El 31 d’agost de 2012, Luís De Guindos, en el Consell de Ministres on es va aprovar la base legal per a la constitució de la SAREB, afirmava “aquesta operació mai tindrà cap cost per als ciutadans”. Des de llavors s’han gastat opacament 50.000 milions d’euros i s’han sumat 35.000 milions en deute.
Acabats de complir els deu anys de vida de la Sareb, afrontem un nou episodi de l’estafa immobiliària: el Govern cedint la gestió del patrimoni de la Sareb als fons d’inversió Blackstone i KKR. A hores d’ara pocs dubtes caben que el conegut com a Banc Dolent, no sols no ha complert amb els seus supòsits objectius, ha estat part directament responsable de l’aterratge dels fons d’inversió en terres espanyoles i de la bombolla del lloguer derivada d’això.
La Sareb: creació, objectius i gestió
En 2012, Luis de Guindos, el llavors ministre d’Economia, va crear la Sareb per a comprar amb diners prestats per Europa i avalat per l’Estat espanyol, centenars de milers d’actius immobiliaris de les caixes que van fer fallida després de la crisi de 2008 i així sanejar els seus comptes. La Sareb concentra els actius tòxics de les caixes i bancs fets fallida i rescatats amb diners públics. Són habitatges acabats o en construcció sense vendre i els deutes de promotors i constructores fallides.
L’experiment tenia una durada de quinze anys, fins a 2027. Temps perquè les entitats financeres vinculades retornessin el préstec. Si això no es complia, la devolució recau sobre l’estat espanyol. Amb la creació de la Sareb, que necessitava gestors per a vendre els seus actius, més totes les facilitats orquestrades pel PP, el festí pels fons d’inversió estava servit. Curiós que fora Cerberus, una de les quatre entitats encarregades de gestionar fins ara el patrimoni de la Sareb. Amb José María Aznar Botella com a conseller i com a president a Juan Hoyos Martínez de Irujo, amic íntim d’Aznar pare, Cerberus ho va tenir fàcil per a créixer a costa del patrimoni de la Sareb, font del 42% dels seus ingressos.
El març de 2021, Europa exigeix a Espanya que el deute de la Sareb, en un moment que supera els 34 mil milions d’euros, passi a ser reconeguda com un deute íntegrament públic.
Actualment, la Sareb disposa de 45.147 habitatges, 21.697 obres en construcció i 30.487 terrenys urbanitzables. També disposa dels crèdits dels promotors immobiliaris garantits amb habitatges i sòls, per la qual cosa encara continua incorporant immobles a mesura que es van resolent els llargs concursos de creditors.
En 2022, sent ja difícil d’ocultar la mala gestió durant l’última dècada, el Govern compra les accions que li faltaven per a tenir majoria en l’entitat. Ha provocat això que la Sareb passi a ser de gestió pública i els seus habitatges s’emprin per a donar resposta als desnonaments i a la necessitat de tenir un parc d’habitatge social? En absolut. El Govern cedeix la gestió a fons voltor. A partir del mes de juliol la Sareb vendrà a través de Blackstone i de KKR, que cobraran unes comissions milionàries per aquest treball. Blackstone s’encarregarà del 45% dels actius del banc dolent, béns per un import d’11.379 milions d’euros a través de les seves immobiliàries Aliseda i Anticipa. KKR es farà càrrec de l’altre 55%, gestionant 13.906 milions d’euros a través de Hipoges.
Blackstone: el gran propietari
Amb seu central a Nova York, Blackstone opera a Espanya a través de la inversió directa i amb nombroses societats que li serveixen com a braços de gestió. La seva estratègia se centra en el mitjà i llarg termini. Blackstone va ser un dels fons pioners a apostar per l’explotació d’habitatges en règim de lloguer i les socimis.
Al nostre país, Blackstone es va donar a conèixer amb la compra de 1.800 habitatges protegits (HPO) per 128 milions d’euros a l’Ajuntament de Madrid per a explotar-les en règim de lloguer. La seva primera gran operació en terres espanyoles es va produir en 2014 amb la compra d’una cartera de 40.000 préstecs, en la seva majoria hipoteques, a Catalunya Caixa per una mica més de 4.100 milions d’euros. En 2018, va protagonitzar l’operació més gran del sector a tot el món en tancar amb el Banc Santander la compra de la cartera composta pel 51% del maó tòxic heretat després de la compra del Banc Popular.
