Salvador Seguí sigui reivindicat per tots els grans corrents del sindicalisme a Catalunya, que s’hi veuen reflectits.
Fins a l’any 1918 quan es va celebrar el Congrés de Sants, el sindicalisme català s’havia organitzat sobre la base de federacions d’ofici. En aquell moment, la CNT tenia 73.860 afiliats dels quals 54.572 obrers barcelonins, el 73% del total de treballadors representats. La reunió es va celebrar a la seu de l’Ateneu Racionalista de Sants. Era un congrés de la federació regional catalana del sindicat llibertari.
Sindicats d’ofici, rèmora del passat
Entre els acords orgànics que es van adoptar al congrés de Sants destaca la supressió de les federacions habituals d’ofici, amb connotacions gremialistes medievals, i l’opció per una nova organització basada en els Sindicats Únics de la indústria, és a dir, un únic sindicat agruparia tots els treballadors del mateix sector productiu. Amb aquest reagrupament s’encetava una estratègia més adequada per enfrontar-se al mode de producció capitalista sorgit amb la industrialització. Els Sindicats Únics, que comptarien amb seccions d’ofici, s’agruparien a les federacions locals i comarques autònomes i federades.
Una diferència entre el nou sindicalisme marcat per la preeminència de les federacions sectorials és, que a diferència del federalisme polític que buscava transformar l’estructura de l’estat, el federalisme llibertari pretenia transformar l’estructura social, potenciant la solidaritat entre els oficis per la identitat dels interessos dels diferents gremis, al temps que permetia un grau major d’unitat front a la patronal i facilitava estratègies, com la vaga general i l’acció directa. En els nous estatuts de la CNT es reconeixen els canvis esmentats . També hi havia aspectes orgànics que impedien que els polítics professionals representessin l’organització; potenciaven la sindicació femenina, establien el carnet confederal, centralitzaven el comitè pro presos i impulsaven les escoles racionalistes.
El congrés afavorí un extraordinari creixement de la CNT (a la fi d’aquell any els afiliats ja eren uns 345.000) i impulsà la seva reorganització a l’Estat espanyol.
La creació de l’estructura a partir dels sindicats únics, sumada a la pràctica duta a terme pel nou equip director de la principal organització sindical van marcar el seu èxit.
Un any després de la celebració del congrés de Sants, s’iniciava la vaga de la Canadenca. El gran moviment social va posar a prova la nova estructura aprovada a Sants. De fet, una part de la victòria caldria adjudicar-la a l’efecte unificador que els sindicats únics van tenir respecte a la classe obrera catalana i espanyola.
Un altra part de la victòria s’adjudica a la forma de direcció que va aplicar Seguí. Persona molt coneguda a tots els ambients populars, un gran orador que també, tot i dirigir un sindicat apolític, una persona que mantenia bones relacions amb els dirigents de l’incipient republicanisme català, amb persones com l’advocat dels obrers, Francesc Layret, assassinat el 1920, i el cap republicà i advocat del sindicalisme, Lluís Companys.
El desembre de 1919 la CNT inaugurava el congrés de la Comèdia a Madrid, que generalitzava els Sindicats Únics i ratificava la línia anarcosindicalista aprovada a Sants. Barcelona estava llavors sota el lockout patronal, que va aconseguir derrocar el govern i es perllongarà uns dos mesos. El mateix dia 10, els carlins constituïen a la capital del Catalunya els Sindicats Lliures. Aviat començarien els assassinats sectaris ordenats i finançats per la patronal, amb una resposta obrera desesperada.
