La darrera edició de l’informe de la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada) reflecteix l’evolució de la cohesió social i les conseqüències de la Covid-19 a Espanya. L’estudi assenyala els efectes de la pandèmia sobre les llars més vulnerables, en un context econòmic que amb prou feines ha tancat el procés de recuperació de la crisi del 2008. La Fundació alerta sobre un possible escenari de pobresa persistent a moltes llars perquè no aconsegueixen sortir a fins i tot davant d’un nou escenari d’augment sostingut de l’ocupació.
Entre els indicadors mesurats, l’estudi compara les xifres de risc de pobresa del 2018 versus del 2021, i els resultats són contundents: “La pandèmia va afectar les llars a Espanya de manera severa i desigual, en augmentar els diferents indicadors més d’un 20%”. Això significa que després dels dos anys de pandèmia les famílies espanyoles travessen una crisi econòmica que dispara els indicadors.
L’informe qüestiona alguns dels indicadors oficials utilitzats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), ja que el mesurament del nivell mitjà de la renda al moment de l’anàlisi no permet fixar una imatge precisa de la pobresa. En aquest sentit, proposen mesurar l’impacte de la pandèmia a través de la comparació amb els índexs de pobresa de l’any 2018: “L’ús de llindars ancorats dona lloc a un augment dràstic del risc de pobresa monetària (gairebé sis punts més). De nou, les dades mostren la severitat dels efectes de la crisi i la distribució desigual”, assenyala l’informe. És així com es redueix l’efecte estadístic mitjançant el qual, en modificar-se anualment el llindar de pobresa, les persones puguin passar d’una qualificació a una altra, encara que les condicions de vida continuen sent iguals.
La pandèmia no va afectar a tots igual
“És innegable que el risc de pobresa hauria augmentat en qualsevol cas per la reducció general de la renda, però l’impacte més gran sofert per les persones pitjor situades a la distribució agreuja substancialment aquest risc”.
En mesurar l’impacte de la pandèmia sobre la pobresa per categories sociodemogràfiques, l’estudi de FOESSA indica que la pobresa s’ha incrementat de manera generalitzada, independentment del sexe, nivell d’estudis, edat i origen. Tot i això, van trobar algunes categories com el gènere que sí que s’associen a un impacte diferencial de la pandèmia, “El fet que el sustentador principal sigui una dona , explica l’estudi que no només influeix de manera important en la possibilitat que les persones que viuen en aquestes llars ho facin sota el llindar de pobresa, sinó que també sembla estar associat a un impacte diferencial de la pandèmia, atès l’augment del risc sensiblement més gran en aquesta categoria de la població si es compara amb el dels homes”. L’informe assenyala que aquesta circumstància, alhora, és un reflex d’una presència relativa més gran de les dones en activitats presencials i en ocupacions amb contractes temporals.
El tipus d’ocupació és un altre factor que, segons l’informe, pot incidir en el risc de pobresa. “L’evolució del mercat de treball, condicionada pels límits per al desenvolupament de determinades activitats, fonamentalment al sector serveis, va empitjorar la situació de les persones que buscaven ocupació”, assenyala l’informe sobre això. Com a contrapartida, els dos factors de protecció més importants contra el risc de pobresa són comptar amb una ocupació i el nivell més gran educatiu del sustentador principal. De tota manera, l’estudi alerta que aquests dos requisits no eviten el risc, però si mitiguen els efectes de la pobresa, disminuint-ne els efectes durant la pandèmia. En aquest sentit, la possibilitat de teletreballar – associada amb el nivell educatiu i amb les competències requerides al lloc de treball- és assenyalat com un factor que influeix en l’impacte sobre els ingressos.
L’última que proposa FOESSA per avaluar els canvis en el risc de pobresa monetària entre el 2018 i el 2021 és la territorial. Per això, la Fundació va tenir en compte la mida dels municipis i va descobrir que s’havia revertit l’augment del risc: mentre abans de la pandèmia era més gran als municipis mitjans i petits, ara ho és en els més grans “Es podria aventurar com a factor explicatiu el pes més gran del sector serveis en aquests llocs, donat l’impacte diferencial de la pandèmia en aquestes activitats”, explica l’informe.
D’aquesta manera, l’estudi de FOESSA publicat el 2022 a partir de la comparació dels ingressos dels anys 2018 i 2021, mostra un escenari on s’aprofundeix la vulnerabilitat dels que ja estaven en una situació de fragilitat, a causa de la distribució desigual dels efectes econòmics de la pandèmia. L’estudi subratlla l’impacte de la crisi en les famílies amb nens, cosa que en pot dificultar el desenvolupament present i futur.
Des de la crisi del 2008, la gràfica va mostrar un descens de la taxa de pobresa i es va notar una millora en la qualitat de vida dels ciutadans, fins a l’any 2019. A partir d’aquí, a causa de la pandèmia, la xifra de l’indicador AROPE (Població en risc de pobresa i exclusió social) va tornar a empitjorar. Per territoris, els primers llocs continuen ocupats, a distància de la resta, per Extremadura, les Canàries i Andalusia. A l’altre extrem s’ubiquen Navarra i el País Basc. La precarietat laboral és un factor de pes que accelera el risc de pobresa de la població, ja que representa la inexistència de fonts d’ingrés.
Amb vista a la situació actual a causa de la guerra d’Ucraïna, Càritas reclama al govern espanyol, “el desenvolupament de l’agenda legislativa prevista, que contemplava normativa en temes essencials, com ara l’habitatge o l’Ingrés Mínim Vital, l’enfortiment de l’Estat de benestar , que és el que permetrà afrontar amb bases estructurals sòlides aquesta situació i les futures, generant una xarxa sòlida que protegeixi efectivament totes les persones i, especialment, les més vulnerables”.