Segons un estudi d’Atles Real Estigues, de febrer de 2022, Blackstone és el segon major propietari d’habitatges en lloguer, amb 20.000 pisos, només superat per CaixaBank. Amb la cessió de la cartera de la Sareb, Blackstone s’emportarà comissions de centenars de milions d’euros. Això comptant amb la seva gran posició privilegiada en el mercat en comptar amb les societats que més compren i ara també amb les quals més paquets immobiliaris venen.
Blackstone significa milers de pujades abusives dels lloguers, assetjament immobiliari per a vendre pisos i desnonaments de famílies vulnerables. Tant que a Dinamarca, en 2020, el govern socialdemòcrata va promoure l’anomenada llei antiBlackstone, amb l’objectiu d’expulsar als fons voltor del sector de l’habitatge.
KKR
KKR, no tan conegut com Blackstone, però amb les mateixes tàctiques i inquietuds, és el fons d’inversió darrere d’Hipoges qui controlarà el 55% de la cartera de la Sareb. De capital sobretot estatunidenc i comptes en paradisos fiscals, KKR va fer fortuna acumulant diners de plans de pensions i buscant oportunitats de negoci ràpid al voltant del món, aprofitant-se dels seus contactes empresarials i polítics. Darrere de KKR està ni més ni menys que l’exgeneral de l’exèrcit dels EUA David Petraeus, qui fora cap de la CIA i màxim dirigent de les missions militars estatunidenques a l’Iraq i l’Afganistan. Segons la revista Time una de les trenta persones més influents del món.
Portes giratòries
La història de la Sareb és la història d’una gran porta giratòria que ha vist passar milers de milions d’euros de diners públics a mans privades. Un rescat encobert de la banca i un favor als grans fons d’inversió. Una porta de promoció a polítics i empresaris que van veure en l’habitatge la tempesta perfecta per a oportunitats de negoci i ascens. La llista és llarga. Centrem-nos en sis.
Belén Romana després de ser la primera presidenta de la Sareb (2012-2014) va ser contractada pel Banc Santander, el primer accionista privat de la Sareb, amb un 22,2%. Just un any abans havia adjudicat la gestió de 44.000 actius de la Sareb a Altamira, immobiliària del Santander. Abans d’arribar al càrrec, va ser una figura molt pròxima a Luís de Guindos, pare de la Sareb i havia estat secretària d’Estat amb Rodrigo Rato. La seva experiència en el sector immobiliària era inexistent.
El seu successor, Jaime Echegoyen (2015-2021), el passat 16 de juliol va fitxar per la immobiliària Haya Real State del fons voltor Cerberus, una de les majors beneficiades per la gestió del banc dolent. Tots dos deixen en el seu currículum milers de milions d’euros de pèrdues després de la seva gestió.
Darrere de les filials de Blackstone a Espanya està Eduard Mendiluce, qui va ser fitxat en 2009 com a conseller de l’extinta Catalunya Caixa, una caixa amb participació pública, en temps del socialista José Montilla en el Govern de la Generalitat. En aquests anys el president de la caixa catalana era Narcís Serra, vicepresident del govern de Felipe González, que va acabar imputat, com tota la directiva de Catalunya Caixa, per irregularitats en la crisi de l’entitat. Mendiluce va ser un dels encarregats de gestionar la ruïna de la caixa i la venda de la divisió immobiliària de Catalunya Caixa, que ell dirigia.
En 2014, Blackstone, a través de la seva filial Anticipa, va comprar Catalunya Caixa Immobiliària per només 40 milions d’euros, apropiant-se d’una cartera de 40.000 habitatges problemàtics valorades llavors en 9.000 milions d’euros. Després de l’operació, va ser el mateix Mendiluce qui va passar de gestionar el patrimoni immobiliari de la caixa pública a fer-lo en les oficines de l’operador més gran mundial d’inversions en immobles. Actualment, és el CEO d’Aliseda i Anticipa, les dues gestores de Blackstone responsables del 45% del parc immobiliari de la Sareb.
