L’ajuntament de Barcelona, concretament el comissionat per l’economia social i cooperativa, i la fundació Guifi.net estudien crear una línia de col·laboració per millorar el servei d’accés a la xarxa a la ciutadania de la ciutat.
Fonts de les dues entitats han explicat a aquest mitjà l’existència de la voluntat de posar en marxa la col·laboració. Concretament la primera reunió formal en aquest procés s’ha previst pel dia 29 de febrer. Abans ja s’han produït acostaments i accions puntuals. Un exemple és que, com a conseqüència de l’inici del Mobile World Congress, l’ajuntament, a través de Barcelona Activa ha assignat a la fundació una de les ponències a les quals té dret en el congrés.
Intents de fer coses conjuntament s’havien produït en anteriors mandats municipals, però aquest sembla el més ambiciós per la predisposició de les dues parts, segons s’ha pogut constatar.
A l’ajuntament de Barcelona són molt cautes a l’hora de parlar del projecte. Fonts del comissariat per l’Economia Social i Solidària parlen de dos aspectes previs. Un és el tècnic. L’institut Municipal d’Informàtica tindria molt a veure en aquest punt. El segon aspecte és el jurídic. Sobre això caldria trobar l’encaix entre l’economia pública, que representa l’ajuntament i l’economia comunitària, de Guifi.net, per fer-ho compatible amb la normativa del sector de les telecomunicacions (tot i que des de Guifi.net no es té cap dubte que aquesta col·laboració, no només és perfectament possible amb la normativa vigent, sinó que, a més a més, tota la normativa que va arribant des d’Europa cada vegada obliga a anar cap aquesta direcció). D’aquestes dues condicions es derivaria l’acció posterior.
Guifi.net és una organització que va néixer a la comarca d’Osona. Es defineix com a projecte ciutadà per a la construcció d’una xarxa de telecomunicacions, oberta, lliure i neutral, la qual es vertebra a partir de la contribució dels segments de xarxa que cada participant fa per arribar allà a on la xarxa ja és present.
La xarxa es va iniciar a Osona l’any 2004. Diverses persones van acordar intercomunicar-se a través de la creació de nodes entre les localitats de Vic, Gurb, Santa Eugènia i de Berga i Calldetenes. Des d’aquell moment l’experiència no ha parat de créixer. Ara hi ha actius més de 37.000 nodes, o el que és el mateix, més de 37.000 famílies utilitzen aquesta xarxa. Guifi.net està també oberta a empreses i institucions públiques. És més, l’entitat supera també l’àmbit català. Hi ha experiències en què grups de persones han decidit instal·lar xarxa en llocs com Sevilla o Castellò, al País Valencià. En aquests casos des de Catalunya s’afirma que “s’han fet seu Guifi.net”.
Roger Baig, treballador de la fundació que gestiona Güifinet explica que a Barcelona, “la nostra presència permet cobrir tot el territori de la ciutat mitjançant antenes que s’instal·len a les taulades, en uns llocs amb més profunditat que altra”. Però el que voldria fer aquesta entitat que ha rebut premis de la Unió Europea pel seu model de negoci, seria accedir també a la transmissió de dades amb fibra òptica. Per fer-ho tenen experiència en altres administracions públiques que davant la falta de cobertura de tot o part del seu terme municipal han arribat a acords amb la fundació. “Per poder fer això cal que ens posem d’acord”, diu Baig. I posa com a exemple el fet que si un consistori, com el de Barcelona decideix que qualsevol obra en la via pública que impliqui obrir rases hagi d’incorporar un aprofitament per desplegar xarxa de fibra òptica, s’avançaria molt en la connectivitat”. Segons l’experiència dels tècnics de Guifi.net, la part més costosa del desplegament de la fibra és l’obra a peu de carrer. “La fibra física no suposa ni un 1% del cost”, diu.
