Barcelona és la quarta ciutat més segura d’Europa i l’onzena de tot el món, segons un estudi del setmanari britànic The Economist. El resultat de l’estudi contrasta amb la percepció dels barcelonins que situen la inseguretat com el problema més greu de la ciutat per al 24,8% dels enquestats en el darrer Baròmetre municipal del 2022. La percepció es deu al fet que “a Barcelona no hi ha fets greus però sí molts furts a causa del turisme i una criminalització de la pobresa”, segons Amadeu Recasens, doctor en dret, criminòleg, exdirector de l’Escola de Policia i excomissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona.
La capital catalana va liderar la reducció de la criminalitat l’any passat, concretament un 18% respecte al 2019. Els furts van caure en un 30% i un 70% els delictes contra la integritat física, segons dades del Ministeri de l’Interior. Però les dades no coincideixen amb les crítiques d’inseguretat que el nou alcalde Jaume Collboni vol esborrar. “S’han fet mesures importants, com són l’augment de la plantilla de la Guàrdia Urbana amb mil membres” deia per treure pit el candidat del PSC i actual alcalde en plena campanya com a recepta a la inseguretat. Recasens, però, afirma que “més policia no és la solució, és donar a la gent el que et demana i no sempre funciona” i afegeix que “és necessari corresponsabilitzar a la ciutadania, fer polítiques públiques; transversalitzar-ho amb altres departaments per anar cap a una seguretat integral”.
La seguretat, ja era una àrea controlada pel PSC en l’últim govern de coalició presidit per Ada Colau. Amb Albert Batlle de nou al capdavant es vol establir mà dura amb un augment de la presència de la policia a la via pública i millorar la coordinació entre cossos policials i també entre municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Per a fer-ho, existeix un nou Centre de Coordinació Operativa d’Emergències, un equipament que “modernitza l’estructura de seguretat i atenció a les emergències amb una dimensió metropolitana”, segons el Govern municipal. Collboni és conscient de la importància de l’actuació de la Guàrdia Urbana i el difícil equilibri entre donar garanties de seguretat i una imatge amable del cos policial i insta als 3.000 agents a “estar al costat de la gent” perquè sàpiguen que “ens tenen a prop per oferir ajuda i solucions”. Una altra de les prioritats de Collboni és el civisme i ha encarregat un canvi de l’Ordenança de Convivència per la suposada proliferació d’actituds incíviques amb una revisió de les sancions per orinar o consumir alcohol en la via pública. “Endreçar la ciutat també vol dir garantir el civisme. La recepta és clara: fer complir les normes”, afirma l’alcalde.
Seguretat a l’AMB: de Sant Cugat a Badalona
La sensació d’inseguretat a l’AMB varia segons la ciutat tot i que en conjunt els ciutadans puntuen la seguretat de les ciutats amb un 5,89, segons l’últim estudi sobre victimització metropolitana de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Sant Cugat és la ciutat amb la major percepció de seguretat amb una puntuació de 7,24. La segueixen Sant Boi de Llobregat (6,82) i Cornellà de Llobregat (6,63). Per a Recasens “cal que l’AMB tingui polítiques de seguretat generals, però també específiques per a les diferències de cada territori. Però això requereix professionalitat i no tenim gent que sàpiga fer polítiques públiques de seguretat”, afirma.
Des del consistori santcugatenc defensen mesures que han dut a terme com “lectors de matrícules, càmeres a temps real de mobilitat, la modernització dels vehicles de policia local i la digitalització dels programes coordinats amb Mossos d’Esquadra”. Altres mesures són la millora de la il·luminació local i la subcomissaria del barri de Valldoreix. Pel que fa a la proporció de població que se sent insegura, l’estudi de l’IERMB determina que a Sant Cugat és un 11,8% dels enquestats, mentre que a Cornellà és menor amb un 11,4% o Sant Boi amb un 8,3%. En l’extrem contrari s’ubica Badalona (27,9%), L’Hospitalet (21,6%), Barcelona (21,5%) i Santa Coloma de Gramenet (19,8%). “Augmentar la il·luminació o millorar la neteja ajuda al fet que la ciutadania se senti més segura, però són instruments. Ajuden però no solucionen. Per això calen bones polítiques públiques de seguretat”, conclou l’excomissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona.