Javier García del Río va abandonar fa unes setmanes el seu càrrec de director general adjunt a la presidència de la Sareb, després de renunciar al lloc de president executiu el mes d’abril passat. La decisió va ser presa després de no estar d’acord amb la nacionalització del banc dolent. El seu nou destí? Director d’una de les socimis lligades al negoci immobiliari del Banc Santander. El seu successor? Javier Torres, qui entre 1986 i 2016 va treballar en el Banc Santander, on va ser Subdirector General Adjunt per a acabar com a director de Resolució i Estratègia i membre del Comitè de Direcció del FROB, entre 2017 i 2019. Recordem el paper del FROB, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària com a responsable del rescat a la banca i principal accionista de la Sareb.
Soraya Sáenz de Santamaría, després de deixar la política, en 2019 va ser contractada pel bufet d’advocats Cuatrecasas, el segon més gran d’Espanya, com a sòcia en l’àrea mercantil. Va ser aquest despatx qui en 2012 va assessorar el FROB en el naixement de la Sareb i en les seves operacions posteriors. El mateix bufet que després d’ajudar a marcar els preus i va assessorar sobre això a la Sareb, poc després va passar a treballar amb fons i bancs que van comprar els seus actius. El 4 d’agost de 2021, Servihabitat guanyava un contracte del sòl de Sareb per al desenvolupament de solars per a 60.000 pisos. Cuatrecasas va ser l’assessor d’aquest servicer immobiliari en tot el procés. Què pinta Soraya en tot això? Emilio Cuatrecasas, el seu actual cap, va ser condemnat per defraudar a Hisenda més de tres milions d’euros. Un pacte amb la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, quan ambdues depenien de Sáenz de Santamaría, va deixar una petició de 20 anys de presó en una condemna de dos anys, el límit per a deslliurar-se de ser tancat.
Luis de Guindos, després de la victòria del PP en 1996 va anar ocupant diversos càrrecs polítics fins a ser secretari d’Estat d’Economia en l’últim govern de José María Aznar (2002-2004), període en el qual va declarar: “A Espanya no hi ha bombolla immobiliària, sinó una evolució de preus a l’alça que s’aniran moderant amb més habitatges en lloguer i més transparències en els procediments d’urbanisme”.
Després de la derrota del PP en les eleccions i el canvi de Govern, en 2004 va ser nomenat membre del Consell Assessor del banc d’inversió Lehman Brothers per a les seves activitats a Europa. En 2006 va ser nomenat director de la filial del banc d’inversió estatunidenca a Espanya i Portugal, on va treballar fins a la fallida i fallida d’aquest en 2008, desencadenant de la crisi financera internacional. El 22 de desembre de 2011 va jurar el càrrec de ministre d’Economia i Competitivitat, després d’haver estat designat per Mariano Rajoy per a formar part del Govern. En 2012 va crear la Sareb, que segons les seves paraules “no costaria ni un euro als espanyols”. Ara reclama ajustos des de la vicepresidència del Banc Central Europeu, carrec que ocupa des de 2018.
La llista de portes giratòries és més àmplia. Amb tot, no sorprèn tant que l’encarregat d’administrar la Sareb sigui el Ministeri d’Economia, quan tractant-se d’una immobiliària seria més lògic que el gestioni la Secretaria d’Estat d’Habitatge. Una mostra més que el Govern considera l’habitatge una mercaderia financera i no un dret reconegut en la Declaració Universal de Drets Humans, signada també per Espanya.
Difícil es compleixi el que el clam social: que els pisos de la Sareb compleixin amb la seva funció social per a crear el parc de públic d’habitatge que Espanya necessita. Amb els últims moviments del Govern estem davant una altra oportunitat perduda per a això, però sí que s’ha donat més peu a continuar acumulant habitatge a les mans dels grans especuladors.
Recordem les diverses reunions de Pedro Sánchez amb els grans inversors americans per a traslladar-los missatges de tranquil·litat i que no es preocupin pels seus interessos a Espanya. Mala avantsala de l’esbombada Llei d’Habitatge que està per aprovar-se, més aviat que tard encara que amb excessiu retard donada la seva urgència.