Negoci afegit
El futur de les xarxes obertes, expressen a Guifi.net, és la transmissió de veu i dades per fibra òptica. “el wifi és la palla i la fibra és l’or” diu Baig. I Precisament perquè hi ha molts diners a guanyar hi ha, afirmen, molta pressió perquè el negoci quedi en mans de les quatre grans operadores. “En matèria de telecomunicacions per fibra, Barcelona és una mina de platí”, assegura Baig.
Una idea que expressen des de Guifi.net i que és vista també amb simpatia des de l’ajuntament barceloní seria connectar les xarxes telemàtiques que ambdues entitats tenen a la ciutat i que de moment s’estan desplegant en paral·lel. “És un malbaratament que ningú s’hauria de permetre”, diu Baig.
L’ajuntament de Barcelona va posar en marxa l’any 2007 una xarxa wifi ciutadana per a permetre la connexió a Internet dels ciutadans, bàsicament des dels centres cívics i llocs com a biblioteques. A més, va crear la xarxa Barcelona Wifi, que utilitzant edificis públics i altres equipaments municipals, com estacions de metro, permeten connectar-se, per exemple des dels seus telèfons. Ara bé, aquest experiment no va arribar al seu zenit perquè les operadores privades van recórrer i la Comissió del Mercat de Telecomunicacions va decidir que es reduís tant la capacitat com les possibilitats de la xarxa. Baig és dràstic en judicar l’operació esmentada, “crec que es va posar en marxa per què fallés”, diu.
Si l’ajuntament s’acull a la prudència per no avançar esdeveniments més enllà de la seva voluntat de col·laborar l’extensió de les altres economies, Guifi.net aprofita per desmitificar imatges interessades que es puguin transmetre a l’opinió pública sobre la seva experiència. “Som una entitat del que es coneix com Economia del Comú. Això vol dir que creem xarxa, fem arribar el senyal a la porta de les cases, però a partir d’aquí és el ciutadà qui acaba la instal·lació”. Al mateix temps l’existència de l’entitat ha fet que empreses i institucions públiques la facin servir i també creïn negocis al seu voltant. Tot plegat genera negoci local i experiència tècnica. Perquè tot i basar-se en voluntaris, des de la xarxa s’han estipulat per a les empreses unes aportacions que permeten el manteniment de l’estructura i fer també inversions. Tot gestionat a partir d’unes normes de governança creades per fer que tot plegat funcioni.
A banda de l’accés a Internet, la xarxa Guifi.net permet, per exemple, unir les xarxes de les diferents seus. Desplegar serveis de videovigilància adreçats a pagesos perquè així controlin des de casa que no els furten als seus camps. També fa possible la gestió remota de centres de producció o fer còpies de seguretat de dades d’empreses o companyies familiars. Un altre exemple d’ús ciutadà és una emissora de Ràdio de l’Hospitalet amb diferents canals de música amb llicència copyleft que usen comerços per a tenir fil musical.
En l’àmbit municipal o supramunicipal es donen casos com el de l’Ajuntament d’Avinyonet on la banda ampla no arribava a molts ciutadans i on l’ajuntament usa ara la xarxa de Guifi.net per fer arribar Internet amb la màxima qualitat a tots els veïns, connectar les seves seus i oferir Internet als espais públics, com la biblioteca i el poliesportiu.
Un altre projecte que es tira endavant és el desplegament de fibra òptica que es fa a diversos municipis de la comarca d’Osona. La característica és que l’operació es fa en forma de comuns. Això vol dir que les instal·lacions quede en propietat dels promotors o també com a donació a la Fundació (opció majoritària). Aquesta xarxa és utilitzada per proveïdors de proximitat de la zona per fer arribar als usuaris tot un ventall de serveis de nova generació.
Potser amb aquesta mateixa intenció des de l’Ajuntament de Barcelona es voldria ampliar l’experiència que en pugui sorgir de la col·laboració amb la fundació, amb altres entitats de l’Economia Social i Solidària com Som Connexió – Eticom, tot i que admeten que “això està encara verd”. Però de més verdes en maduren!
