El tercer sector, ha aguantat millor la crisi que el conjunt de l’economia catalana. Fins l’any 2011 la recessió no va afectar l’ocupació, però a partir d’aquella data sí que s’han produït ajustaments. En tots els casos s’ha primat el caràcter social de les entitats i organitzacions que operen en aquest àmbit quan s’ha hagut de reduir llocs de treball, segons explica Laia Grabulosa, directora tècnica de la Confederació, organització patronal del tercer sector a Catalunya.
La Confederació va presentar els resultats del baròmetre de l’ocupació del tercer sector en un acte celebrat el 28 d’abril passat. Segons aquest document, l’impacte de la crisi en aquest àmbit s’hauria suportat bé fins fa tres anys, però posteriorment la situació econòmica ha afectat negativament les entitats del tercer sector. Segons estimacions que prenen com a base l’ocupació que hi havia l’any 2011, que serien unes 100.000 persones a Catalunya, la crisi hauria suposat una pèrdua d’un 15% d’aquesta ocupació els últims anys, ja que actualment es considera que hi ha 85.645 persones contractades.
Tot i que l’entitat s’anomena com a patronal, el cert és que tots els seus socis són fundacions, cooperatives d’iniciativa social o entitats sense ànim de lucre, entre les quals es poden trobar, per exemple Càritas o Creu roja. Tanmateix l’entitat representativa del tercer sector està pressent en les taules de negociació de convenis com el Conveni Col·lectiu del Lleure Educatiu i sociocultural de Catalunya, Conveni Col·lectiu d’Empreses d’Atenció Domiciliària de Catalunya o el Conveni Col•lectiu de treball del sector d’escoles d’educació especial de Catalunya.
El descens de l’ocupació en les entitats del tercer sector, unes 1.200, té molt a veure amb dificultats de tresoreria patides per les administracions públiques, que són les grans contractistes dels béns i serveis produeixen les esmentades empreses. Laia Grabulosa explica que «al principi les entitats, cooperatives i societats es van autorregular i sobretot es van buscar fonts de finançament que substituïssin els retards en els pagaments tant de la Generalitat com de les autoritats locals». En aquest sentit, van fallar els mitjans alternatius. Fins aquell moment tenir un contracte signat amb una administració servia per què bancs i caixes concedissin crèdits pont a partir de les garanties que proporcionaven els documents, però quan es van produir els endarreriments o impagaments més importants, les entitats financeres van deixar de confiar en els compromisos de pagament emesos pel sector públic.
A més dels endarreriments es va produir un efecte encara més dur, ja que es van retallar directament algunes polítiques socials. Això va passar en la inserció laboral de persones discapacitades, que abans rebia suport públic i va deixar de tenir-ne.
Finançament per a cooperatives d’iniciativa social
Una part de les entitats del tercer sector, per exemple les cooperatives d’iniciativa social, s’han pogut acollir a mecanismes establerts pel moviment cooperatiu per obtenir finançament. Cal recordar que La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) junt amb la fundació Seira i la cooperativa de serveis financers Coop 57 van crear l’octubre passat una línia de finançament d’un milió d’euros destinada a oferir liquiditat a les cooperatives afectades pel retard en els pagaments anunciat pel departament de Benestar i Família a les entitats que treballen en atenció social. Precisament Joan Segarra que presideix les cooperatives d’iniciativa social de Catalunya és vicepresident de la Confederació.
Però, Grabulosa reconeix que no totes les entitats que formen part del tercer sector tenen la facilitat creada a partir de les cooperatives. I precisament per això es treballa per trobar mecanismes de finançament alternatius per evitar que els retardaments en els pagaments tornin a afectar l’ocupació. «Es podria intentar alguna cosa amb Coop57, per exemple», diu Grabulosa.
Malgrat l’impacte de la crisi sobre l’ocupació en el tercer sector, Laia Grabulosa destaca que en les enquestes internes han sorprès les expectatives optimistes que tenen les entitats respecte a la viabilitat del model de les entitats del tercer sector a Catalunya. Clar que aquestes posicions es plantegen a mitjà termini.
Des del tercer sector es valora molt el model de servei a la societat configurat a través de molts anys: «s’ha de pensar que moltes entitats que imparteixen serveis existien i actuaven en els seus ambits abans que l’administració pública creés els serveis d’atenció. La riquesa del teixit social català possibilitava aquest avançament». Després, amb la implicació de les administracions públiques s’ha mantingut un cert model, publico-privat, que ha funcionat bé fins que la crisi ha castigat el conjunt de la societat. El model català és molt peculiar. En altres indrets es dóna l’esmentada col·laboració amb menys força. Per això, malgrat la crisi, comencen a implantar-se aquí i arreu empreses amb ànim de lucre que volen entrar amb força en aquest segment empresarial, explica Laia Grabulosa.
