Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Universitat de Barcelona ha celebrat, el dijous 23 de gener, un acte de memòria històrica en el qual ha homenatjat cinc sindicalistes catalans que van realitzar la seva lluita durant el franquisme. Josep Lluís López Bulla, Camilo Rueda, Manuel Zaguirre, Maruja Ruiz Martos i Josep Riera van rebre plaques commemoratives. El paranimf de la universitat, que ha estat escenari de tantes accions en favor de la democràcia, es va omplir de persones que ben segur havien estat companyes de lluita dels guardonats.
L’acte, que tenia un regust de reivindicació democràtica es va fer coincidint amb l’aniversari de l’ocupació franquista de la capital de Catalunya i també de la Universitat. De tots els homenatjats, López Bulla no va assistir i en el seu nom va parlar l’actual secretari general de CCOO, Javier Pacheco.
En totes les intervencions els històrics sindicalistes han posat èmfasi en l’actualitat de la lluita pels drets de la ciutadania i dels treballadors. Ho han fet en un moment en què, per exemple, l’home més ric del món es permet fer la salutació nazi en un acte públic.
A l’inici de l’acte, el professor Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, ha fet una glossa de “la gran importància que el sindicalisme ha tingut en la història contemporània de Catalunya, per sobre i tot dels partits polítics”, ha afirmat.
Ha recordat que les protestes laborals van ser gairebé instantànies després de l’ocupació franquista de Barcelona, posant per exemple que la primera vaga amb contingut directament polític es va fer l’any 1945 a la Maquinista Terrestre i Marítima per celebrar que l’Alemanya nazi havia perdut la guerra.
Com s’ha dit, Javier Pacheco, ha parlat breument en nom de López Bulla. Aquest fill de Santa Fe, a Granada, i ciutadà mataroní, va ser fundador de CCOO a Catalunya quan era un moviment social i després primer secretari general abans de la democràcia. Bulla el 23 de febrer de 1981 va ser l’únic dirigent que va intentar afrontar el cop d’estat amb una vaga general. La proposta va costar un fort enfrontament amb Jordi Pujol, partidari d’evitar el xoc amb els colpistes.
Històries de resistència
El segon guardonat va ser Camilo Rueda, dirigent històric de la UGT de Catalunya, que ha fet una al·lusió a la decisió de tombar la norma parlamentària que faria incrementar les pensions als jubilats. Ha reivindicat no només els serveis públics sinó la sanitat i l’educació com a clau del progrés.
Manuel Zaguirre, fill del barri badaloní d’Artigues, va ser fundador i líder de la Unió Sindical Obrera (USO), primer a Catalunya i després a l’Estat espanyol. Ha fet referència en la seva breu intervenció al retorn dels ‘zombis’ feixistes. Ha alertat també a la irrupció del capitalisme sense regles i citant el premi Nobel, Joseph Eugene Stiglitz , ha parlat del perill que suposa l’ou que duu al ventre la serp, en referència al feixisme.
Maruja Ruiz Martos, una líder sindical i veïnal que l’any 1976 va liderar una tancada per oposar-se a l’acomiadament de 1.800 treballadors de Motor Iberica. Segons va explicar en una entrevista, va formar part d’un grup que va segrestar un autobús municipal per exigir a la companyia que donés cobertura al barri de Torre Baró. El 2011 va rebutjar la medalla d’or de la ciutat de Barcelona perquè, va dir. que el guardó procedia d’un govern que retallava «tot allò pel qual he lluitat i lluitaré». Però tractant-se -va dir- de la Universitat de Barcelona, va acceptar de bon gran l’homenatge vestida amb un mocador palestí.
L’últim dels premiats va ser Josep Riera, fundador de la Unió de Pagesos. L’home de les tractorades i la persona que ha fet més quilòmetres en furgoneta per Catalunya. El pagès ha reivindicat que el sindicalisme agrari sempre ha tingut un vessant ciutadana i ha recordat que en la primera assemblea fundacional es va decidir demanar l’ingrés de la Unió de Pagesos a l’Assemblea de Catalunya. Riera va ser el primer coordinador de la Unió i va contribuir a fundar també la coordinadora d’organitzacions agràries i ramaderes de l’Estat espanyol. En relació amb el rebrot del feixisme, l’agricultor ha recordat que en els petits pobles durant el franquisme es veia que el règim dictatorial deixaria pòsit, cosa que ara es veu amb claredat.
